La indignació pel desastre de Rodalies se l‘ha adjudicat l’independentisme desacomplexat. L’Assemblea Nacional Catalana, l’ANC, ha guanyat la partida de les manifestacions d’aquest dissabte i ha demostrat que, malgrat els elements, les crítiques i els boicots indirectes, encara té capacitat de mobilitzar en pocs desenes de dies milers de persones. Les dues manifestacions convocades aquesta dissabte a Barcelona eren una prova de foc. L’independentisme n’ha sortit sense cap butllofa i la manifestació suposadament despolititzada n’ha sortit escaldada.
Les xifres de participació i el volum ocupat de carrers ha estat demolidor. Fins i tot la Guàrdia Urbana, un instrument d’informació política molt subtil, ha certificat amb nombres aquesta percepció. Segons la calculadora de la policia de la capital, dirigida pel protosocislista Albert Batlle, l’ANC ha reunit 8.000 persones i, en l’altra marxa, un total de vint entitats i cent associacions, només 3.000. Les xifres dels organitzadors parlen de 30.000 assistents en el cas de l’Assemblea i, curiosament, les plataformes d’usuaris se n’atribueixen 40.000, cosa que, més enllà de les grans diferències habituals entre les xifres policials i les dels convocants, inverteix totalment les proporcions captades pels testimonis i per la mateixa Guàrdia Urbana. A més, la de l’ANC partia del monument a Rafael Casanova, a la Ronda Sant Pere, i passava per Via Laietana, fins arribar a plaça Sant Jaume. La de plataformes d’usuaris sortia de l’estació de França s’enfilava per Via Laietana i acaba també a Sant Jaume, en un recorregut molt més curt. La Via Laietana ha donat fe de la gran diferència de participants. El duel l’ha guanyat l’independentisme.
Dues manifestacions per a dos culpables
Sense cap mena de dubte, era un súperdissabte per calcular qui sortia al carrer i on situava cadascú el problema de fons de Rodalies. Per una banda, una manifestació matinal sobra la tesi que el desastre de Rodalies és una premeditació d’Espanya per arraconar Catalunya cap al pedregar de la decadència. Una conseqüència més de la dependència espanyola i un enorme argument per reivindicar la independència. El president de l’ANC, Lluís Llach, no ha dubtat a plantar-se a la plaça Sant Jaume i demanar foragitar el govern de Salvador Illa per “botifler”, a més de “sucursalista, mentider i ineficaç”.
Per l’altra banda, la manifestació de les “plataformes d’usuaris” buscava ser una protesta allunyada de l’independentisme i centrar les crítiques en la gestió d’Adif i Renfe amb Rodalies. “Sense trens no hi ha futur” ha estat el lema, molt pla, d’aquesta marxa, amb l’objectiu d’esquivar la relació entre el problema del caos de Rodalies i la dependència d’Espanya. La convocatòria feta per al mateix dia que l’anunciada dies abans per l’ANC i el Consell de la República la feia grinyolar en relació a les intencions de la protesta. De fet, havia generat una controvèrsia notòria per la sensació de “contraprogramació” per neutralitzar i arraulir l’independentisme descarat de l’ANC i el Consell.
Dues manifestacions i moltes diferències
Més enllà de la gran diferència que separava les dues manifestacions cal destacar-ne d’altres. En primer terme, la manifestació netament independentista només tenia dos convocants, una presència massiva de tot l’estat major de Junts, amb el seu secretari general, Jordi Turull, al capdavant i un suport discret d’Òmnium, la Intersindical, la JNC o Poble Lliure, que no es trobaven a la capçalera, on sí que hi era, per exemple, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. En canvi, el president d’Òmnium, Xavier Antich, sí que ha portat la pancarta de la capçalera de la manifestació de la tarda. I al matí gairebé es podia afirmar que els agents de la Brimo estaven més còmodes a la protesta que la comitiva de l’entitat sobiranista.
La de la tarda, en canvi, la convocaven vint d’associacions i signaven el manifest més d’un centenar d’entitats, a més de gaudir d’una concertada potenciació mediàtica. Entre els suports s’hi comptaven els d’Òmnium o la Intersindical. ERC, amb pancarta pròpia, hi ha desembarcat amb tota la direcció, amb el president, Oriol Junqueras, i la secretària general, Elisenda Alamany, al capdavant. També hi havia la CUP, amb pancarta pròpia i amb Non Casadevall i Xavier Pellicer, i els Comuns, amb David Cid i Andrés Berrio com a representants del politburó postcomunista. Junts també hi ha participat amb diversos noms, com ara la seva portaveu al Parlament, Mònica Sales, però hàbilment han abandonat la convocatòria.
Però, possiblement, l’errada estratègica d’una altra convocatòria per encongir l’independentisme ha tingut un efecte boomerang. D’entrada, malgrat la suposada despolitització, la manifestació de la tarda també ha tingut una vistosissíma presència d’estelades i de rètols contra Espanya. De fet, treballadors d’Òmnium repartien petites pancartes on s’hi llegia “independència”. Ara bé, el que ha sorprès a diversos manifestants ha estat la presència de CCOO i UGT amb banderes però poca tropa. Una dada que ha despertat tota mena de suspicàcies, perquè si les dues grans centrals sindicals toquen el xiulet encara tenen capacitat de treure alguns milers de persones al carrer. Senyal que no tenien gaire interès en l’objectiu que la manifestació fos un èxit.
La indignació continua
El dissabte de manifestacions, doncs, ha deixat un saldo favorable a l’independentisme. La convocatòria que presentava Espanya com la causa del desori de Rodalies i la mala gestió del Govern del PSC –tot i tenir, els seus cosins germans a la Moncloa– ha tingut més adeptes. Rodalies ha servit per encarar una mena de retrobament amb la mobilització independentista que no ha oblidat, com s’ha pogut sentir amb les consignes, ni l’1-O ni l'”A por ellos“.
De fet, la Prefectura del Cos Nacional de Policia de Via Laietana ha estat l’escenari dels moments de més tensió amb llançaments de pots de fum, coets de revetlla i llaunes, així com de la retirada per part de joves encaputxats de les tanques de protecció que havien col·locat els Mossos d’Esquadra per protegir la seu de la policia espanyola. Fins al punt que una dotació de les Unitats d’Intervenció Policial del CNP s’ha guarnit amb l’equip d’atac i dos escopeters per si la cosa sortia de mare.
Val a dir,que la presència policial també ha estat un mesurador del fiasco de la manifestació de la tarda. A la manifestació del matí, els Mossos d’Esquadra i només hi havia dues furgonetes de l’ARRO a la Prefectura del CNP, unitats de protecció, i dues de la Brigada Mòbil, altament especialitzada en ordre públic, a Foment del Treball. En canvi, el desplegament policial a la manifestació de la tarda ha quedat exagerat per la munió de dotacions desplaçades arran del fet que les fonts de la Comissaria General d’Informació de la policia de la Generalitat havia fet càlculs, erronis, de molta més participació. Tot plegat, un dia de manifestacions en què la R4 fins a Terrassa encara anava absolutament desbordada de passatgers.
