L’estratègia interna d’ERC s’ha decidit des d’òrgans paral·lels a la direcció i la permanent del partit des del 2018. Cada divendres s’han celebrat reunions amb la secretària general, Marta Rovira, i sense el president del partit, Oriol Junqueras, que n’ha quedat el marge. Ho avancen conjuntament l’Agència Catalana de Notícies, RAC1 i Ràdio 4 després d’haver tingut accés a una vintena de fonts. Segons l’entorn de Rovira, Junqueras feia deixadesa de funcions i no prenia cap decisió, mentre que el nucli de Junqueras diu que mai no se l’ha deixat participar en aquest espai.
Tot va començar el 2018, quan Junqueras va ser nomenat vicepresident del Govern i conseller d’Economia. El partit va crear una estructura reduïda per coordinar l’estratègia. Era tan reduïda que només en formaven part tres persones, Jordi Bacardit, mà dreta de Rovira, Bernat Aubia, cap de l’empresa Relevance -vinculada al cas dels cartells contra els Maragall, i Sergi Sabrià, viceconseller fins a la setmana passada i proper a Rovira i Aragonès. Amb els anys, aquest grup reduït ha anat creixent, especialment des que Junqueras va entrar a presó i Rovira va marxar a l’exili. Des de llavors s’hi han anat incorporant dirigents del partit, del grup parlamentari i de fora de la direcció.
Dues versions contraposades
El grup s’ha reunit des de llavors, però Junqueras no s’hi ha arribat a connectar un cop indultat. Les reunions s’han celebrat cada divendres i la secretària general ha assumit el funcionament intern d’ERC per “deixadesa” del president. Les fonts consultades per l’ANC asseguren que no van amagar l’existència de les reunions a Junqueras, sinó que ell no tenia interès a formar-ne part. Apunten que Junqueras sí que es reunia amb la militància arreu del país per criticar Aragonès i el Govern. L’entorn de Rovira puntualitza que part del nucli dur de Junqueras sí que participava en les reunions i després l’informava.
En canvi, l’actual secretari d’Organització, Pau Morales, proper a Junqueras, assegura que no tenia constància de l’existència d’aquest grup paral·lel a l’executiva i que aquestes reunions eren una manera d’aïllar i deixar de banda Junqueras i altres dirigents del partit com Raül Romeva. En aquest sentit, lamenten que s’hagi intentat controlar ERC des de Ginebra i els diversos membres actuals de l’executiva i la permanent consultats confirmen que no sabien res d’aquestes reunions i que Junqueras tampoc n’estava al cas.
Escalada de tensió
La tensió entre les dues famílies d’ERC comença a disparar-se després de la patacada en les eleccions espanyoles i municipals. Junqueras, Rovira i Aragonès es reuneixen i el president d’ERC els trasllada la seva intenció de ser candidat en les eleccions catalanes, que en aquell moment estaven previstes per al febrer del 2025. Rovira va considerar que no s’hi podia presentar perquè enviaria un missatge d’esmena a la totalitat de l’obra del Govern d’Aragonès, que era el candidat idoni com a president de la Generalitat. Des de llavors, la tensió no ha fet més que escalar dins d’ERC.
En aquest context, quan Junqueras va tenir coneixement de les reunions de divendres i es va adonar que Rovira tenia cada cop més força, el president d’ERC va començar a reforçar el seu equip de confiança. Va situar a la Diputació de Barcelona persones del seu entorn, per garantir una estructura afí, preparar el pols intern, i assegurar el futur del seu espai, en cas que hi hagués eleccions i es pogués presentar. Així, consta que a la Diputació de Barcelona hi ha fins a 6 persones properes a Junqueras, en diferents llocs de responsabilitat, com ara Morales o Oriol López, vicesecretari general de Coordinació Interna, i actual membre de l’equip negociador d’ERC per la investidura.
Junqueras, a més, considera que té majoria entre les bases del partit, mentre que Rovira la té a l’executiva del partit, segons van avançar l’ACN i RAC1. Un suport que reforça el manifest signat per més de 1.000 militants que reclamen un relleu a la direcció. El pols intern a ERC es preveu llarg, ja que encara queden 4 mesos i mig pel congrés del 30 de novembre i cap protagonista ha dit l’última paraula. Sobretot Rovira, que podria tenir un paper encara més rellevant si, tal com ja ha anunciat, torna a Catalunya les pròximes hores o dies.
