La política catalana i l’espanyola tornen a contenir la respiració a partir d’aquest dilluns, en l’arrencada de la setmana en què està previst que es convoqui el ple d’investidura amb Salvador Illa com a candidat amb prou suports per convertir-se en el nou president de la Generalitat. La incògnita que plana ara sobre aquest debat parlamentari és l’efecte que pugui tenir el retorn de Carles Puigdemont. La previsible detenció del president a l’exili quan entri en territori de l’estat espanyol –on segueix vigent l’ordre d’arrest del jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa del Procés, Pablo Llarena– i la seva intenció de resistir-s’hi tindrà efectes difícils de preveure.
Després de tota una setmana en què tot va pivotar sobre l’acord entre ERC i el PSC i, un cop fet públic, sobre la consulta interna dels republicans –que va guanyar el ‘sí’ amb un 53,5% dels vots, amb una participació massiva del 77%–, ara tots els focus apunten cap a Waterloo i cap a Junts. El partit va deixar clar aquest dissabte, després de reunir la seva executiva, la seva oposició frontal al pacte per investir Illa, que va considerar “la pitjor de les alternatives possibles” dintre de les opcions que tenia ERC. I Puigdemont, en una “carta a la ciutadania” difosa al seu compte de Twitter, va deixar clar que el seu retorn és irreversible i que té tota la intenció de convertir una detenció que veu inevitable en una carta política per exercir la “confrontació” amb l’Estat. El seu objectiu és evidenciar, amb tanta repercussió internacional com pugui, el fet que els jutges es neguen a aplicar l’amnistia en el seu cas –i en molts altres– i l’estan ajornant amb recursos al Tribunal Constitucional i qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I, simultàniament, Junts prepara el seu nou paper al Parlament per aprofitar el desgast que creu que comportarà per a ERC de cara a l’independentisme el fet d’investir Illa, com deixa clar la presidenta de la formació, Laura Borràs, en l’entrevista publicada aquest diumenge a El Món, on subratlla que han quedat “com l’únic partit independentista amb força al Parlament” i que els toca ser “la punta de llança de l’independentisme” a la cambra.
Incògnita sobre quan i com serà el retorn
Precisament per la importància que donen a aquest aterratge de Puigdemont, els juntaires mantenen zelosament en secret els seus plans concrets sobre com i quan serà el retorn. Aquesta incertesa ha provocat aquest cap de setmana confusió i caos organitzatiu en relació amb una protesta contra la investidura d’Illa i de suport al president a l’exili que es va anunciar de manera ambigua per a aquest dilluns a les 8 del matí davant de l’estació de França, a tocar del parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament. Inicialment, era quan a la cambra estava prevista la ronda de consultes del president del Parlament, Josep Rull, amb els grups, el protocol per comprovar els suports de què disposa el candidat Illa, tot i que ja se sap, perquè és de domini públic i perquè el líder del PSC l’hi ha fet saber, que tindrà prou vots per arribar a la majoria absoluta amb ERC i els Comuns. Aquesta previsió va activar una convocatòria d’origen poc clar, com si el debat d’investidura fos imminent i el retorn de Puigdemont també. Tot i que no era així, els CDR es van fer seva la crida i l’ANC hi va donar suport. Però uns i altres han reculat aquest diumenge davant els “missatges contradictoris”. La protesta d’aquest dilluns ha quedat desconvocada, però l’Assemblea ja ha fet saber que acabarà convocant-ne una altra quan sigui el moment. Poc després, a més a més, s’ha sabut que fins i tot la ronda de consultes s’ajornava fins dimarts, per “qüestions d’agenda” d’ERC, segons fonts del Parlament.
El calendari que queda ara, per tant, comença dimarts, amb la ronda de consultes de Rull, i continua dimecres amb l’activació de la Diputació Permanent, que és l’òrgan que ha de convocar el ple en període inhàbil de la cambra. El debat, per tant, serà, amb tota probabilitat, dijous i divendres. Tanmateix, el factor Puigdemont hi pot interferir. Si el president a l’exili, que és diputat de la cambra i cap de files del seu grup parlamentari, està detingut en el moment en què s’ha de començar el ple, Rull –que haurà recuperat les seves potestats en el moment que quedi convocat per la Diputació Permanent– podria suspendre’l per raons d’excepcionalitat. I la reacció dels grups unionistes podria ser portar aquesta decisió als tribunals si consideren que els seus drets com a diputats són vulnerats, un mecanisme que han fet servir diverses vegades des del 2017.
Com serà la detenció?
Els dubtes augmenten perquè tampoc se sap com serà la detenció. Diversos cercles de Madrid parlen d’una “detenció tècnica” per al tràmit de presentació davant d’un jutge, com es va fer amb Clara Ponsatí, una modalitat que duraria poques hores. És una opció que també seria la preferida pels Mossos d’Esquadra, si reben l’encàrrec d’ocupar-se’n per part de Llarena–, però el to de les resolucions judicials de les darreres setmanes no fa pensar que sigui l’opció triada. Sigui com sigui, la detenció no serà facilitada per Puigdemont i tot indica que hi haurà mobilització al seu voltant per dificultar-la. El que fa de mal dir és si hi haurà protestes al carrer que es prolonguin més enllà del moment de la detenció, el que s’anomena efecte Urquinaona, en referència la mobilització que va durar dies després de la sentència del Suprem que condemnava a anys de presó els líders polítics i socials del Procés que no s’havien exiliat.
