Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han assolit aquesta setmana un acord amb el PSOE per votar a favor la socialista Francina Armengol, expresidenta del Govern Balear, com a nova presidenta del Congrés i van permetre que fos escollida en primera volta per majoria absoluta, amb els 178 vots de PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG. Tanmateix, les dues formacions es van afanyar a circumscriure aquests dos acords paral·lels amb els socialistes a la constitució de la Mesa de la cambra baixa i els van deslligar completament de la investidura, amb l’autodeterminació i l’amnistia sobre la taula, tot i que alguns experts consultats per El Món consideren que podrien acceptar un acord d’investidura que inclogui la mesura de gràcia, però que deixi fora el referèndum.
Els analistes consultats creuen que la negociació de l’independentisme amb el PSOE serà dura perquè tant Esquerra com Junts exigiran que les mesures es compleixen per endavant per evitar “ser enganyats” i el politòleg de la UPF Toni Rodon i l’exvicepresident primer del Parlament, Josep Costa, creuen que hi pot haver investidura sense referèndum. “Si hi ha hagut investidures abans sense referèndum, també n’hi pot haver ara”, apunta Costa, però deixa clar que “tots els votants de l’1-O pensen que no hi ha possibilitats d’arribar a un acord amb el PSOE per l’amnistia i l’autodeterminació”.
Socialistes incapaços d’acceptar un referèndum “tot i que no està clar que sortís el ‘sí'”
Rodon, per la seva banda, dubta “molt” que ERC i Junts rebutgin un acord que inclogui l’amnistia i deixi fora el referèndum, i reflexiona que Junts sempre pot vendre l’acord dient que “ha aconseguit més que ERC en quatre anys”. A més, remarca que la mesura de gràcia “tindrà un impacte molt fort amb la gent represaliada”. “L’amnistia és l’únic caramel·let que pot fer servir el PSOE i dubto que ERC i Junts no ho acceptin”, remata. També veu difícil que el PSOE ofereixi el referèndum perquè “va en contra de les essències pàtries”, tot i que considera que “seria la millor opció per a ells perquè no està clar que ara sortís el sí” i en cas que sortís el no “mates simbòlicament la qüestió durant molts anys”. D’altra banda, el mateix politòleg indica que les dues formacions sobiranistes “han entès que s’ha d’anar a poc a poc i, en comptes d’oferir estabilitat d’entrada, negociar-ho tot i, sobretot, amb un certificat de compliment”.
Discrepàncies en els vaticinis sobre la posició de Junts
Per contra, el catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas creu que Junts no acceptarà un acord sense el referèndum i creu que el PSOE “es pot avenir als dos reclams dels independentistes”. A més, creu que “l’amnistia és voluntat política i clama al cel” i, per tant, s’hauria de cobrar per avançat. “L’amnistia seria per començar a parlar”, remata. I subratlla que les dues formacions independentistes estan “afeblides i qüestionades” i han de negociar coses “per arrencar la legislatura i algunes, fins i tot, abans de la sessió d’investidura”.
En aquest sentit, apunta que ambdós partits tenen molt clares les seves exigències i és el PSOE qui vol governar l’Estat espanyol i li pertoca a ell moure’s i negociar una investidura “en un context de repressió”. Per tant, aquest analista no descarta que amb aquest incentiu pugui arribar “fins al límit de trobar alguna fórmula per decidir el futur polític de Catalunya”. “En un context de repressió hi ha negociacions molt més dures, molt més severes i molt més radicals i hem de veure què està disposat a fer el PSOE per reconduir el conflicte i la repressió” i pronostica que “hi haurà coses sorprenents i hi poden haver solucions insòlites”.
El moviment de Junts
Els politòlegs consultats coincideixen en el fet que Junts ha virat una mica la seva estratègia i ha passat de la confrontació a la negociació, un paper que fins ara només tenien els republicans, però Costa considera que és “una estratègia equivocada”, i dubta que això aporti “guanys per a la independència”. A més, alerten que també existeix el risc que els acords per a la Mesa del Congrés quedin en paper mullat si les negociacions per a la investidura no acaben arribant a bon port. I en aquestes negociacions Junts haurà d’estar alerta, avisa el catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas, per arrencar acords al PSOE que els seus electors puguin veure amb “bons ulls”.
Els riscos d’entrar en la mateixa via que ERC
Costa recorda que s’ha passat els últims anys “criticant que ERC estava abandonant la via de l’1-O i estava entrant en una deriva de pactes amb l’Estat, que era contraproduent i nefasta”, i ha lamentat que “ara es dona continuïtat a aquesta via de pactes amb l’Estat i amb la incorporació de Junts”. “Junts el que fa és afegir-se a la via de negociar i pactar coses amb el PSOE, que fins ara era la via d’ERC”, sentencia.
D’altra banda, Jordi Matas interpreta que la formació de Laura Borràs i Jordi Turull vol aconseguir “fruits molt rellevants” com l’amnistia i referèndum i lluny de negociar un “finançament autonòmic, Rodalies o tenir el Senat a Barcelona”.
El politòleg de la UPF Toni Rodon també admet que “Junts ha virat una mica la seva estratègia de dir que tot és confrontació i que, per tant, només amb la confrontació es pot avançar i ha arribat a un pacte”, però ha destacat que els juntaires han volgut demostrar que “els seus pactes fan suar més la tinta al PSOE”. Una opinió que Josep Costa comparteix perquè Junts aporta una capacitat de negociació “diferent” de la d’Esquerra i, per tant, “tots satisfets”. “Uns demostren que saben negociar millor que els d’Esquerra i els d’Esquerra encantats perquè es legitima la seva via de l’1-O i tornar al diàleg amb l’Estat que s’ha demostrat inútil”, ha emfatitzat.
Tanmateix, el catedràtic de Ciència Política de la UB assenyala que “si tu negocies i aconsegueixes fruits que els teus electors els vegin amb molts bons ulls això, evidentment, et beneficia extraordinàriament”, però avisa que “si a Junts els venen fum i el compren, aleshores farà el mateix que Esquerra”, que ha obtingut botí “ridícul” aquesta passada legislatura.
Els acords per la Mesa cauran si no hi ha investidura
Tots tres analistes alerten que els acords assolits ahir per la Mesa del Congrés cauran si no hi ha investidura, perquè s’acabarà la legislatura i el català al Congrés i les dues comissions d’investigació “són per a aquesta legislatura”. “Tot el que s’ha pactat, per molt que es desvinculi la investidura, si no hi ha legislatura no té cap recorregut”, assenyala Costa, que també inclou l’oficialitat del català a la Unió Europea perquè, segons apunta, aquesta mesura requereix l’impuls del govern espanyol “molt més enllà del 19 de setembre”.
L’exvicepresident del Parlament detalla que el procediment legislatiu és llarg i té “etapes de consulta, lectures diverses, i no s’aprova quan es posa l’ordre del dia” i que també “s’han d’escoltar les altres instàncies i s’han de fer informes, i després s’ha de negociar el contingut”.
Dubtes sobre la viabilitat de l’oficialitat del català a Europa: França i Polònia
Rodon també mostra els seus dubtes sobre aquest acord perquè “ho han d’aprovar per unanimitat tots els països des de França a Polònia”. “Veurem si ho fan perquè l’Estat espanyol també pot arribar a un acord amb aquests altres perquè ho tombin i així no embrutar-se les mans”, ha avisat.
D’altra banda, l’expert de la UPF ha posat en relleu que aquests acords cauran quan ni tan sols “s’han implantat” i, per tant, “a les males et quedes en la mateixa situació”. “Ara com a mínim hi ha una promesa al vent i veurem si es fa, que és molt més que qualsevol altra cosa que s’ha aconseguit”, subratlla. Matas ofereix una opinió similar perquè “no podem fer la lectura que és com s’ha pactat la Mesa ja està tot pactat”. “Si cau, mala sort”, conclou.
Negociar amb el PSOE és abandonar l’1-O
Josep Costa defensa que negociar amb l’Estat és “desfer el camí de l’1-O” perquè, segons ha assenyalat, “es basava en dues premises fonamentals: que Espanya és irreformable i que la via negociada no porta enlloc”. “Si haguéssim estat d’acord amb el fet que Espanya és reformable i que la via del diàleg podia donar fruit i portar-nos un referèndum efectiu que ens portés a la independència, aleshores no hauríem fet l’1-O”, ha sentenciat.
Repetició electoral
Cap dels tres analistes descarta la possibilitat que no s’arribi a un acord d’investidura i hi hagi repetició electoral. Jordi Matas es mostra contundent i assegura que “si el PSOE no accedeix a l’amnistia i al referèndum, anem a noves eleccions”. “El PSOE ha de saber jugar les cartes i insisteixo que el principal responsable de la negociació és qui vol governar, i ha de fer mans i mànigues per aconseguir el suport de totes les forces polítiques que necessita i si fracassa és perquè no s’ha avingut a les peticions dels partits”, raona.
Però va una mica més enllà i Josep Costa lamenta que la “carambola aritmètica que hi ha hagut” i que ha donat a Junts la clau, s’ha oblidat “la castanya” de l’independentisme a les urnes el passat 23-J, quan va perdre 700.000 vots. “Ningú ha dimitit, Rufián torna a treure pit, creu que és un crac negociant”. Per a l’exvicepresident del Parlament, Esquerra podria perdre encara més vots en una segona convocatòria a les urnes perquè “si no fas cap propòsit d’esmena i et mostres com un comparsa del PSOE, la gent pensarà que votar-te a tu no serveix per a res, que millor votar el PSOE o Junts”. En canvi, Toni Rodon dubta que l’independentisme pugui caure més, tot i que, segons ell, dependrà “una mica de si són assenyalats com els culpables o no de la repetició electoral i del que passi durant aquest període”.
11
