La diplomàcia pública, el concepte que es va utilitzar per criminalitzar governs de la Generalitat des del 2011 als jutjats i al Tribunal de Comptes, podria ser una eina del departament d’Unió Europea i Acció Exterior de l’executiu del president Salvador Illa. De fet, el Govern es gastarà 10.890 euros en un estudi titulat “sobre la integració de la diàspora en les polítiques públiques sectorials dels governs regionals”. És a dir, analitzaran com altres governs aprofiten la seva “immigració i diàspora” per tal que col·laborin en les seves polítiques públiques.
Un document del departament d’Exteriors, que dirigeix Jaume Duch, i que serveix d’oferiment perquè les empreses consultores puguin presentar ofertes, l’objectiu és prou clar. Aprofitar la diàspora com una mena de paradiplomàcia privada. “La Direcció General de la Catalunya Exterior ha identificat la diàspora catalana com un col·lectiu que pot contenir oportunitats que és convenient de delimitar i aprofitar per part de la Generalitat, ja sigui per prestar-los un millor servei, però sobretot per a integrar-los en el desenvolupament de les seves polítiques públiques“, defineix el document al que ha tingut accés El Món.
No n’hi ha prou amb els Casals catalans
El document parteix de la base que hi ha “una gran quantitat de catalans que han anat a viure i treballar a fora, sovint amb perfils professionals molt qualificats, ja estan organitzats de forma autònoma a través dels casals catalans”. “Si bé fins ara la relació que hi té la Generalitat és de tipus promocional encarada principalment a facilitar la seva dinamització i sostenibilitat organitzativa, aquestes entitats poden tenir altres potencialitats per a afavorir altres polítiques sectorials de la Generalitat amb una projecció exterior”, afegeix el document. És a dir, aprofitar els Casals per fer política i promocionar les polítiques que porta a terme la Generalitat.
El primer pas del conseller Duch és que una consultora en faci un estudi de les possibilitats així com un treball d’experiències “comparades” d’administracions amb situacions similars a la catalana, és a dir, amb una diàspora important. “Donat que es tracta d’una aproximació exploratòria per a la identificació d’oportunitats i donat que hi ha altres administracions locals, regionals i estatals que tenen característiques semblants a les de Catalunya quant a la seva diàspora i a unes polítiques sectorials molt internacionalitzades, és convenient esbrinar les polítiques i instruments ja posats en pràctica que podrien ser potencialment aplicables per part de la Generalitat”, detalla el document.
Per això encomanda “un estudi de política comparada per a la identificació i classificació de les estratègies i els instruments per a la integració de la diàspora en el desplegament d’altres polítiques sectorials per part de governs estatals, regionals i municipals”. “Donat que la diàspora i la immigració són fenòmens interrelacionats o que tenen paral·lelismes importants, aquest treball també explorarà quin vincle n’han fet en l’àmbit de política pública governs de diferent nivell”.
Objectius concrets
L’estudi que es contractarà, segons aquest informe, té tres objectius més o menys clars. En primer terme, “esbrinar les polítiques (econòmiques, culturals, lingüístiques, de retorn, identificació i captació de talent, turisme) posades en pràctica per altres administracions municipals, regionals i estatals amb característiques semblants a les de Catalunya respecte de la seva diàspora”.
En segon terme, “realitzar un estudi de política comparada per a la identificació i classificació de les estratègies i els instruments per a la integració de la diàspora en el desplegament d’altres polítiques sectorials per part de governs estatals, regionals i municipals”. I, en darrer lloc, “explorar el vincle entre diàspora i immigració a nivell de política pública de governs de diferent nivell”.
La consultora, avisa el document, ha de tenir coneixement previ de les polítiques relatives a la diàspora per part d’administracions regionals i estatals així com del vessant internacional de les polítiques públiques. També exigeix “capacitat investigadora provada en l’àmbit de polítiques públiques de gestió de la diàspora”.
