Josep Costa i altres exsecretaris critiquen la direcció de l'ANC

Josep Costa, el segon candidat més votat a les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha anunciat que deixa l’entitat independentista que presideix Lluís Llach. La renúncia es fa pública amb un manifest conjunt del total de 19 secretaris nacionals que han anat dimitint després que els socis de l’entitat validessin la reforma parcial d’estatuts i del reglament de règim intern en l’última assemblea general ordinària. S’afegeixen així a Josep Punga, que va plegar ja abans per incorporar-se al col·lectiu Dempeus per la Independència. De fet, fa uns dies ja es va fer pública la dimissió d’onze secretaris, com va informar El Món, i les dimissions que s’han conegut ara són: Josep Costa, Roger Civera, Jaume Gimenez, Jaume Jaume Amorós, Daniel Lucas, David Miñana, Marta Ortolà i Pep Tomàs. En total, per tant, les dimissions són 20 en un Secretariat Nacional que tenia 72 membres ara fa un any, després de les eleccions de l’entitat.

Et pot interessar

El president de l'ANC, Lluís Llach, durant la seva intervenció per cloure l'acte de l'ANC / Albert Hernàndez (ACN)

Dimiteix el secretariat de l’ANC d’Arenys de Munt

Aquest diari ha tingut accés al manifest, titulat Declaració sobre la situació de l’independentisme i el posicionament de l’ANC en l’escenari polític actual, un document on exposen que han arribat a la conclusió que “l’estructura nacional de l’ANC ja no és un instrument útil per treballar per la independència del país” i es comprometen des del seu independentisme de base, sigui dins o fora de l’ANC, a continuar “empoderant la resta del moviment per representar totes les formes d’acció efectiva” fins a assolir la independència.

El document recorda que fa un any, just després de constituir-se el Secretariat Nacional, es va aprovar per majoria una declaració política “constatant la gravetat” del nou escenari polític i on l’entitat “assumia el repte de redreçar amb urgència el cúmul d’errors estratègics” dels actors institucionals de l’independentisme. En aquest sentit, els ara ja exsecretaris remarquen que la direcció política de l’entitat no ha treballat en “la defensa de la via unilateral i la denúncia dels pactes polítics amb el govern espanyol, la resistència contra l’autoritarisme i la repressió de l’Estat i l’ús de la desobediència civil”. També recorden que l’entitat havia d’assumir “un rol de lideratge per desbordar la normalització autonòmica, renovar el discurs per recuperar-ne la credibilitat [de l’independentisme] i sobretot regenerar els lideratges i les organitzacions del moviment independentista”. “L’equip monolític que dirigeix l’ANC, que va quedar en minoria rebutjant aquest posicionament estratègic, no només no ha aconseguit cap dels objectius aprovats, sinó que ha imposat uns objectius diferents”, denuncia el text dels dimissionaris.

La vintena d’exsecretaris nacionals critiquen que el resultat de l’actitud que la direcció és “una dinàmica d’inacció” que “no es deu al bloqueig de cap proposta, idea ni estratègia (cosa que mai no s’ha produït) sinó que és voluntària i té més a veure amb l’incompliment de les propostes, idees o estratègies aprovades, o directament amb el fracàs de la seva execució”. D’altra banda, exposen que, “contravenint la voluntat majoritària declarada a l’inici del mandat”, també s’ha imposat “la complicitat amb els partits i actors institucionals que ens han portat fins on som avui”. “Els fets són els que són: hem passat d’una ANC forta a la qual el president de la Generalitat intentava sense èxit boicotejar les manifestacions, a una ANC que no sols no incomoda els mateixos partits i lideratges fracassats, sinó que aprofita qualsevol ocasió per exhibir les seves bones relacions amb ells”, sentencia.

Un fragment del manifest “Declaració sobre la situació de l’independentisme i el posicionament de l’ANC en l’escenari polític actual” / JMB

Crítiques a Llach: “S’han celebrat o incentivat les dimissions de persones valuoses”

El text, que és contundent amb l’actual direcció de l’ANC, considera que la salut de l’independentisme i de l’entitat “és nítidament pitjor que fa un any” i els sotasignats lamenten que malgrat mostrar el seu negui pel “rumb erràtic i equivocat” de l’entitat al llarg dels darrers mesos “no hem estat escoltats ni tinguts en compte”. “Ans al contrari, hem assistit amb sorpresa a una dinàmica tòxica, encapçalada per qui esperàvem que fos el president de tots, que en comptes d’intentar superar debats interns que ens dividien, els ha fomentat i explotat”, remarca, i afegeix que “s’han celebrat o incentivat de manera incomprensible les dimissions de persones valuoses per a qualsevol entitat”. “Estem convençuts que una organització que es comporta d’aquesta manera no pot tenir un futur gaire optimista”, conclou.

Així mateix, el fins ara sector crític del Secretariat Nacional de l’ANC carrega contra la cúpula de l’entitat perquè “no ha fet res per revertir la dinàmica de divisió i desmobilització que ja la incapacita de facto per liderar l’independentisme” i consideren que la renúncia al caràcter unitari i aglutinador de les seves estructures “la condemnen a ser un actor secundari d’un moviment històricament barallat i dividit fins a límits malaltissos”. “S’han sacrificat l’essència i l’esperit de l’entitat per la urgència de controlar-la i sotmetre- la als designis de grups aliens a les assemblees de base”, sentencia.

Consideren que l’ANC ha quedat “absorbida per l’establishment” polític

D’altra banda, manifesten que aquells militats amb “un activisme combatiu i independent, compromesos amb el Primer d’Octubre i crítics amb els lideratges dels partits independentistes tradicionals” s’han donat de baixa com a socis de l’ANC i ja no són la majoria dels que voten per decidir el rumb de l’entitat i creuen que se’ls ha volgut substituir per “una base social passiva, que s’identifica o milita encara als partits polítics que lluiten per controlar l’entitat”. “El resultat és tant lamentable com inapel·lable: l’ANC ha quedat absorbida per l’establishment polític que fa només un any ens proposàvem combatre”.