Astèrix i Obèlix, la famosa sèrie de còmics francesa, són un parell d’habitants d’un irreductible racó de la Gàl·lia que l’any 50 aC no havia estat ocupat pels romans, i que lluiten en solitari contra l’invasor gràcies a la poció màgica que prepara Panoràmix. Els dos herois són els encarregats pel poble de frustrar els plans dels romans o d’anar a donar suport a qualsevol que demani ajuda contra la República Romana. A Cornellà, l’any 2025, hi ha un grup de persones que no es rendeixen i a través, de la Xarxa de Cornellà per la República, un espai transversal i unitari que compta amb el suport de Junts, ERC i la CUP i d’entitats com Òmnium, l’ANC i l’Orfeó Catalonia, entre altres, i que avui en dia segueix cada dilluns defensant els resultats de l’1-O i la República Catalana davant l’Ajuntament del municipi Baix Llobregat. Aquest dilluns passat, ha celebrat la 357a concentració.
Àngel Amatller, un dels coordinadors de la xarxa, explica a El Món que les concentracions van començar fa set anys amb la detenció de part del govern del president a l’exili Carles Puigdemont. Van començar amb una vaga de fam a unes aules de l’antic casal parroquial –es van sumar a la campanya Fam de Llibertat per demanar l’alliberament dels Jordis i de tots els presos polítics–, després això es va transformar en passejades pels carrers de Cornellà, però la pandèmia va obligar a aturar durant dos mesos les concentracions, i, finalment, la protesta va derivar en una concentració a les portes de l’Ajuntament de Cornellà, que, a vegades, compta amb convidats de l’esfera independentista. “Durant tots aquests anys hem tingut cada setmana una acció política, i en un principi estava molt dedicada als presos polítics i represaliats i, ara, cada setmana intentem portar un convidat per plantejar un tema de reivindicació independentista i, a vegades repetim”, explica.
En aquest sentit, assenyala que, per exemple, Rodalies, que va ser el tema que es va tractar la setmana passada, s’ha tractat una quinzena de cops, i la llengua també ha estat un tema recurrent, però tampoc s’obliden de la gent que encara no té resolt el seu cas perquè no se li ha aplicat la llei d’amnistia. En la protesta d’aquest dilluns el tema que s’ha tractat és el de la immigració amb la lectura de l’article ‘Quatre mentides sobre la immigració desmuntades amb estudis epidemiològics’. “Parlem de la immigració perquè ens afecta a nosaltres i a tot el món. Es pot veure com una amenaça o una oportunitat, i caldrà reflexionar què fer com a país per incorporar aquestes persones com a ciutadans de ple dret”, exposa Amatller, que porta la batuta de la concentració, a la trentena de persones que s’han apegat aquest dilluns a la plaça.
“Hi ha partits que d’aquest tema en faran bandera, ja ho estan fent i caldrà situar les falsedats i defensar les veritats”, remarca l’Àngel abans d’iniciar la lectura de l’article, que es divideixen entre quatre dels participants, i després s’obre un torn d’intervencions entre els assistents. El tema, en un primer moment, no desperta molt d’interès, i després d’un llarg silenci una dona treu el tema de la inseguretat, sobretot a Barcelona. “No sé si és veritat o no, però és el que diuen a la tele”, puntualitza. La intervenció és replicada per una altra persona, i li recorda la recent intervenció policial a la Mina i remarca que “eren d’aquí”. “De delinqüència sempre n’hi ha hagut”, compareixen uns quants, i adverteixen que “s’hauria d’anar amb compte en estigmatitzar col·lectius”.
“Per què no parlem d’independència?”
“Què en penseu del Kit d’emergències que proposa Europa?”, pregunta una de les concentrades per posar una mica d’humor. “Botifarres i cansalades! Això és per riure”, replica, però ràpidament un altre dels assistents lamenta que “no parlem d’independència”. “Per què no parlem d’independència?”, reclama. N’Àngel agafa el megàfon i argumenta que el debat d’avui és per “intentar donar contingut al perquè volem la independència”. “No parlem d’independència en el buit, o no ho hauríem de fer”, avisa. Enmig del debat i d’altres intervencions sobre el fenomen migratori a Catalunya, una participant es queixa d’una nova taxa per tractament de residus que s’ha inclòs a la factura de l’aigua. Entre els assistents hi ha el cap de llista de Junts a Cornellà, Oriol Anguera, que explica que Europa obliga a repercutir aquest impost en el ciutadà per mancances en el reciclatge. Anguera lamenta que l’Ajuntament no hagi rebaixat altres tributs per compensar aquest impost, ja que ha augmentat els seus ingressos.
Anguera, en conversa amb El Món, diu que l’agrupació local del seu partit ha deixat clar que “sempre serem al seu costat”. “És d’admirar que faci fred, plogui o faci sol sempre hi hagi gent a la plaça”, i assegura que assisteix tot els dilluns que pot. Ell, en clau municipal, aposta molt per la unitat independentista perquè “si no anem junts, aquí serà impossible fer res, perquè hi ha una majoria absoluta del PSC amb el suport dels Comuns”. “L’única manera que es pot trencar aquesta majoria més que absoluta és amb la unitat independentista”, conclou.
Els assistents posen èmfasi en la unitat i lamenten la situació actual
Àngel Amatller destaca que, malgrat les “les picabaralles polítiques que hi ha” en l’actualitat, són “capaços de mantenir una entitat per fer coses junts”, però admet que la concentració ha anat a la baixa i han passat de ser unes 150-200 persones a màxim una cinquantena. “Hem patit aquest desgast fruit de les divisions en aquestes organitzacions”, però celebra que encara hi participi gent de les diferents formacions i entitats. “És important mantenir aquest esperit unitari”, subratlla. Isabel Arroyo, que participa en les concentracions des del seu inici, manifesta el seu enuig amb “uns polítics que no ens representen”, i creu que l’independentisme hauria d’estar unit “i anar tots a una”. “Estic enfadada amb els polítics, però no tiro la tovallola, continuo lluitant, perquè soc una persona lluitadora i el que penso ho defenso pacíficament”, sentencia.
Per la seva banda, Albert Roig, que també participa en les concentracions des de l’inici, lamenta que “actualment hi ha molta desafecció per part de la gent”, i ho atribueix als partits polítics independentistes. “Molta gent creu que és inútil fer res si els partits no van a una, no estan d’acord, i no estan pel que els vam votar en el seu moment”. És a dir, per fer la independència. Tot i això, assegura que ells mantenen la “moral” i l'”ànim” i esperen que es produeixi un “revulsiu que farà que els mateixos que ara no surten i no fan res tornin a mobilitzar-se”. “Aquí encara hi som tots”, subratlla en referència als partits i entitats que formen part de la Xarxa de Cornellà per la República, i lamenta que les elits dels partits prefereixin “barallar-se entre ells o guardar la cadira”. Joan Pastor també es manifesta des del primer dia, i acostuma a venir tots els dilluns, i destaca “l’afecte personal” que hi ha entre tots els participants, i fixa com a objectiu “mantenir viva la flama” i posa l’èmfasi en l’aplicació de l’amnistia a tots els represaliats i que els exiliats puguin tornar. “No soc del Puigdemont”, puntualitza, i deixa clar que “mentre aquí vinguin 15 o 20 persones, o els 4 o 5 que ho organitzem, això seguirà”.
El veí que va mantenir viva la concentració durant la pandèmia
Joan Vicente és un altre dels concentrats que es manifesta des del primer dia, i remarca que també ho va fer durant la pandèmia per la seva condició de diabètic: “Sortia a passejar i m’asseia sol mitja hora aquí”. Va estar sol tres o quatre setmanes, fins que un company es va topar amb ell i li va preguntar què feia allà i, a partir d’aquell, moment tots dos es van concentrar durant dues o tres setmanes. “Amb la pandèmia ens vam quedar aquí a la pandèmia, i primer ho vam començar a fer respectant la distància dels dos metres”, puntualitza Albert Roig. Vicente, per la seva banda, afegeix que ens han plantejat de dissoldre-ho dues o tres vegades, però ningú vol”, i veu “molt malament” la situació actual perquè els socialistes governen a tot arreu. D’altra banda, qualifica de “vergonyosa” l’actitud dels partits independentistes, i creu que va ser un “error” que la gent marxés a casa quan els polítics “es van acollonir”. I l’acte finalitza amb tots els concentrats cantant Els Segadors. I així, cada dilluns.
