La reforma del Consell de la República (CdR) que ha proposat el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha despertat tensions dins l’òrgan independentista a l’exili. Fins i tot, amb dures acusacions contra el govern del Consell i el mateix Puigdemont, a qui un comunicat de la Comissió d’Acció Política Interna titllava de “bonapartista” i de tenir maneres de fer “espanyoles”. La resposta de l’oficialisme del Consell no s’ha fet esperar, i insisteixen que la reforma és necessària perquè reforça un “concepte clau per a la independència que és el control del territori”.
Fonts del Consell remarquen la importància de “reforçar el paper dels Consells locals per la República”. Unes entitats que s’han queixat de no tenir una via institucional clara per influir en el funcionament de l’òrgan i d’estar “desaprofitats” quan poden ser una força de xoc de la “confrontació intel·ligent”. “La reforma proposada té aquest sentit, atorgar representació i influència als Consells locals i, crear una altra cambra de representació que faci tasques legislatives”, insisteixen les mateixes fonts. L’objectiu és com tenir “control del territori” i “rearmar el Consell arreu dels Països Catalans”.
“Accions al territori”
La reforma plantejada, que compta també amb el suport de diversos consells locals, és dirigida a “generar recursos organitzatius” que “permetin dur a terme accions al territori, orientades al seu control”. És a dir, que el braç territorial del Consell tingui més influència i protagonisme. “Busquem la capil·laritat, i tenir les eines per controlar el territori en cas de confrontació intel·ligent”, apunten fonts oficialistes. “Els consells locals són claus, bàsics i primordials per nodrir l’acció del Consell, sense els pobles i els municipis i la seva gent no podem fer res, cal tenir vies i protocols per tal que puguin comunicar-se i debatre amb el Govern, i la doble cambra és la manera més efectiva”, conclouen.
En aquesta línia, els oficialistes consultats lamenten que l’Assemblea “no s’ha aprofitat com calia”. “No s’han presentat pràcticament cap moció i no hi ha hagut un control estricte del Govern ni una funció legislativa clara”, admeten. “Per altra banda, els membres dels Consells Locals tampoc s’han vist representats i ni les seves iniciatives arribaven ni les nostres es feien efectives, hi havia un col·lapse de doble sentit”, retreuen els oficialistes. “En aquest procés de nova legalitat republicana, el territori és essencial, i amb l’actual estructura, no podia funcionar”, insisteixen.
“Fer lleis”
Per altra banda, des del Govern del Consell argumenten que calia una “reconversió” del que “s’anomena el parlament a l’exili”. “Un parlament té tres funcions, legislar, controlar i orientar la política, tres funcions que no han reeixit en els darrers dos anys”, alerten els impulsors de la reforma. D’aquí que la idea primordial sigui crear una “cambra tècnica per portar a terme la creació i l’aprovació del corpus normatiu de la República”. “Cal fer lleis”, subratllen.
“Cal enllestir la definició dels continguts i de les regles del joc de la República catalana”, addueixen. Amb aquest objectiu, la cambra vol fer participar “tots aquells experts i professionals necessaris per a aquesta tasca de què compta la base de registrats del Consell”. És a dir, una cambra de funcions gairebé tècnica, que es complementarà amb la Cambra de Representants, amb representació dels Consells locals i també de les bases del Consell, que tindrà “l’objectiu de deliberar i prendre decisions sobre les accions que el Consell ha de fer al conjunt dels Països Catalans”. “Necessitava un sotrac”, remarquen les mateixes fonts que veuen un aval a la seva proposta a una reunió del passat 12 de setembre que va reunir a Calonge un centenar de coordinadors dels Consells Locals de Catalunya amb membres del Govern del Consell com Toni Castellà, Teresa Vallverdú i Montserrat Corrons.
4
10
