Aquest dimarts ha començat el compte enrere per a la investidura del primer secretari del PSC, Salvador Illa, com a nou president de la Generalitat després que el president del Parlament, Josep Rull, l’hagi proposat formalment com a candidat després de tancar una segona ronda de consultes amb els representants dels grups parlamentaris, en què ha quedat establert que té prou suports per ser elegit. Ara serà el torn a la Diputació Permanent, que es reunirà aquest dimecres per tal de fixar el ple d’investidura que, amb tota probabilitat, i com ha proposat el mateix Rull, se celebrarà dijous a partir de les 10. Aquest calendari, però, compta amb un factor que podria dilatar els tempos de la investidura: el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya després de set anys a l’exili i la seva eventual detenció. Si això passa, Junts ja ha explicitat que demanarà a Rull que se suspengui el ple i tant Esquerra Republicana com els Comuns són partidaris d’ajornar uns dies o, inclús una setmana, el debat d’investidura.
La reunió de la Diputació Permanent fixada per a aquest dimecres és un pas indispensable per convocar el ple de dijous. Aquest és l’òrgan de la cambra catalana que exerceix el poder legislatiu fora del període de sessions, com ho és el període comprès entre l’1 d’agost i el 15. En aquesta legislatura, l’òrgan està format per 8 diputats del PSC, 6 de Junts, 3 d’ERC, 2 del PP, 2 de Vox, 1 dels Comuns i 1 de la CUP. És a dir, PSC, ERC i els Comuns, els tres grups favorables a la investidura d’Illa, compten amb majoria: 12 de 23. Si no hi ha cap sorpresa d’última hora, el ple d’investidura arrencarà dijous a les 10 del matí. Amb 68 vots a favor, els del PSC, Esquerra i els Comuns, Illa serà investit president de la Generalitat en primera volta i, en els dies següents podria prendre possessió del càrrec. Disposa de cinc dies de marge per fer-ho.
Aquest és el pla que hi ha ara per ara sobre la taula, però en aquest procés d’investidura hi ha un factor, el de la tornada de Puigdemont, que pot alterar tot calendari, sobretot si és detingut. El president a l’exili ha dit per activa i per passiva que tornarà per al debat d’investidura i Junts per Catalunya garanteix que serà així, però evita donar detalls i manté l’hermetisme de com es produirà el retorn. Tot i això, deixa clar que Puigdemont no facilitarà, ni pactarà, la seva detenció i que si aquesta es produeix en arribar al Parlament “la repressió de l’Estat quedarà més denunciada internacionalment”. Així mateix, Jordi Turull, secretari general de Junts, ha deixat clar que el ple no es podria desenvolupar “amb normalitat” perquè a un diputat se li haurien “pres els seus drets polítics”.
ERC i Comuns també defensen la suspensió
La idea que caldria suspendre el ple és compartida des d’Esquerra Republicana i els Comuns, els dos grups que garanteixen la majoria absoluta d’Illa, però amb matisos. ERC defensa que Puigdemont ha de poder tornar en “plena llibertat” i admet que en el cas que es produeixi la detenció “una opció que agafa molt de pes és suspendre o ajornar el ple”, però reclamen que no s’allargui el procés d’investidura. Així, defensa que la sessió s’hauria de reprendre “com més aviat millor perquè les institucions del nostre país no poden quedar subjectes als tempos del Tribunal Suprem”. “Tenim fins al 26 d’agost i no ve d’un dia o dos dies, ni d’una setmana”, va argumentar la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, que carrega contra la cúpula judicial per “reinterpretar” la llei d’amnistia i defensa que “Puigdemont ha de poder tornar quan vulgui i estar en llibertat”. Davant aquests posicionaments, Junts ha anat més enllà i ha reclamat a totes les formacions democràtiques que condemnin la “rebel·lió” del Tribunal Suprem si Puigdemont és detingut. “No cal ser independentista per escandalitzar-se davant aquest fet”, sentencien des del grup parlamentari.
Intercanvi de retrets entre Junts i ERC
Tot això succeeix enmig d’un clima d’alta tensió entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, sobretot després de la carta que Carles Puigdemont va fer pública un cop la militància d’ERC va avalar l’acord amb el PSC en una consulta celebrada divendres. El president a l’exili admetia en la carta que el retorn a Catalunya “pot comportar la detenció i l’entrada a la presó, qui sap per quant de temps”. “La decisió de la militància d’ERC d’investir el candidat socialista, Salvador Illa, com a president de la Generalitat fa que la detenció sigui una possibilitat real d’aquí a molt pocs dies”, admetia en referència a l’imminent debat d’investidura que es convocarà per a dijous.
Aquests comentaris no van agradar a la direcció de la formació republicana, que després de l’executiva de dilluns li va exigir “una rectificació i una disculpa”. La rèplica de Junts ha arribat en menys de vint-i-quatre hores a través del secretari general del partit, Jordi Turull: “si ERC té un problema de comprensió lectora no és el problema de Junts”. “No tenim problemes de comprensió lectora, però no podem permetre que se’ns acusi d’aquesta manera perquè s’està generant un clima de crispació i un clima de diferenciar entre independentistes bons i dolents”, li ha contestat la portaveu d’ERC, Marta Vilalta.
Davant aquest estira-i-arronsa, el president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, ha preferit mantenir-se’n al marge en la compareixença de comiat que ha fet aquest dimarts en la que ha fet balanç del seu govern. El dirigent republicà s’ha limitat a dir que desitja que el retorn es produeix en “plena llibertat, com s’hauria de produir aplicant la llei amnistia”, però ha deixat clar que ell no pot intercedir en la decisió que ha pres el president a l’exili i també ha volgut subratllar que tampoc poc “interferir” per evitar la seva detenció, que, segons ha dit, només serà responsabilitat del Tribunal Suprem, que és “contrari a l’aplicació de la llei d’amnistia”.
L’espanyolisme brama pel retorn del president a l’exili
La ronda de consultes que ha mantingut Rull aquest dimarts també ha evidenciat la urticària que li provoca a l’espanyolisme el retorn de Puigdemont i així ho han evidenciat els seus representants polítics. El portaveu del PP, Juan Fernández, ha defensat que el president a l’exili ha de “retre comptes pels seus delictes” als tribunals abans de tornar al Parlament per participar del debat d’investidura. Així, ha considerat que si Puigdemont pot ocupar el seu escó serà un “mal favor a la justícia i a la democràcia”. També ha dit la seva l’extrema dreta de Vox a través del seu líder Ignacio Garriga, que ha exigit a Rull que “no consenti la humiliació” de deixar que Carles Puigdemont entri a la cambra catalana.
Puigdemont pot ser detingut dins del Parlament?
La intenció de Puigdemont és assistir al debat. És a dir, ser dins de l’hemicicle per al ple d’investidura. En aquest cas, evitaria la detenció apel·lant al protocol del Parlament respecte de l’accés de la policia judicial a la seu del Parlament i les seves dependències en el marc d’investigacions judicials que la cambra catalana. Aquesta guia, aprovada l’any 2017, estableix que “en cap cas, la policia judicial no pot accedir al Palau del Parlament per a practicar la detenció d’un diputat”.
És Rull, com a president de la cambra catalana, o el secretari general de la cambra, en absència del president, qui hauria d’autoritzar l’entrada i l’escorcoll de la policia judicial al Parlament. Ell mateix ha insistit diverses vegades que, mentre ell presideixi el Parlament, “cap diputat podrà ser detingut ni retingut per la policia”, i s’ha compromès a aplicar i fer complir el protocol “íntegrament”. “Cap diputat no pot ser detingut o retingut dins del Parlament. Mentre jo sigui president la policia no entrarà al Parlament a detenir o retenir ningú. Si ho ha de fer, el primer que hauran de detenir és a mi”.
