Els pactes que han firmat Esquerra Republicana i Junts per Catalunya amb el PSOE per investir Pedro Sánchez obliguen els socialistes espanyols a una negociació permanent amb les formacions independentistes amb representació al Congrés. D’una banda, el document signat amb la formació de Carles Puigdemont inclou un mecanisme de verificació “internacional” que es reunirà abans d’acabar el mes de novembre i, després, regularment. I va lligat a un compromís d’estabilitat per al govern de Pedro Sánchez condicionat al compliment dels pactes. Segons va advertir aquest dijous el president a l’exili i han repetit avui alguns dirigents de Junts, “sense acords, i sense el compliment, la legislatura no té cap recorregut”. D’altra banda, ERC va incloure en el pacte la creació d’un espai de negociació entre els dos partits que comptarà amb un “mecanisme que tingui les funcions d’acompanyar, verificar i realitzar seguiment” de tot el procés de negociació i dels acords als quals s’arribi. Tot plegat suposa un canvi de cicle que analitzen tres experts consultats per El Món, que debaten sobre en quina situació queda l’independentisme després d’aquests dos pactes.
El politòleg de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Toni Rodon considera que els pactes establerts suposen un “final de cicle” perquè “hi ha hagut renúncies de tots dos i una renúncia de facto de la via unilateral, encara que no s’obre del tot una nova era perquè encara s’arrosseguen totes les conseqüències de l’anterior, però sí que és un canvi de cicle”, un moment en què creu que Esquerra i Junts han assolit pactes “molt semblants”. A més, subratlla que l’amnistia pot obrir una nova etapa perquè veu “possible” que en les pròximes eleccions al Parlament, que se celebraran l’any 2025 si no hi ha avançament, hi hagi “una reedició de la batalla entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont” per la Generalitat. “Seria una nova etapa entre els partits independentistes”, insisteix.
L’exvicepresident primer del Parlament Josep Costa també creu que aquests pactes suposen “un canvi de cicle” perquè “donen per amortitzat l’1 d’octubre i tornen a definir el conflicte en termes previs” al referèndum, que, segons ell, és la “solució al conflicte polític històric” entre Catalunya i l’Estat espanyol. “Tot el procés entre el 2009 i el 2017 s’ha acabat i queda un actiu que és el més important i més difícil de tenir: la majoria independentista al país i al Parlament”, especifica. Però lamenta que aquests dos acords, segons el seu punt de vista, “reneguen de l’1-O” i són “la culminació de tot l’independentisme institucional tornant a la via de la negociació amb l’Estat”.
En canvi, el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas destaca que “per desgràcia aquests dos pactes no resolen el conflicte” i adverteix que el recorregut dels acords assolits és d’una “incertesa absoluta” perquè hi ha “molta desconfiança entre les parts”, i sense confiança “no vas enlloc”. “Aquests dos documents no resoldran el conflicte i el moviment independentista no desapareixerà mentre aquest no estigui resolt”, adverteix. I també posa èmfasi en el fet que l’acord entre Junts i el PSOE és “molt ambigu” i queda obert a “interpretacions” i pronostica que la lectura que en faran uns i altres “no serà la mateixa”. “Veig els dos pactes una mica febles en el sentit que estan bastant agafats amb pinces, sobretot el de Junts, i quan tu pactes una cosa i no resols aquesta confiança, malament”, apunta.
Què ha de fer ara l’independentisme?
Matas creu que ara l’independentisme “haurà de veure com es materialitzen les seves reivindicacions” i si els pactes del PSOE amb ERC i Junts “comporten els compliments de les demandes” del moviment independentista. Però avisa que “d’aquí a quatre dies veurem que no”, perquè “el problema no és Rodalies, sinó de decidir el futur de Catalunya”. “Veurem que som on érem”, rebla, i afegeix que “és un enèsim intent fruit de l’aritmètica parlamentària” i és “això el que genera aquesta desconfiança”. “Si el PSOE no necessita les forces independentistes, oblida-te’n de tot, amnistia inclosa”, sentencia.
D’altra banda, el politòleg de la UPF Toni Rodon manté que ara el que hauria de fer el sobiranisme, independentment del partit, és “governar bé i tenir una visió de país per intentar solucionar els problemes actuals i tenir un relat, que a hores d’ara cap partit independentista té”. Així mateix, creu que cal establir “una estratègia” per “fer créixer l’independentisme en l’àmbit social”, perquè com s’ha vist en les darreres cites electorals el “suport s’ha anat reduint cada cop més”. “Cal posar-se objectius per créixer”, remarca.
Costa, per la seva banda, opina que és el moment de “reconstruir tota la mobilització popular i una estratègia per fer efectiva la independència perquè tot el que s’ha fet fins ara està amortitzat”, així com “els líders i els partits polítics” que hi ha actualment. “L’independentisme ha de reconstruir-se des de baix com l’any 2009 quan la fallida de l’Estatut va deixar el país sense cap projecte de futur. Ara estem com l’any 2009, que és un país sense que els partits li puguin oferir res”, afegeix.
Una unitat impossible a Madrid
Els tres experts veuen impossible que republicans i juntaires puguin pactar una estratègia conjunta malgrat la crida a coordinar-se que va fer aquest mateix dijous la portaveu d’ERC, Raquel Sans. Segons Rodon, ambdues formacions “tenen una relació pèssima” i, a més, ressalta que són dos partits que “competeixen” per un mateix electorat. “Ens hem de treure del cap aquesta idea que han d’anar a l’una”, adverteix.
Costa, per la seva banda, remarca que no “hi ha hagut mai” unitat i posa en relleu que “tota la dinàmica política catalana d’abans i després del Procés es construeix sobre la competició” entre aquests dos espais. “Ara competeixen per una centralitat política que és negociar amb el PSOE” i per veure “qui ho fa millor” i, segons ell, arriba a un punt “ridícul”, perquè s’ha fet una taula de diàleg per a cadascú. “El PSOE es deu haver d’estar fregant les mans”, conclou.
Finalment, Jordi Matas assenyala que “seria el més intel·ligent” que tots dos partits acordessin fer un front comú a Madrid, però creu que això no passarà perquè “hi ha una confrontació” entre els dos partits”. “No aniran a l’una i cadascú farà la seva”, ja que això “no ha passat ni després de les patacades electorals que van patir les forces independentistes a les municipals i les generals”. Un altre factor que allunya, segons ell, aquest front unitari a Madrid és que “ERC governa a Catalunya i necessitarà els vots del PSC, i Junts, no”, i que “cadascú va a la seva i fent un torcebraç entre els uns i els altres”.
