La segona Conferència Nacional per l’Estat Propi del Moviment per la Independència, projecte impulsat per Pere Pugès, un dels fundadors de l’Assemblea, proposa convertir les pròximes eleccions al Parlament en “plebiscitàries” i per fer creu que és imprescindible configurar “una llista única de país”, que Pere Pugès defineix com “una mena de Junts pel Sí, impulsada per la gent però amb la implicació dels partits”. Aquesta és una de les propostes que es debatran en la 2a Conferència Nacional per l’Estat Propi, que se celebrarà el pròxim 18 de maig a Barcelona i on es presentarà un full de ruta de país. Aquesta proposta de llista única coincideix amb l’anunci del nou projecte polític impulsat pel professor i periodista Jordi Graupera i l’exconsellera i eurodiputada Clara Ponsatí i el projecte de llista cívica que els socis de l’ANC estan votant en una consulta interna. “No és per barallar-nos, ni per discutir-nos. És per treballar junts perquè si no ho fem junts no ho farem”, ha remarcat Pugès.
L’objectiu d’aquesta llista única és guanyar les eleccions amb “un programa disruptiu” que compti amb la unitat necessària per tirar endavant el projecte independentista, i ha ressaltat que “si hi ha més d’una llista demanarem que es comprometin a fer un parlament constituent”. Tanmateix, ha deixat clar que aquesta proposta no es fa per “aplegar les mini llistes que s’estan presentant” com la proposta de l’ANC o la de Graupera i Ponsatí, sinó que l’objectiu és aplegar les formacions polítiques parlamentàries, a qui, segons afirmen, han començat a presentar aquestes propostes i els han convidat a l’acte del pròxim mes de maig. “Que vegin que el poble de Catalunya torna a activar-se i que vegin que si no juguen els hi passarem per sobre”, ha reclamat.
El full de ruta que presentaran els crítics de l’ANC dibuixa dos escenaris que passen per la celebració d’un referèndum acordat amb l’estat espanyol o, per contra, aixecar la declaració unilateral per “poder-la mantenir”, i defineix les feines per cada cas, però deixa clar que “només si ens preparem per al segon escenari aconseguirem treballar en el primer”. En aquest sentit, proposa treballar mitjançant 22 “projectes horitzontals”. És a dir, treballaran de forma autònoma però coordinada per sis fronts: polític, social, institucional, internacional, econòmic i projectes de país, però amb l’objectiu comí de “crear les condicions necessàries per poder instaurar la República catalana i, sobretot, per poder defensar-la i mantenir-la”.
Una radiografia del moment
El moviment fa una radiografia del moment que viu l’independentisme i constata que el primer “gran error” de l’independentisme va ser “no mantenir el ritme i el guió per rematar la feina amb unes eleccions plebiscitàries el febrer o març de 2015” i constaten que el suport a la independència ha decaigut a causa de “la manca d’unitat i de projecte” després de tocar sostre entre el 2015 i el 2017, entorn dels 2,3 milions de votants. Així mateix, reconeixen que l’octubre de 2017 “va fallar tothom, menys la gent”. “Ni la classe política va saber preveure l’escenari de la violència d’estat ni l’ANC va dirigir la mobilització que tothom esperava que fes a partir del moment de la proclamació de la República catalana”, constaten.
D’altra banda, lamenten que les passades eleccions generals van servir per evidenciar que Esquerra Republicana i Junts per Catalunya “han decidit actuar dins el marc institucional establert, tensant més o menys la corda i amb més o menys habilitat, o estan immersos en debats existencials” i deixen clar que “uns i altres semblen actuar amb l’objectiu de la independència en un horitzó llunyà”, però defensen que es traslladi “l’epicentre de la batalla política a Madrid, deixant al descobert les febleses del règim del 78 i els errors de la transició”. “Els partits no han de fer res perquè les lleis de connexió ja estan fetes, només s’han de deixar arrossegar per la gent i governar bé les institucions”, ha remarcat Pugès.
