El Consell de la República (CdRep) ha ampliat la seva “xarxa diplomàtica” amb el nomenament de dos nous delegats a Itàlia i Suïssa, dos que l’entitat qualifica d'”estratègics”. Amb aquests dos nous delegats el Consell de la República amplia la seva presència al món i ja és present a 14 països entre els quals hi ha Irlanda, Anglaterra, Alemanya, Estats Units i Costa Rica i Mèxic.
L’ens presidit per Carles Puigdemont ha explicat en un comunicat que el nou delegat a Itàlia serà el periodista Lluís Cabases, que viu al Piemont, té trajectòria professional a ràdio, televisió i diaris italians i va ser alcalde de Serralunga d’Alba, regidor i vicepresident de la comarca Unió de Municipis de Barolo. A més, Cabases ha treballat al Gabinet del Govern del Piemont.
A Suïssa, el nou delegat serà l’enginyer aeronàutic i en telecomunicacions Alfonso Lorente, que resideix a Zuric, domina set idiomes i va ser delegat de la Comissió Federal Suïssa d’Estrangeria (EKA) a Berna. Els nous delegats, segons el Consell, hauran de “representar l’entitat davant les institucions i organitzacions internacionals als seus països respectius”. Així mateix, també hauran de “treballar per a la causa independentista en un moment en què s’estan jugant partits crucials, com l’oficialitat del català, diverses eleccions i l’equilibri geopolític del continent”.
Relleu a Luxemburg
A la delegació de Luxemburg hi ha hagut un relleu: l’arquitecte de sistemes informàtics Guillem Lasarte substituirà l’actual delegat, Adrià Muñoz. Lasarte, que actualment resideix a Luxemburg, és arquitecte de sistemes informàtics, fa més de vint anys que viu a ciutats d’Europa treballant en projectes d’identitat digital per a les institucions europees.
El Consell prepara una nova estructura orgànica
Ara mateix, el Consell prepara el desplegament de la nova estructura orgànica, és a dir, la tria dels membres de les noves cambres legislatives de l’organisme, que ha de comportar l’elecció d’un nou govern de l’entitat. Una feina que calculen que a mitjan febrer quedarà enllestida per poder dirigir de nou el projecte. La gran pregunta a hores d’ara, però, és si Puigdemont voldrà repetir la candidatura a presidir l’entitat.
