El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tancat el que amb tota probabilitat és el pitjor any des que ocupa el càrrec des de la seva arribada a la Moncloa el 2018. A banda dels presumptes casos de corrupció que han anat esquitxant el partit, Sánchez ja no podrà comptar amb la majoria que va permetre la seva investidura, ni tampoc disposar de pressupostos, després que Junts per Catalunya donés per acabat l’acord de Brussel·les. Una decisió que, a més, ha tornat a separar els camins estratègics dels dos partits independentistes.
La formació de Carles Puigdemont ha apostat pel trencament fart d’esperar els compliments dels acords assolits, mentre que Esquerra Republicana insisteix en la via de la negociació amb els socialistes espanyols. Les dues formacions tampoc no es posen d’acord en com ha d’actuar l’independentisme a partir d’ara. Mentre els postconvergents demanen un front unitari a Madrid dels 14 diputats independentistes, els republicans proposen que els juntaires acceptin reunir-se amb Sánchez en la ronda de reunions que obrirà el mes de gener “per explicar com pensa actuar a partir d’ara”.
Però la decisió que sense cap mena de dubte ha marcat el curs polític dels partits independentistes a Madrid ha estat el trencament de Junts amb el PSOE dos anys després de rubricar l’acord de Brussel·les. Els set diputats de Junts a Madrid, capitanejats per Míriam Nogueras, van començar l’any donant una “pròrroga” als socialistes i al març les dues formacions van presentar una proposició de llei per al traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya en matèria d’immigració. Tot i això, en els mesos següents no es van produir avenços en l’oficialització del català a Europa, ni en l’aplicació total de l’amnistia, ja que Puigdemont continua sense poder beneficiar-se de la llei. I, en tornar de les vacances d’estiu, Podem va fer descarrilar la proposta per delegar les competències en matèria migratòria i els juntaires van retreure als socialistes que no havien fet prou per sumar-los a l’acord.
Però aquests no van ser els únics incompliments i Puigdemont hi va fer referència en la compareixença pública per anunciar el trencament el 27 d’octubre a Perpinyà. Allà va retreure als socialistes la no publicació de les balances fiscals, imprescindibles per negociar els pressupostos generals de l’Estat o el nou finançament de Catalunya, així com algunes lleis proposades per Junts per Catalunya, com la llei contra la multireincidència o la llei contra les ocupacions delinqüencials, que aleshores dormien “el son dels justos”.
Després del trencament, el partit va demostrar la seva decisió amb les seves votacions al Congrés dels Diputats. Va tombar, fins a dos cops, el sostre de despesa del govern espanyol i va defensar la seva esmena a la totalitat al projecte de reforma de la llei de Discapacitat i Dependència de l’executiu espanyol. Per a Junts, la decisió que van prendre a finals d’octubre ha tingut els seus fruits, ja que Pedro Sánchez durant aquests mesos ha reconegut que hi ha “incompliments” i ha donat llum verda a mesures acordades amb els de Puigdemont, com la de “flexibilitzar” les finances dels ajuntaments. “Ha calgut que Junts s’aparti d’aquesta taula de negociació amb el govern espanyol perquè comenci a complir”, va constatar Noguera. Des del partit remarquen que des del trencament el PSOE s’ha posat les piles: va decidir desbloquejar la llei de multireincidència, ha assumit el cost dels impagats del lloguer, l’ajornament del programa Verifactu, que els ajuntaments puguin disposar d’un romanent per augmentar la despesa en aquelles prioritats que considerin i que la Generalitat assumeixi la gestió integral dels secretaris i interventors. “Aguantar la posició dona resultat”, defensen.
ERC aposta pel diàleg i espera que la reunió amb Sánchez sigui clau
Tot i això, Junts ha deixat clar per activa i per passiva que la relació amb el PSOE continua trencada, i que aquests gestos de Sánchez no canvien res perquè continua havent-hi una “llarga llista” d’acords “sense complir”. Davant d’aquest escenari, a més, els juntaires han proposat a ERC una “estratègia catalana” a Madrid sense “cap condició”. Els republicans, però, no han anat més enllà de la retòrica, han celebrat que “ja era hora” que Junts se sumi a defensar Catalunya i han instat els de Puigdemont a reclamar el finançament i Rodalies. Aquestes són les dues principals carpetes que els republicans han tractat aquest any i, que malgrat les pressions, els socialistes han anat endarrerint i no complint els terminis pactats inicialment. Malgrat tot, els de Junqueras continuen apostant pel diàleg i esperen veure que aquestes dues carpetes cristal·litzen a inicis d’aquest 2026.
ERC es mostra convençut que la feina que han fet aquest 2025 ha servit per “avançar en sobirania” dos aspectes clau: Rodalies i el finançament. De fet, els republicans van registrar al setembre la proposició de llei perquè la Generalitat assumeixi íntegrament la gestió de l’IRPF. Pel que fa als trens, els republicans transmeten “absoluta tranquil·litat i normalitat” perquè tot “avança correctament”, i afirmen que aquest pròxim mes de gener es constituirà l’empresa mixta de Rodalies. “Dins del mes de gener tindrem la constitució de la societat amb el consell d’administració i la presidència i no preveiem cap element que pugui distorsionar aquest calendari”, va afirmar el vicesecretari de Comunicació del partit, Isaac Albert. Un punt que també ha confirmat la consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, que ha al·legat problemes d'”agenda” per no constituir-la abans d’acabar l’any com estava previst després de mesos d’endarreriments. ERC va pactar amb el govern espanyol que la nova empresa de Rodalies tingui una participació estatal majoritària, però que al consell d’administració sigui la Generalitat qui tingui la majoria. Un consell d’administració que es donarà a conèixer quan es faci efectiva la signatura conjunta de la Generalitat i de l’Estat, a través de Renfe Viajeros.
D’altra banda, malgrat que ERC afirma que la negociació pel nou finançament avança, però reclama al govern espanyol que no s’eternitzi aquesta carpeta. Així, fixa el mes de gener hauria de ser la “data límit” per a la presentació de la proposta de nou model. L’acord encara no està “del tot tancat” malgrat que el govern espanyol volia convocar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) aquest gener. És per això que els republicans han avisat de forma insistent que abans que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, convoqui aquesta reunió “hi ha d’haver un acord amb ERC”, que podria incloure canvis en la recaptació de l’IVA de les petites i mitjanes empreses. Amb tot, el pacte de finançament que tanqui ERC i el PSOE també s’haurà de sotmetre a votació del Congrés, i s’haurà de veure quina és la posició de Junts per Catalunya en l’acord, ja que fins ara l’ha qualificat sempre d’insuficient i és partidari d’un model de concert econòmic com el basc.
Una reunió entre Junqueras i Sánchez que Junts rebutja
És evident que Esquerra Republicana continua apostant per la via del diàleg. Una mostra evident és la trobada que mantindrà Oriol Junqueras amb Sánchez a la Moncloa a principis del 2026. Una reunió que els republicans esperen que sigui clau per desencallar temes clau de la legislatura i abordar la continuïtat de la legislatura davant de les “notícies aparegudes” sobre els casos que esquitxen el PSOE i que poden “posar-la en risc”. Aquí torna a quedar clara la divergència entre Junts i ERC, ja que els juntaires han descartat qualsevol reunió amb Sánchez perquè, segons van deixar clar des de la formació de Puigdemont, van dir que no negociarien ni hi mantindrien trobades després de trencar l’acord de Brussel·les. “Nosaltres ja vam dir que, una vegada trencat l’acord de Brussel·les, no negociàvem, no ens reuníem i no teníem contactes a Madrid. Avui en dia aquesta és la nostra posició”, va defensar el portaveu del partit, Josep Rius, una posició que també han defensat altres dirigents de la formació.
