Dolors Feliu (Roda de Ter, Osona, 1964), presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, té al davant un mes de xerrades per donar a conèixer el projecte de llista cívica, que l’entitat independentista va presentar la setmana passa amb tota mena de detalls, per concórrer a les pròximes eleccions al Parlament amb l’objectiu de convertir-les en plebiscitàries i aixecar la suspensió de la declaració d’independència. Malgrat les veus en contra que han sorgit arran de la proposta, la líder de l’ANC es mostra convençuda que aquesta proposta “tirarà endavant” en la consulta telemàtica que es farà entre els associats i que podrà arrossegar la resta de formacions independentistes a abandonar l’autonomisme. A banda de tot el procés que ha engegat l’entitat i els objectius marcats, Feliu aborda en aquesta entrevista altres temes relacionats amb el full de ruta plantejat per l’entitat, i fins i tot es mulla sobre possibles candidats per encapçalar aquesta llista.
La setmana passada vau presentar amb tota mena de detalls la proposta de llista cívica. Un projecte treballat fins i tot abans que els associats la validin. Confien que la iniciativa tiri endavant?
Creiem que tirarà endavant. Tenim aprovats dos fulls de ruta amb aquest projecte sobre la taula i el sentit que tenia aquesta votació era presentar un projecte una mica més elaborat i avançar respecte al que ja s’havia plantejat en els fulls de ruta. Així els socis poden anar prenent decisions informades i amb total transparència.
Per què han triat l’opció de fer la llista a través d’una agrupació d’electors?
Estem intentant canviar les regles del joc respecte als partits polítics, les seves jerarquies i els seus tancaments que ens sembla que poden provocar aquesta filosofia d’anar passant, anar ocupant càrrecs, anar fent una acció una mica més autonomista, més enganxada al dia a dia. I, en canvi, creiem que s’ha de fer una acció per fer aquest trencament, per fer un embat, i això requereix una situació molt especial que, segurament, sigui una força que es faci en un moment amb gent que es compromet per una legislatura al Parlament, o menys, perquè el que realment es voldrà fer és la independència. Per tant, el sentit és de temporalitat enfront d’un sentit més de permanència que tenen els partits polítics.
És a dir, volen diferenciar-se de l’estructura dels partits.
Exacte.
Podria ser una mena de Junts pel Sí o tampoc?
No oblidem que Junts pel Sí era una coalició de partits, la llista cívica és una agrupació d’electors. És a dir, una sèrie de gent que per una vegada fa candidatura a unes eleccions concretes que són al Parlament de Catalunya.
El seu objectiu és convertir les eleccions en plebiscitàries, però no haurien d’aconseguir que la resta de formacions independentistes s’hi sumessin?
Això aniria bé. És veritat que, en existir una candidatura que ho planteja així, evidentment la gent que voti aquesta llista cívica, si l’acaben aprovant els socis i sòcies, votarà en clau de plebiscitàries. Per tant, és un efecte que segurament també té cert efecte arrossegador, esperem que molt més que poc, respecte dels plantejaments d’altres partits independentistes.
Un gruix de l’independentisme ha desconnectat dels partits polítics, que en les darreres cites electorals han perdut fins a 700.000 vots a les urnes. Veu possible captar aquest votant independentista que ha desconnectat de les urnes?
Una mica la idea de la llista cívica, de la pàgina web i del procés de participació és implicar la ciutadania. Com més gent s’impliqui, més entusiasme es generi, més propostes s’aportin, més gent s’avingui a participar-hi i es generin dinàmiques de confiança mútua, evidentment, es pot generar aquesta situació. Nosaltres parlem de crear un cercle virtuós i fer que es generi aquest entusiasme a través de la participació i donar la veu a la gent perquè siguin ells els que configurin, donin suport i empenyin la llista cívica. La idea és que l’Assemblea doni una eina a la gent perquè la gent munti la llista cívica com vulgui i que la gent reaccioni, perquè ho tenen a les seves mans.
Aquells que estan descontents amb com van les coses o que no acaben de connectar amb els partits polítics, perquè no són de fer la independència efectiva, que pensin que no ho farà ningú per ells. Tenim la idea que ho hem de fer nosaltres, i per això aquesta llista cívica. És a dir, que la gent digui què vol i ho fem exactament com el món independentisme pensa que ha de ser.
Han traslladat aquest projecte a les formacions independentistes?
Tenim contacte de fa temps amb els diferents partits independentistes. Després de l’11 de setembre n’hem tingut, pel procés d’investidura també en vam tenir i darrerament ens hem estat veient. Tenim contactes, però no forçosament per fer aquest projecte, que és un projecte fruit d’aquest desencant. Pe tant, cadascú té el seu projecte. Sí que parlem amb ells per compartir que el nostre sentiment és fer la independència i que hi hagi un projecte per fer-la i, evidentment, seria més fort si tothom assenyalés les pròximes eleccions al Parlament com a plebiscitàries. Evidentment, sempre hi ha aquella opció que ells, que ja estan al Parlament i tenen un 52% del vot independentista, reaccionin i facin un projecte per fer la independència. Aquesta porta sempre està oberta i això ho saben perquè en parlem contínuament tant si ens trobem formalment com informalment.
De fet, els partits ja estaven advertits que si no feien passos cap a la independència, l’ANC impulsaria aquesta llista.
Evidentment. Això està així des del full de ruta del 2022, abans que entrés l’actual Secretariat. Fa molt temps que està aquest tema sobre la taula.
Es volen presentar a unes eleccions que, segons els sondejos, està en joc la majoria independentista al Parlament.
Sí. Aquests sondejos marquen una gran abstenció i no marquen l’entrada de cap nova força. Per tant, aquí tots estem veient que hi ha aquesta baula no analitzada, que és un dels grans protagonistes de l’escenari actual polític.
L’entrada d’un quart actor independentista pot fragmentar el vot, no?
Nosaltres pensem que un projecte per fer la independència unifica que no pas divideix. Els independentistes el que volen és fer la independència. Un projecte clar per fer la independència creiem que, d’una banda, és necessari perquè hi ha tot un bloc de gent que no vota els partits actuals perquè no els veu decidits. I, d’altra banda, creiem que és el que unifica el moviment independentista, que, evidentment, es divideix si no hi ha independència i no hi ha un projecte clar per fer la independència.
Els candidats els proposaran i triaran els associats i la gent?
Ara farem la consulta entre els associats per veure si volen tirar endavant el projecte i, posteriorment, si avalen la llista, s’obrirà la participació a tota la ciutadania perquè puguin proposar fins a cinc candidats per anar a la llista cívica.
Clara Ponsatí o Josep Costa serien dos bons caps de llista?
Evidentment. Hi ha certes incompatibilitats com no haver estat càrrec electe ni càrrec orgànic en cap partit ni institució durant els darrers cinc mesos. I ells no les tenen.
Quin seria el resultat desitjat si s’acaba presentant la llista cívica a les pròximes eleccions al Parlament?
L’objectiu és ambiciós perquè en ser una agrupació d’electors el primer que es requereix és una recollida d’avals que ja és una xifra molt alta en molt pocs dies i, per tant, això ja voldrà dir un suport ciutadà important. L’únic objectiu de la llista cívica a banda de la fita gran que és fer la independència, és no fer autonomisme. La línia vermella serà no fer autonomisme. Però s’entra per fer una força important al Parlament.
Més enllà d’obtenir més o menys diputats, l’ideal és ser claus per investir un president?
Per tirar endavant la declaració d’independència. La idea és que a dins del Parlament hi hagi una força política que sigui allà per fer la independència i tirar endavant l’estat català. I que això, que ara no es visualitza, es visualitzi i que pugui marcar una diferència amb la situació actual i generar noves dinàmiques. Encara que sigui un grup petit, gran o mitja, millor si és gran, també haurem de veure com s’hi posen els altres partits i si el fet que hi hagi aquesta força decidida fa que els altres puguin sumar-se a un projecte per fer la independència que ara no és possible perquè no hi ha ningú que tingui un projecte per fer la independència al Parlament.
Un mal resultat pot posar en risc la seva credibilitat social?
L’agrupació d’electors estarà separada de l’entitat perquè, primera, és la gent la que la proposa i, després, jurídicament ha de tenir un grup promotor que és qui fa la llista. Per tant, queden separats de l’Assemblea i, fins i tot, les fortes incompatibilitats que hem posat al secretariat actual i el següent per presentar-se a les llistes remarca això. Volem posar molt de manifest que l’Assemblea és el punt clau de la mobilització del país i que és absolutament necessària per fer la independència. Per tant, és un factor necessari que quedi separada d’aquesta opció. Per tant, sigui com sigui, posem una eina a disposició del país i si la vol utilitzar serà magnífic. I si la ciutadania considera que no, l’Assemblea continuarà fent la mobilització i donant suport a un procés d’independència.
En el seu full de ruta aposten per activar la DUI i desenvolupar un acord nacional, però fan aquest plantejament en un marc en què Junts i ERC estan ara mateix asseguts a la taula de negociació amb el PSOE. És factible plantejar això en l’escenari actual?
La clau la tenen els votants. Aquests votants que ja no els voten i d’altres, que de la darrera vegada que els van votar a ara, també estan valorant aquests escenaris. Tot dependrà del que valorin els votants.
També proposen una mobilització sostinguda i dissenyar una estratègia diplomàtica, entre d’altres… Això no es va intentar ja el 2017 i el 2019?
Crec que hem de tenir clar que no estarem en el 2017 perquè la història simplement no es repeteix. I el 2017 va ser un punt d’inflexió molt rellevant per als nostres ànims i la nostra convicció interna que es podia trencar amb l’Estat espanyol. I, per tant, jo crec que aquest trencament emocional es va fer el 2017 i ara, evidentment, l’intentem executar, i democràticament intentem trobar el com, però evidentment que no serà igual. Un projecte per fer la independència requereix la gent mobilitzada al carrer. El projecte de mobilització va ser molt gran l’any 2017, el 18 i el 19, amb el Tsunami després de la sentència, i després va venir la pandèmia… Aquestes accions dels partits polítics juntament amb la repressió fa que hi hagi aquesta sensació de no mobilització, que és relativa, perquè realment la gent continua sortint al carrer.
Per tant, durant aquests dos anys de Secretariat hem fet moltes manifestacions, la gent ha sortit molt al carrer, i la qüestió està en si realment es marca una data per fer la independència, i entenem que això ha de ser així. Aquesta vegada la mobilització ha d’anar acompanyada del vot i, per tant, veurem quin és aquest sentir amb aquesta proposta que combina vot i mobilització. Entenem que la gent que voti també estarà motivada per mobilitzar-se perquè, evidentment, si votes un embat cap a la independència és perquè realment està decidit a fer-ho.
El ressentiment entre sectors de l’independentisme pot dificultar el camí cap a la independència?
Aquí, evidentment, la decepció del 2017 i la gran repressió que ha afectat i que afecta persones, i persones rellevants, no és en va. Aquí hi ha una acció repressiva que ha fet els seus efectes. Un efecte concatenat de la gent de restringir la seva actuació pels drets fonamentals i per la independència. Això no és menor, però veiem que aquest trencament emocional del 2017 es gestiona de manera difícil i es combina amb la voluntat de continuar volent la independència. Si no el fem possible, ens estem enfonsant en aquest fracàs, en aquest llepar-nos les ferides, i això encara ens mobilitza menys i ens deixa els uns als altres amb més mal humor o recança. Realment, tots volem el mateix: fer la independència. És una mica això. Fer un projecte per fer-la, mirem què necessitem, necessitem una força dintre el Parlament, una mobilització… Doncs fem el que està a les nostres mans per fer-ho i per aconseguir-ho.
En el full de ruta fan referència a no implicar els funcionaris en la publicació de la DUI al DOGC, però, d’altra banda, proposen garantir el control dels Mossos d’Esquadra.
Això són temes que han sortit en la discussió de com arribar a la independència, però, en realitat, són passos que es fan quan assumeixes el poder d’un estat. Cosa que el 2017 no vam acabar de fer mai perquè sempre va haver-hi l’Estat espanyol com a estat que dominava aquí, a Catalunya. No es va abaixar la bandera espanyola i, per tant, sempre hi havia l’estat espanyol… Això són passes que s’han de fer una vegada que s’assumeix aquest poder, però s’expliciten perquè són passes que han generat o generen reticències, però, en realitat, són passes derivades d’assumir el poder.
És a dir, activar la DUI, publicar-la… són passes que descriuen com un full de ruta a seguir.
Exacte. Activar la DUI, publicar-la, abaixar la bandera espanyola, assumir el poder… tot va en paral·lel. Realment, aquestes passes, que són una mica on ens vam encallar el 2017, perquè tampoc vam tirar endavant retirant la simbologia, s’expliciten una mica perquè eren les passes que preocupen.
Però en aquest escenari us podeu trobar amb mossos que no comparteixen aquesta idea.
Sí, com hi ha ara, no? Ara hi ha mossos que no la comparteixen… però evidentment això es planteja quan s’hagi proclamat l’estat català. De fet, els Mossos en aquests moments estan comandats pel Govern de Catalunya, però el que passa és que sempre hi ha aquesta preocupació entorn d’aquest tema.
Quina recepció està tenint la proposta?
La recepció és bona. De fet, tenim programades xerrades pel territori durant tot aquest mes de febrer. Serà un mes per anar per tot el territori, hi ha molt bona acollida i interès per part de tothom. De moment, les veus que s’han sentit és que agrada, que agrada la pàgina web i el plantejament, i esperem que tiri endavant.
Però hi ha exsecretaris i assemblees territorials que qüestionen la llista…
L’Assemblea és transversal i hi ha moltes veus. Això també es reflecteix en un Secretariat Nacional molt nombrós format per una setantena de membres que es renova cada dos anys, així que hi ha molts exsecretaris nacionals amb molta diversitat d’opinions. Però, al final, som una entitat assembleària. Impulsar la llista cívica és al full de ruta del 2022 i el del 2023 avalat pels socis amb àmplies majories i ara els socis tornaran a tenir la paraula en una consulta específica sobre el projecte. Hem posat en marxa una web amb tota la informació del projecte i farem una seixantena de xerrades per tot Catalunya perquè els socis puguin votar amb ple coneixement. Tothom hi pot dir la seva, però qui decideix són els socis i sòcies, i aquests exsecretaris nacionals ho saben.
