La xifra clau de l’1-O no van ser els dos milions de votants, sinó els 50.000 membres de meses electorals que van ocupar els seus llocs als col·legis malgrat “l’amenaça del govern espanyol d’empresonar-los”. Cap d’aquests presidents de mesa i vocals van anar a la presó, ni tan sols van ser citats per un jutge: massa gent per ser represaliats un per un. Per tant, “50.000 persones poden canviar la història, i 50.000 sí que hi som”.
Aquesta lectura de Josep Costa de l’itinerari que ha de seguir l’independentisme ha arrencat un dels aplaudiments de la nit en l’acte de l’exvicepresident del Parlament i l’exdiputat Albano-Dante Fachín aquest dimecres al vespre a Sabadell, organitzat pel Consell Local de la República. La clau, segons els dos ponents, és la desobediència civil i perdre la por, que veuen com el principal instrument de l’Estat. “La por s’encomana, però la valentia també”: ho han repetit dues o tres vegades i ha quedat gravat com una consigna. I per convertir els independentistes en activistes invoquen l’esperit d’Arenys, el de la primera consulta, la que ho va començar tot.
Bany de masses de dues estrelles de l’independentisme desacomplexat
Els dos oradors, enèrgics ja de mena, parlaven amb una dosi extra de força empesos pel furor que ha generat la seva xerrada, al Centre Cívic Cal Balsach. La sala, plena de gom a gom amb les 180 cadires autoritzades, s’ha desbordat del tot i ha calgut habilitar-ne una altra per a la vuitantena d’assistents que n’han quedat fora.
Abans de començar al pis de dalt, els dos protagonistes han hagut d’explicar als acollits en una altra sala, a la planta baixa, el sistema que els proposaven per seguir el col·loqui, a través de les xarxes. És el moment que recull aquest vídeo.
Per a aquest grup, la vetllada ha quedat convertida en una versió 2.0 del que en una altra època hauria sigut una nit de transistors: tothom enganxat al seu mòbil veient per Twitter i Facebook la retransmissió de l’acte que es feia al pis de dalt.
“Les notícies de la nostra mort han estat una mica exagerades”
Per compensar-los de la incomoditat, Costa n’ha fet la lectura positiva parafrasejant Mark Twain: “Les notícies de la nostra mort han estat una mica exagerades”. Tant ell com Fachín han aprofitat per subratllar que l’interès pel projecte independentista continua viu. “Constantment es repeteix que la gent s’ha cansat, que està decebuda i no vol participar en res, que tot el que vam construir el 2017 s’ha desfet. Doncs sembla que com a mínim som uns quants que no volem fer veure que aquí no ha passat res. Si un dimecres a aquesta hora estem tots aquí, pensant col·lectivament, vol dir que el que ells volen no s’ha produït, tot i els esforços que hi dediquen”, ha advertit.
Donem fe que una hora i mitja després, quan s’ha acabat l’acte i les dues estrelles emergents de l’independentisme desacomplexat han baixat a saludar de nou els del pis de baix, aquesta vuitantena d’assistents de la sala B encara hi eren: s’havien quedat a seguir la xerrada pel mòbil tots junts, en comunió.
La xerrada, al pis de dalt (seguida per Twitter a baix)
Al pis de dalt, el lloc de la xerrada i on els que havien aconseguit una cadira els han rebut amb un aplaudiment –contents de tenir plaça a la sala A–, els ponents han repetit l’explicació sobre com els veïns de baix seguirien com poguessin l’acte, com es veu en aquest altre vídeo.
Un cop resolta la logística, han entrat en matèria. I, després de constatar que l’independentisme és un mort ben viu, el que han donat per esgotat ha sigut la via del diàleg amb el PSOE. “No porta enlloc”, ha sentenciat Costa. Ha posat com a exemple la dura petició de presó que ha presentat la Fiscalia aquesta setmana contra dos càrrecs d’ERC, Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, encara pendents de judici per l’1-O i als quals no ha servit de res la reforma del Codi Penal. Una decisió que Pedro Sánchez ha defensat. “El partit que està posant gent d’ERC a la presó és l’aliat d’ERC”, ha remarcat Fachín.
Davant de l’opció del “retorn a l’autonomisme” que “es flaira”, l’activista i editor d’Octuvre ha demanat mirar cap a la consulta d’Arenys de Munt, la primera que es va fer sobre la independència, el 2009: “Quan es va començar a preparar, els partits no s’hi volien involucrar, els semblava una frikada“. En aquell moment, el que ho va canviar tot va ser que l’Estat –amb un govern del PSOE– va prohibir el que es presentava com una convocatòria folklòrica. “Els 12 frikis que havien dedicat tres hores a la setmana a preparar-la van canviar la història del país perquè van generar una dinàmica que va portar a aquest canvi”, ha reflexionat Costa.
La llista cívica no toca (de moment)
La qüestió ara és, en paraules de Fachín, “què serà el pròxim Arenys? Qui són els frikis que preparen la frikada que ho tornarà a fer saltar tot pels aires?“. Ni Costa ni Fachín saben quin serà aquest detonant, però treballen perquè es produeixi. Per això, aquests dos exdiputats no volen sentir a parlar, de moment, d’eleccions, sinó de mobilització. És el que han respost quan els han preguntat per la llista cívica –aquest debat que està enverinant l’ANC– i si ells hi estan cridats.
“A mi ningú me n’ha dit res, però ara mateix a mi em sembla més efectiu fer un vídeo a YouTube que ser diputat en el Parlament actual“, ha replicat Fachín. I Costa ha rematat la jugada: “No sé quan seran les eleccions ni sé quins candidats hi haurà. La meva feina com a activista és construir l’escenari que les condicionarà, posar el debat de la independència al centre. El que passarà d’aquí a dos anys, quan hi hagi eleccions, depèn del que fem nosaltres avui“, ha desafiat la sala.
Vídeo complet de l’acte, gravat pel Consell Local de la República
5
7
