La Mesa del Congrés ha deixat el Partit Demòcrata Català sense grup parlamentari propi, en una decisió que només té com a precedent l’esquerra abertzale, quan amb majoria absoluta del PP se’l va excloure per raons polítiques. El Món parla amb el cap del PDC a Madrid, Francesc Homs, per analitzar el moment polític i la futura acció política dels 8 diputats i els 4 senadors.
I ara què?
El més rellevant és que tenim 8 diputats a Madrid en una aritmètica diabòlica, i ho farem servir. Tenir grup et permet tenir una millor logística i més visibilitat política, però pots tenir un grup parlamentari i aritmèticament no pintar res, com ja ens ha passat. En canvi, pots estar al grup mixt i tenir un gran protagonisme. Fer política avui en dia, per sort, t’ho determina els diputats que tens en una determinada aritmètica, sense que li tregui importància, perquè ha estat un cop dur. Però això no ens plega, defensarem els compromisos adquirits amb el full de ruta amb la mateixa vehemència que teníem previst. En aquesta aritmètica diabòlica, les minories són cobejades, i els 8 diputats del PDC podem tenir la clau perquè el PSOE lideri una alternativa al PP.
Si el PSOE s’acaba abstenint i Rajoy és president, l’aritmètica deixa de ser diabòlica.
Penso que això no anirà així. El meu pronòstic és que ni Rajoy serà president ni el PP estarà a la presidència del govern.
Terceres eleccions o pacte alternatiu?
Jo fa setmanes que plantejo que l’alternativa és aritmèticament possible, i si no, terceres eleccions. De fet, el meu pronòstic entre aquestes dues opcions és que tornarem a les urnes.
Després del que ha passat, el PDC està obert a negociar amb Pedro Sánchez?
Hi ha la possibilitat de construir una alternativa, i els 8 diputat del PDC continuen essent claus per una alternativa a Rajoy. S’ha d’intentar una alternativa, que passa, evidentment, per tractar la qüestió del referèndum. Tothom intenta governar però no se’n surten, perquè fins que no abordin la qüestió catalana, que és el referèndum, tot seguirà bloquejat. Poc o molt en comencen a ser conscients, els rebenta haver de passar per la taquilla catalana i ens ho fan pagar. La decisió de la Mesa és una mostra de ràbia i d’intolerància, però poden anar fent, perquè els 8 diputats estaran allà i no marxaran. La capacitat d’acció política roman intacta.
Amb ERC es pot arribar a algun acord? Marta Pascal ha dit que no es pot tancar cap porta.
Jo no en vull fer un debat públic, perquè hi pot haver malentesos. ERC és un aliat del procés, i si hem de parlar alguna cosa ja en parlarem, i si arribem a alguna conclusió diferent a la d’ara, ja ho comunicarem.
Per quina raó hi va haver vots del PDC als candidats del PP i de C’s a les vicepresidències de la Mesa?
En primer lloc, aquelles votacions no canviaven la composició de la Mesa, ni cap partit tenia més presència ni menys, per tant, una decisió que no canvia res, si es munta un escàndol deu ser per altres raons. És el cas, per exemple, de Pablo Iglesias, que ha volgut presentar les coses de manera absolutament esbiaixada, quan després a l’hora de la veritat Podemos i PP voten exactament el mateix.
El PDC no va explicar massa bé la votació.
Jo he reconegut que potser no em vaig explicar bé del tot, però el que era clau en la composició de la Mesa era la presidència, i aquí vam votar, i ho vam dir públicament, el mateix el PNB, ERC i nosaltres, no ens vam pronunciar ni a favor del candidat del PSOE ni de la candidata del PP. I abusant del desconeixement de com funcionen aquestes votacions, ens hem trobat molta gent acusant-nos de no haver votat en contra d’Ana Pastor. És que no es pot votar en contra! Podemos va dir que havíem votat a favor del PP! No es poden dir més mentides seguides. Podemos ha mentit molt, i el resultat és que ara som al final del camí és que el PDC no té grup parlamentari perquè Podemos vota al costat del PP i del PSOE. Tota la resta són discursos sectaris per treure’s les puces de sobre.
No tenir grup propi demostra que hi havia cap acord entre el PP i el PDC per tenir grup parlamentari a canvi de les votacions?
Absolutament, mai no hi ha hagut cap acord. Però és clar, que la realitat no ens destrossi un gran titular… Fins que la realitat te’l destrossa.
Però no ha acabat d’explicar per què el PDC va votar vicepresidències de la Mesa del Congrés al PP i C’s.
El vot és secret, mai no sabrem exactament com va anar. I les raons no poden ser altres, suposo, que per cortesia parlamentària, però insisteixo que no tenia cap transcendència política. Ara bé, per què ningú no es pregunta per què Ciudadanos va treure 52 vots a la Mesa del Parlament de Catalunya si només té 25 diputats? Quin pacte hi ha aquí? Ningú no en treu cap conclusió política? O el representant de CSQP, que va tenir molts més vots, algú els els va prestar, i va fer que CSQP estigui a la Mesa del Parlament i el PP no, tot i tenir els mateixos diputats. S’ha volgut crear polèmica i instaurar el relat que el PDC torna a fer el peix al cove, pacta en secret amb el PP, li votarà la investidura…. I quan es demostra que és fals, ningú no demana disculpes.
Vostè està més decebut amb Podemos que no pas amb el PP i el PSOE?
No estic decebut amb ningú perquè n’espero molt poc d’aquesta gent en general. Però és evident que la gran contradicció de la votació de la Mesa és la posició de Podemos. Encara tenen la barra de dir que com que vam pactar amb el PP, no ens poden votar. Han construït una gran mentida i se l’han creguda, de manera que acaben votant amb el PP, contravenint els seus suposats principis de formació política que es presenta com la defensora de la plurinacionalitat a Espanya. Si Podemos hagués volgut, hauria situat les coses en un escenari complicadíssim per la PSOE.
El vot a favor del grup propi per al PDC, hauria provocat un empat entre el sí i el no, i per tant, una segona votació.
Exacte, i això fa que el PSOE s’hagués hagut de mullar. Jo mateix li vaig dir a Iñigo Errejón que si votaven a favor, situarien el PSOE en un gran compromís i ells s’apuntarien un punt. I com es desempata? El PSOE s’hauria de mullar, i explicar per què el 20-D van votar a favor i ara no, malgrat que les condicions són les mateixes. Només que un dels dos representants del PSOE hagués votat a favor, ja teníem grup propi. Amb la votació de la Mesa hem que comprovat que Podemos s’ha acarnissat gratuïtament amb el Partit Demòcrata Català. Hauria pogut fer una jugada molt interessant per la plurinacionalitat, sobretot tenint en compte que ells demanen generositat en la interpretació del reglament per poder constituir grups i després no apliquen ells la generositat. La posició de Podemos només s’explica per sectarisme polític, que l’ha dut a triar el camí fàcil i posar-se al costat del PP i del PSOE. Podemos ha perdut la legitimitat per fer discursos sobre plurinacionalitat.
