Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) van tombar ara fa una setmana la proposta d’impulsar una llista cívica de cara a les pròximes eleccions al Parlament per un estret marge de 98 vots de diferència entre els partidaris i els detractors del projecte. La consulta interna es va saldar amb 3.660 vots a favor (48,16%) i 3.758 en contra (49,45%), més 181 en blanc (2,38%), i la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, rumia si opta o no a la reelecció a les pròximes eleccions al Secretariat, que se celebraran a partir del 14 de maig.
Crítics amb l’actual direcció, l’expresidenta de l’entitat Elisenda Paluzie i l’exvicepresident del Parlament i analista Josep Costa consideren que el resultat satisfà les dues parts. La direcció n’ha sortit beneficiada perquè, segons defensen, era molt complicat complir amb el calendari que marcava el full de ruta establert un cop el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va convocar eleccions anticipades per al 12 de maig. També admeten que Alhora, el projecte impulsat per Jordi Graupera i Clara Ponsatí, també va poder servir de fre perquè els socis decidissin no tirar endavant la llista cívica i creuen que el Secretariat Nacional que sorgeixi de les eleccions té l’oportunitat de definir un nou full de ruta per impulsar l’entitat.
L’expresidenta Paluzie manté que el de la consulta és “un bon resultat” perquè un cop Aragonès anuncia les eleccions anticipades “el calendari no permetia tirar endavant el projecte de la llista cívica” perquè procés participatiu que implicava i la recollida de 60.000 signatures per tirar endavant l’agrupació d’electors requeria més temps. “Ho veia molt inviable”, sentencia. Fins i tot Pere Pugès, un dels fundadors de l’ANC, molt crític amb l’actual direcció i un dels impulsors de la segona Conferència Nacional per l’Estat Propi, opina que els socis “han fet un favor al Secretariat actual” amb el resultat que, segons ell, és una “mena de conjunció astral favorable”. “Això ha anat com ha anat, té els seus avantatges, aprofitem-los, i donem un tomb a la situació“, conclou.
El politòleg de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Toni Rodon, per la seva banda, opina que “el fet que hagi perdut el sí en la consulta els pot anar bé”. Un comentari que també comparteix l’exvicepresident del Parlament Josep Costa, ja que el mateix dia que es van donar els resultats a l’Assemblea General Ordinària (AGO) a Taradell va veure que “la gent estava satisfeta”. “Fins i tot els que havien votat ‘sí’ van donar per bo el resultat”, assenyala. “No podies anar a una lluita com era la llista cívica amb menys del 50% dels vots” i, en aquest sentit, reitera que “amb mitja ANC no vas a la guerra amb garanties”.
Un debat per impulsar l’entitat
Paluzie creu que el debat de la llista cívica ha servit per “activar” l’entitat, ja que hi havia “moltíssimes territorials que no feien res” i s’han reactivat organitzar xerrades i actes. Així mateix, assenyala que “s’ha incrementat molt la participació recuperant registres superiors als del 2020”. Un punt que comparteix Pugès perquè l’ha sorprès “agradablement” que la participació fos el doble que en la darrera consulta que es va fer de cara a les eleccions espanyoles. En aquest sentit, creu que la consulta haurà servit per “activar aquesta gent” de cara a les pròximes eleccions al Secretariat Nacional. “Això voldrà dir que la gent no està adormida i que no ha abandonat l’ANC a la seva sort”, subratllat, tot i que hauria desitjat una participació encara més alta.
L’expresidenta també celebra que la consulta i el projecte de la llista cívica ha situat l’ANC al “debat polític post fracàs de la legislatura del 52% i era un debat que s’havia d’abordar perquè estava latent” i remarca que “el resultat ha evidenciat que les dues posicions són fortes”. Pugès, contrari a la llista cívica, afegeix: “Per sort no ens hem fet mal”. Celebra que el projecte s’hagi deixat córrer i que la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, hagi fet una crida perquè el 12-M les eleccions siguin plebiscitàries. “Ha tornat a situar l’ANC en el paper que li toca, que és pressionar els partits”, subratlla.
Costa opina que l’ANC “queda millor del que estava” abans de la consulta i defensa que “la llista cívica s’havia de plantejar perquè formava part del full de ruta des de feia dos anys”, i deixa clar que “hauria fet més mal enquistar el debat que resoldre’l”. “Crec que l’ANC està millor perquè el debat s’ha fet civilitzadament i s’ha resolt bé perquè, pel que sigui, tothom ha quedat satisfet amb el resultat“, afirma. Una opinió que comparteix l’exsecretari Josep Pinyol, que forma part d’un grup d’exsecretaris nacionals, secretaris nacionals i membres d’assemblees de base crítics amb l’actual direcció de l’ANC. Manté que ara l’entitat “queda reforçada” perquè els partidaris del ‘no’ estan satisfets perquè l’ANC “s’ha refermat en els seus valors fundacionals” i els del ‘sí’ perquè “s’han evitat una feinada increïble de fer tot el procés participatiu per elegir els candidats i reunir els avals”.
Divisió sobre si queda tocada o no la direcció
Tanmateix, els crítics consideren que l’actual direcció queda tocada perquè “s’ho ha jugat tot a una carta”. Així ho exposa Pugès, i subratlla que ningú demanarà la dimissió de l’actual Secretariat Nacional perquè ja estan convocades les eleccions. “Personalment, crec que no s’haurien de tornar a presentar”, opina, però deixa clar que els resultats de la consulta no els inhabilita per fer-ho. Així mateix, recorda que alguns membres com l’Uriel Bertran, coordinador d’estratègia de l’entitat, ja va dir en una entrevista a El Món que no es tornaria a presentar. “No els inhabilita, però els debilita”, conclou. Pinyol, per la seva banda, creu que la direcció ha confós “la direcció amb el conjunt de l’ANC”, que, segons ell, és “una confederació d’assemblees locals que van al seu aire i van fent les seves activitats”.
El politòleg Toni Rodon, d’altra banda, apunta que l’entitat ja venia tocada abans de saber-se el resultat de la consulta perquè “hi havia hagut molta polèmica sobre si calia la llista o no”. Tot i no voler entrar a valorar què hauria de fer la direcció, apunta que “en qualsevol associació és molt estrany que no passi res si la direcció aposta per una cosa i aquesta cosa no és validada pels socis”. “Que no canviï res seria molt estrany perquè era el projecte estrella de l’ANC”, conclou.
Paluzie, per la seva part, recorda que la direcció ha tirat endavant un projecte que ja formava part del full de ruta del 2022: “Jo crec que ells han complert amb el que marcava el full de ruta, han presentat un projecte, han perdut per la mínima i ara ja hi ha eleccions convocades”. En aquest sentit, ha exposat que ara hi ha eleccions i els socis decidiran el nou Secretariat Nacional, però entén que l'”empat tècnic” de la consulta s’hauria de veure reflectit en la nova direcció: “Són dues posicions que haurien d’estar representades al pròxim secretariat si es vol preservar la diversitat interna de l’ANC”. Costa ho veu d’una forma similar i manifesta que “ningú dins l’ANC es planteja una crisi dels òrgans de decisió perquè estan en mans dels associats”. “Si algú pensa que s’han de canviar el Secretariat Nacional, ho decidirà votant”, conclou.
Obrir una nova etapa
El mateix Costa assenyala que el nou Secretariat que sorgeixi de les eleccions ha de fixar-se com a “prioritat” l’elaboració d'”un full de ruta partint de zero, en un paper en blanc”. “Repensar tot el que han estat els fonaments intel·lectuals, ideològics i estratègics de l’independentisme des del 2012. Ha canviat tot. Has arribat al punt d’esgotar el teu full de ruta i ara és el moment ideal per repensar tots els fonaments del moviment”, ressalta. D’altra banda, exposa que l’ANC ha de reivindicar que “sense l’activisme que representa no hi ha independència” i deixar clar que “el paper central que té l’ANC és que no es pot fer la independència sense mobilització i que no es pot fer mobilització sense l’ANC”. En aquest sentit, creu que ha d’evidenciar que “qui no compti amb l’ANC en el tauler de joc és que no estan per la independència”.
Pinyol, que, igual que està fent Pugès, centra els seus esforços a trobar gent que es vulgui presentar a les eleccions, deixa clar que els crítics volen “obrir una nova etapa i dotar de continguts l’ANC i que a totes les comarques sorgeixin persones a tirar-ho endavant”. Sobre el full de ruta, no vol donar gaires pistes perquè tenen preparat “un programa a llarg termini”, i només a títol personal apunta que la pròxima legislatura haurà de servir per “preparar el terreny” per a la ruptura amb l’Estat espanyol.
