La decisió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, d’avançar les eleccions al pròxim 12 de maig després del daltabaix patit al Parlament amb els pressupostos ha agafat a contrapeu no només la resta de partits, sinó també l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el seu projecte de llista cívica per presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament. L’entitat celebra aquest dissabte l’Assemblea General Ordinària (AGO), a Taradell, a partir de les 10 del matí, i allà donarà a conèixer el resultat de la consulta que ha fet entre els socis per decidir si tira endavant el projecte.
Serà el moment de comprovar quin capacitat de mobilització hauran tingut els contraris a la llista cívica impulsada per l’actual Secretariat Nacional de l’entitat, malgrat que ja constava en els fulls de ruta aprovats el 2022 i el 2023. A banda de l’entitat que presideix Dolors Feliu, l’avançament dels comicis també ha agafat amb el peu canviat sectors crítics amb el seu mandat com el Moviment per la Independència, que ha decidit ajornar la segona Conferència Nacional per l’Estat Propi prevista per al pròxim 18 de maig, una setmana després de les eleccions.
La trobada d’aquest dissabte ve precedida d’una reunió extraordinària del Secretariat Nacional aquest dijous al vespre, per “analitzar la situació” i copsar les opinions de la seixantena de membres que el formen respecte a la convocatòria d’eleccions. En la trobada, però, només es va decidir que l’ANC farà un ple extraordinari del Secretariat Nacional si guanya el ‘sí’ a la llista cívica, per “per decidir els següents passos”. Tot i això, i encara que guany el sí, l’entitat independentista es pot veure abocada a no poder portar a terme el projecte perquè els passos que calen col·lideixen amb el termini marcat per la Junta Electoral per presentar les llistes, que finalitza el pròxim 8 d’abril i, a més, entremig hi ha la Setmana Santa.
Un calendari “molt complicat”
Aquest calendari és incompatible amb el full de ruta establert a hores d’ara per tirar endavant la llista cívica. El següent pas a fer, sempre que el resultat sigui afirmatiu, és obrir un procés perquè la ciutadania proposi noms de candidats i candidates per a l’agrupació d’electors. Tot seguit s’ha d’elaborar una llista preliminar amb els candidats més votats i aquests, posteriorment, han de ser consultats si volen formar part de la candidatura. A més, un cop la llista estigui elaborada, s’ha de constituir l’agrupació d’electors, que requereix 50.000 avals, un 1% dels inscrits al cens de la circumscripció electoral, per poder constituir-se i presentar-se a les eleccions.
Una font vinculada a Donec Perficiam, col·lectiu fundat per exsecretaris nacionals de l’entitat de l’etapa de l’Elisenda Paluzie i que està totalment alineat a favor de la llista cívica que proposa l’equip de Feliu, veu “molt complicat” que el calendari marcat sigui compatible amb el full de ruta de l’ANC, però creuen que s’ha d'”intentar”. Així mateix, apunta, a títol personal, que una opció que es podria estudiar és que l’ANC i Alhora, el projecte de Jordi Graupera i Clara Ponsatí, uneixin forces partint d’un moviment d’aproximació d’aquest nou projecte polític cap a l’entitat independentista que compta, segons les mateixes fonts, amb una “estructura territorial potent” perquè hi hauria d’haver una sola llista alternativa. “Cada dia que passa és un dia menys que tens per fer tota la resta”, diu en referència al ple extraordinari que vol convocar la direcció en cas que guanyi el sí, i pronostica que si ara no es tira endavant la llista cívica “ja no es farà”.
Els crítics creuen que no hi ha temps material per tirar endavant la llista cívica
Pere Pugès, un dels fundadors de l’ANC i dels impulsors de la segona Conferència Nacional per l’Estat Propi, i activament crític contra la llista cívica, assegura en conversa amb aquest diari que l’actual direcció està “enfonsada” perquè l’avançament electoral “fot enlaire el projecte”. Apunta que l’ANC no té “ni capacitat ni organitzativa ni econòmica” per tirar el projecte endavant en aquestes circumstàncies. “Encara que la consulta sortís que sí, tècnicament no poden fer-ho com ho volien i no poden canviar el full de ruta d’un dia per l’altre”, i sentencia: “El projecte està tocat i enfonsat”.
D’altra banda, un grup d’exsecretaris nacionals, secretaris nacionals i membres d’assemblees de base crítics amb l’actual direcció de l’ANC, que abans s’aplegava en el col·lectiu Indesinenter –que va deixar d’existir després de no aconseguir convocar una l’Assemblea General Extraordinària (AGE) per demanar eleccions anticipades al Secretariat Nacional–, considera que “seguir els passos establerts és pràcticament impossible”. L’exsecretari Josep Pinyol, portaveu d’aquest grup que ha impulsat un manifest contra el projecte, ha anunciat que impugnaran la consulta “sigui quin sigui el resultat” davant el Comitè Deontològic de l’entitat perquè “s’ha fet sobre un cens que no és el que van aprovar els socis”. “Si s’ha deixat votar simpatitzants, que són les persones que acumulen tres quotes sense pagar, i això desautoritza la consulta sigui quin sigui el resultat”, sentencia.
“Batalla” per a les eleccions al Secretariat Nacional
Pugès apunta que la “batalla de debò” són les eleccions al Secretariat Nacional, que es convocaran en l’Assemblea General Ordinària (AGO) d’aquest dissabte i se celebraran al maig. Falta per veure quin dia es fixa per renovar la direcció de l’ANC, però tot apunta que les eleccions es podrien celebrar el 18 de maig, una setmana després de les eleccions al Parlament, i el cap de setmana següent es constituiria el nou secretariat. Pinyol, per la seva banda, assenyala que ja fa temps que preparen les eleccions al Secretariat amb l’objectiu de trobar gent que es presenti a les eleccions. “Necessitem gent que es presenti perquè hi ha un empobriment generalitzat”, ha subratllat.
Pere Pugès, a més, detalla que el dia 6 d’abril hi ha convocada una nova reunió d’exsecretaris nacionals de l’ANC amb l’objectiu de “buscar i animar gent de l’ANC perquè es presenti a les eleccions” per no repetir el que va passar fa dos anys, que no es van ocupar tots els llocs. En aquest sentit, assenyala que la figura del Lluís Llach com a president ajudaria molt: “Segur que seria un tipus de presidència molt menys presidencialista del que hi ha ara”, diu. I també opina que el nou Secretariat Nacional sorgit de les urnes hauria de convocar una assemblea extraordinària per “reformar els estatuts i adaptar-los a les noves necessitats”.
Així mateix, assenyala que “el canvi d’estratègia no ha de passar per competir amb els partits, sinó agafar prou força per pressionar els partits perquè treballin amb una estratègia compartida”. En aquest sentit, l’altre col·lectiu crític reclama que després de les pròximes eleccions al Secretariat Nacional s’ha d’obrir “una etapa creixent” a l’ANC amb “nous i bons líders” un “nou discurs”, que torni a teixir “col·laboració” amb la resta entitats independentistes i que se centri en la reactivació de la base i la “planificació i execució de l’estratègia de confrontació que ja consta a l’actual Full de Ruta per fer efectiva la independència”.
