El 10 d’octubre de 1907 es pot considerar el moment fundacional de l’independentisme. Aquell dia de fa 117 anys, el comerciant, activista cultural i polític Salvador Carbonell va constituir el Grop Nacionalista Radical, considerat la primera entitat catalana que incloïa com a objectiu la lluita per la independència, comprometent-se en l’article primer dels seus estatuts a “treballar amb afany per obtenir l’absoluta Independència de Catalunya”. Carbonell, acompanyat dels seus integrants, entre els quals hi havia el vicepresident, Joan Oristrell, i el secretari, Trinitat Comas, va procedir aquell dia a la hissada de la senyera, juntament amb un seguit d’actes, per donar el tret de sortida a l’entitat que legalment s’havia creat el 15 de setembre d’aquell any.
Se’n sabia la història, però no hi havia cap fotografia d’aquell moment històric en el qual el col·lectiu catalanista procedia a la hissada de la senyera. Fins que, l’any 2018, es va descobrir el “tresor” darrere d’un quadre: havia passat dècades amagada fins que els descendents de qui l’hi havia posat la van trobar. En tot això, hi va tenir un paper fonamental el berguedà Trinitat Comas, qui va contactar amb els independentistes de Santiago de Cuba per redactar ell amb el consens dels altres integrats els estatuts del Grop. Però no només això, Comas va aconseguir la fotografia de la inauguració de l’entitat i l’any 1913 la va portar a Catalunya amagada en un quadre, i no ha estat fins fa uns anys que s’ha descobert la instantània.
Lliurament de la fotografia del moment zero de l’independentisme a l’Arxiu Nacional
Dimarts que ve, 26 de novembre, Roser Comas, neta de Trinitat Comas, juntament amb l’impuls de la Fundació Reeixida, entitat que es dedica a la divulgació de la cultura catalana i la memòria històrica de la causa independentista, donarà aquesta fotografia del moment zero de l’independentisme a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que compta amb un fons sobre el Grop, que juntament amb el Centre Català de l’Havana, creat el 1905, va ser l’entitat catalanista més rellevant de l’illa i la primera que es va comprometre a treballar per la independència de Catalunya.
Trinitat Comas: l’home que va portar el “tresor” de Cuba a Catalunya i el va guardar en secret
Trinitat Comas (Berga, 1 d’abril de l’any 1888) va estar vinculat des de ben jove a moviments catalanistes, com Jove Catalunya o Unió Catalanista, i l’any 1905, amb 17 anys, va marxar a Cuba. Allà, va establir contacte amb Salvador Carbonell i Joan Oristrell, que havia hagut d’exiliar-se arran de l’aplicació de la llei de jurisdiccions amb caràcter retroactiu. Comas no va tornar a Catalunya fins a l’any 1913 i, amb la nacionalitat cubana, es va instal·lar en un pis del carrer Sant Pau de Barcelona. Es va dedicar a gestionar al país tota mena d’actes vinculats al Grop. Durant la Guerra Civil espanyola, Comas va penjar al balcó una bandera cubana per fer evident que calia respectar aquella casa perquè hi habitava un ciutadà cubà, un domicili que durant dècades va tenir un quadre penjat que custodiava d’amagat la fotografia que va immortalitzar el naixement del Group sense que la família en tingués coneixement.
La neta de Trinitat Comas explica en conversa amb El Món que la fotografia es va trobar arran de la publicació del llibre de Fermí Rubiralta Els orígens de l’independentisme català a Cuba. “Gràcies a aquest llibre, la família ens vam assabentar de l’activitat política del meu avi”. Vivíem junts, sabíem com era, però aquesta activitat política, per desgràcia, no ens l’havia explicat mai”, apunta. I afegeix que, sabent això, va parlar amb un cosí germà seu per començar a investigar i l’any 2018 vam trobar la fotografia darrera del quadre. “Aquest quadre que havia estat a casa dels avis el tenia el meu cosí”, puntualitza.
La fotografia es donarà a l’Arxiu Nacional de Catalunya amb un objectiu: identificar totes les persones que hi apareixen
Roser Comas detalla que la fotografia és “molt delicada” i gràcies al fotògraf Manel Escobet s’ha aconseguit “millorar la imatge” sense tocar l’original. La neta de Trinitat Comas, per impuls de la Fundació Reeixida, donarà la fotografia a l’Arxiu Nacional de Catalunya el pròxim 26 de novembre. “És el millor lloc per custodiar aquesta fotografia”, perquè tenen un gran arxiu sobre els últims anys del Grop, amb l’objectiu que “passi a ser un bé públic i que estigui ben conservada”. Així mateix, subratlla que vol que la imatge “serveixi de palanca” per identificar totes les persones que hi ha, ja que a hores d’ara només hi ha dues persones identificades de les 18 que hi apareixen. “Només estan identificats el meu avi i Salvador Carbonell, i és una llàstima perquè aquesta gent va fer una feina molt important”, lamenta. Espera que el gest serveixi per posar nom a la resta de participants en aquell acte fundacional. “Seria una cosa molt bonica”, sentencia Roser Comas, que es quedarà amb una còpia digital de la imatge.
L’acte d’entrega de la fotografia coincidirà amb la conferència L’aportació de la diàspora en la història de l’independentisme català: el ‘Grop’ de Santiago de Cuba (1907-1959), que l’historiador Fermí Rubiralta impartirà a l’Arxiu Nacional. La xerrada se centrarà en aquesta entitat pionera l’activisme polític independentista a Amèrica, de la qual l’Arxiu Nacional custodia la part conservada fins avui del fons documental original, adquirit pel Departament de Cultura. Entre la molta documentació que hi ha, destaquen els dos llibres d’actes del Consell Directiu dels anys 1936-1949, on es reflecteix al detall la vida de l’entitat. A més, el fons fotogràfic conserva la memòria dels socis, les activitats i els estatges de l’entitat, així com de la visita de Francesc Macià el setembre de 1928.
