Junts per Catalunya ha tornat a posar sobre la taula l’oferta a Esquerra Republicana de teixir una “estratègia catalana” a Madrid sense “cap condició”. L’objectiu de la proposta és aprofitar la “feblesa històrica” del govern espanyol i el PSOE –esquitxat per casos de corrupció i assetjament sexual mentre tampoc no disposa de majoria al Congrés de Diputats després que la formació de Carles Puigdemont donés per trencades les negociacions amb els socialistes espanyols– en favor del reconeixement nacional de Catalunya, “en tots els àmbits”. De moment, el líder d’Esquerra Republicana a Madrid, Gabriel Rufián, ha rebutjat la proposta, que ha qualificat de “mercaderia tòxica”, i ha dit que només estudiaran parlar-ne si Junts demana perdó per la cantarella “miserable” de l'”a canvi de res” dels últims anys i deixa de votar juntament amb PP i Vox al Congrés. L’oferta ja la va fer el president a l’exili i líder del partit durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, on va supeditar un eventual govern de coalició a Catalunya a un front comú a Madrid.
Una oferta que mai ha arribat a cristal·litzar, ni tan sols quan Junts pel Sí quan Catalunya vivia el punt àlgid del procés a les portes del Primer d’Octubre. Politòlegs consultats per El Món consideren que no es donen les condicions per posar en marxa aquest espai, ni en el que queda de legislatura ni de cara a les pròximes eleccions generals, i remarquen que l’eix nacional ja no marca l’agenda de l’actualitat política. En aquest sentit, assenyalen que les dues formacions han mostrat formes diferents de negociar amb els socialistes i, a més, tenen estratègies diferents a Madrid. Una altra qüestió que apunten que fa molt difícil aquesta unió és la competència que tenen pels compromisos i que l’independentisme està mancat d’una estratègia.
El professor de Ciències Polítiques de la UAB Marc Guinjoan considera que aquesta proposta és “contradictòria” amb el recent trencament de Junts amb el PSOE i que no es tornaran a asseure a negociar amb ells. “Per què has fet un trencament i has rebutjat el rol del mediador internacional que tu mateix ja havies negociat?”, es pregunta, i considera que Junts va a “batzegades” sense saber “on apunten”. Una situació que ell atribueix als nervis pels mals resultats electorals que pronostiquen les enquestes. “Sempre utilitzen el paper de front comú, però són paraules buides”, sentencia, i recorda que Esquerra Republicana ja està negociant amb el PSOE.
El politòleg i professor de la UPF Toni Rodon també esmenta aquesta contradicció que apunta Guinjoan, però recorda que les enquestes mostren que el votant sobiranista demana més unitat d’acció en certs “temes transversals” com aconseguir competències per a Catalunya o el català, però mostra dubtes sobre si la proposta “és una estratègia sincera o no”. “Crec que hi ha una estratègia de contrast”, diu, i assenyala que l’oferta arriba en el context que Rufián proposa un front d’esquerres a Madrid. Per a l’expert en política, això és una manera “indirecta” de replicar a la proposta del líder d’ERC a Madrid i enviar el missatge que ells “intenten bastir ponts”. Amb tot, es mostra molt escèptic que això pugui tirar endavant: “No crec que es donin les condicions” per les “reticències” que hi ha entre les dues formacions, que es barallen per liderar l’independentisme des de fa anys.
Andreu Paneque, doctor en Ciències Polítiques i professor a la UOC, creu que és “pur màrqueting polític”, i considera que ambdues formacions “saben que ara mateix no té gaire sentit”. El politòleg defensa que s’han d’anar fent proves i ser propositius, però considera que en el moment actual “ningú vol moure’s, sobretot sabent que a curt termini hi haurà unes eleccions” al Congrés. Paneque considera que una mena de Junts pel Sí 2.0 podria tenir un sentit electoral si en les pròximes eleccions espanyoles es presenta un front d’esquerres a Madrid, però és del parer que no es produirà cap de les dues aliances.
Una forma diferent de negociar i preferències diferents
Els politòlegs consultats constaten que les dues formacions han dut a terme fins ara dues formes diferents de negociar, que, fins ara, han donat uns resultats minsos. Mentre Junts per Catalunya ha apostat per una estratègia de confrontació amb el missatge de “cobrar per avançat”, ERC ha apostat per una feina de formigueta acceptant les dificultats. “De moment, en matèria de competències no s’han produït canvis estructurals”, exposa Toni Rodon, que també deixa clar que les dues formes de negociar amb els socialistes espanyols “no han estat profitoses per a cap de les dues bandes”. En aquest sentit, Marc Guinjoan constata que ambdues formacions defensen “la mateixa posició”, però el problema és que “tenen llindars d’acceptabilitat diferents”. Esquerra i Junts voldrien el mateix, que seria un traspàs integral i en finançament, etcètera, però el que passa és que Junts està disposat a baixar el llindar en grau més baix del que ho està Esquerra”, argumenta.
Guinjoan, a més, apunta que un altre problema que fa impossible l’aliança és el fet que Rufián té unes preferències, en termes de coalicions a Madrid, “molt diferents” de les de Míriam Nogueras. “Tenen formes diferents de veure la política”, afegeix. Una tesi que també comparteix Toni Rodon, i, en aquest sentit, assenyala que “estan molt oposats”, i que hi ha un “bloqueig” a l’hora d’avançar conjuntament en “qualsevol àmbit”. “Tenen una visió molt diferent del com i hi ha la por que una cosa li donin a un i no a l’altre”, exposa. Malgrat tot això, apunta un tema extra que pesa molt, segons ell, ja que cap dels dos està al capdavant del Govern de Catalunya. “Si et donen una competència, que no la gestionaràs, la qual cosa ho complica tot molt més”, resumeix.
Un conflicte nacional que ha quedat relegat i una pugna pel peix al cove
Andreu Paneque, per la seva banda, apunta que el problema de la inoperància és perquè els blocs no es mouen, perquè són conscients que “si algú es mou, el cost de moure’s és tan gran que segurament serà qui perdrà més”. A més, indica que si l’any 2012 i els següents tenia sentit una aliança entre tots dos “perquè el conflicte territorial anava per davant de moltes coses”, ara no el té perquè el conflicte territorial “no és el més important”. És a dir, el politòleg de la UOC defensa que el silent issue –temes que no es discuteixen obertament, però que tenen un impacte significatiu en la política– ha passat a ser elements més materials com l’habitatge, la immigració o la inseguretat ciutadana, que, segons el CEO, són les tres principals preocupacions dels catalans. “Crec que una aliança a través de la clivella territorial tampoc no els sortiria tan bé com es podria pensar en clau electoral”, conclou.
Des de la UAB, Guinjoan també diu que si en el punt àlgid del Procés no es va fer un front unitari a Madrid, ara hi ha moltes menys possibilitats de fer-ho. “No hi ha cap línia estratègica dintre de l’independentisme, i, per tant, es fa absolutíssimament impossible pensar que això pugui ocórrer”, sentencia. A més a més, Rodon, des de la UPF, posa sobre la taula l’estratègia del peix al cove, que va fer famosa el president Jordi Pujol: “Si a Madrid fas el peix al cove i vas tenint rèdits electorals, no li donaràs al teu rival ni ho voldràs diluir en el magma d’una unitat que els electors no sabran qui ho ha aconseguit”. “Com que el peix important es ven a Madrid, és més difícil la unitat d’acció”, puntualitza.
Interessos electorals i un front comú que podria trobar-se bloquejat per l’esquerra
D’altra banda, els politòlegs assenyalen que a Esquerra Republicana, que comença a recuperar-se en les enquestes, no els interessa diluir-se en un front comú. Ho apunta Guinjoan, que també subratlla que Gabriel Rufián és un líder ben valorat “més enllà d’Esquerra i de Catalunya” i creu que per aquestes dues raons la formació republicana “no voldrà buscar cap mena d’apropament a Junts”. Andreu Paneque, per la seva banda, diu que “no se sap fins a quin punt ERC, amb tot el xou intern que ha tingut, es pot permetre” una aliança amb Junts. Així mateix, i des d’una perspectiva purament de Catalunya, manifesta que no hi veu cap “avantatge estratègic” per a ERC, sobretot en un moment que els republicans, segons el CEO, han superat els juntaires a les enquestes.
Finalment, Marc Guinjoan recorda un factor extern a les dues formacions i creu que 14 diputats d’ERC i Junts poden fer més pressió, però el resultat final no només depèn d’ells. La raó és que els resultats d’un front comú d’ERC i Junts no depenen dels 14 diputats que les dues formacions tenen a Madrid i l’èxit de qualsevol proposta “depèn de la coalició d’aquesta plurinacional”. Per exemple, si Podemos vota en contra de qualsevol proposta –com va fer amb la cessió de competències d’immigració–, la proposta caurà i insisteix que Junts i Esquerra tenen prioritats diferents a Madrid.
