Junts i ERC han anunciat l’inici d’una “nova etapa” de relacions per rellançar l’independentisme i, de pas, pressionar un Pedro Sánchez en hores baixes. Després d’anys de distanciament i picabaralles polítiques, el president de Junts, Carles Puigdemont, i el d’ERC, Oriol Junqueras, s’han reunit aquest dijous a Waterloo (Bèlgica) amb l’objectiu de refer ponts i aprofitar la debilitat parlamentària del PSOE per impulsar els “objectius compartits” de les dues formacions.
Puigdemont i Junqueras han mantingut una primera reunió de treball després de recuperar la presidència de les seves respectives formacions acompanyats dels seus secretaris generals, Jordi Turull i Elisenda Alamany. En un comunicat conjunt, Junts i ERC han explicat que la trobada “s’emmarca en la necessària i imprescindible relació entre dos partits independentistes que, malgrat les diferències, tenen molts objectius compartits”.
Els dos grans partits independentistes han acordat “impulsar espais de treball coordinat per debatre les qüestions que afecten el futur nacional i el progrés social de Catalunya a tots els àmbits, i iniciar una nova etapa de relació que contribueixi a recuperar la força i la iniciativa del moviment independentista”. Després de la reunió, Puigdemont i Junqueras han marxat plegats en un cotxe amb un número de matrícula molt simbòlic: 1-O-2017.
La reunió Puigdemont-Junqueras, una mala notícia pel PSOE
La represa de les relacions entre Junts i ERC arriba en un molt mal moment per al PSOE, però també per al PSC. Els socialistes fa mesos que intenten lligar els pressupostos de Madrid i Catalunya amb els dos partits independentistes i s’han trobat que cap de les dues formacions vol negociar res fins que s’hagin complert els compromisos d’investidura de Pedro Sánchez i Salvador Illa. A banda de la llei d’amnistia, encara estan pendents de concretar-se el traspàs de Rodalies, el nou finançament singular de Catalunya o el traspàs de les competències en immigració.
L’anunci arriba, a més, el mateix dia que la Mesa del Congrés ha tornat a posposar la decisió sobre la proposició no de llei que Junts va presentar a la cambra baixa per forçar Pedro Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança. La negativa del PSOE a tramitar la proposta —de moment la decisió final sembla que es prendrà, com a molt d’hora, en un mes i mig— ha tensat les relacions amb Junts, que amenacen de conseqüències “irreversibles” si no es permet el debat. Precisament la qüestió de confiança no li genera un especial entusiasme a Junqueras, que s’ho mira des de la barrera, però entén que és una maniobra que “no aporta gaire” i que, per tant, “potser no cal”.
Junts i ERC seran capaços de superar les divisions del passat?
La divisió entre els partits independentistes havia fet que tant Junts com ERC anessin per lliure en cada negociació, però si realment les dues formacions estan disposades a coordinar-se i a buscar punts en comú, la seva capacitat de pressió es multiplicarà perquè tenen la clau de la governabilitat al Congrés, al Parlament i a l’Ajuntament de Barcelona, tres institucions on els socialistes governen en minoria. Amb tot, no és la primera vegada que Junts i ERC intenten un acostament i, poc després, les diferències estratègiques fan que el famós front comú independentista sigui paper mullat.
Els mals resultats d’ERC en l’últim cicle electoral, que han deixat l’independentisme sense majoria al Parlament, sumat al descontentament de les bases republicanes per la política de pactes de l’anterior direcció, poden fer que Junqueras s’obri a col·laborar més amb Junts. Fins ara, un dels grans esculls que hi havia era que els dos partits independentistes tenien pràcticament la mateixa força al Parlament, cosa que va fer que ERC es veiés legitimada per allunyar-se de Junts i intentar imposar la seva estratègia d’eixamplar la base i esgarrapar vots a PSC i Comuns. Amb la nova relació de forces, s’haurà de veure fins a quin punt tant Puigdemont com Junqueras són capaços de superar les divisions del passat i posar-se a treballar plegats perquè aquesta “nova etapa” de l’independentisme tingui una capacitat real d’incidir en les polítiques del govern de Pedro Sánchez.
