“Passi el que passi, quan al cim del Canigó no hi hagi neu, tornarem a casa“. Aquesta és una frase emblemàtica que ha quedat amagada en l’evangeli independentista. La va pronunciar, el gener de 1939, Jaume Martínez Vendrell, quan es va exiliar cap a la Catalunya Nord amb membres de la seva unitat en ser preguntat sobre quan tornarien a Catalunya. Va complir la promesa, i el 26 de juliol de 1939 un escamot de quatre militants de Nosaltres Sols! es van escapolir del camp de concentració d’Agde, a Occitània, i va tornar a la Catalunya sud per reconnectar militants i contactes que Daniel Cardona havia deixat per mantenir una baula de resistència interior antifranquista.
A partir d’aquí, la història de Jaume Martínez Vendrell bé podria omplir una sèrie de Netflix. Un personatge bastit en l’èpica de l’independentisme que va patir la presó i l’exili per les seves accions a favor d’una Catalunya independent. Ara, la seva història la recupera la Fundació Reeixida, una entitat dedicada en cos i ànima a restaurar i restablir les parts de la memòria independentista oblidada per la historiografia oficial i el relat polític actual. De fet, Reeixida remarca que han volgut emfatitzar que Martínez Vendrell va ser el primer resistent antifranquista que va tornar per organitzar la lluita a l’interior, que el primer antifranquista a fer-ho va ser un “independentista”. Per això denuncia que la seva figura no s’ha inclòs en els actes i reconeixements dels 50 anys de la mort física de Francisco Franco, quan va ser el primer moviment de resistència i el primer en tenir caiguts per les forces feixistes un cop acabada la guerra del Tres Anys.
Un homenatge al llarg de l’any
Martínez Vendrell, doncs, tornarà a la memòria col·lectiva en un intens programa d’actes arreu del país. De fet, l’objectiu de recuperar la seva memòria i la segona part de les seves memòries és valorar l’expedició de tornada a Catalunya com una “escletxa d’esperança”. Com un primer intent de resistència interna que no vindria ni de republicans espanyols, ni de comunistes o socialistes, sinó dels protagonistes del món independentista. “Va fer veure que no tot estava perdut”, emfatitza Oriol Falguera, president de Reeixida.
“Malgrat la derrota militar inapel·lable i la instauració del franquisme, que el temps demostraria com el règim polític més furibund en contra de les llibertats del nostre país, era possible reprendre la lluita ja secular pel manteniment diferenciat de la nació catalana”, indica Falguera. En aquest sentit, l’aniversari destaca el primer pas “exitós de la frontera” després de la guerra del nord i al sud de l’Albera. Un camí que Reeixida rescata en un programa específic des del 2022.
Els homenatges serviran per recordar que l’acord del 4 de maig de 1940 signat a París, que va servir per crear el Front Nacional de Catalunya. Una organització que s’inspirava en els moviments contraris al feixisme i el règims que li feien costat a tot Europa. “Amb Martínez Vendrell, l’independentisme esdevenia un dels primers moviments polítics, si no el primer, a donar carta de naturalesa a la lluita d’oposició antifeixista a casa nostra”. Val a dir que el Front va ser el primer moviment a tenir la caiguda amb més militants, el 1943 (una setantena, dels quals una quarantena serien torturats a la comissaria de Via Laietana i empresonats a la presó Model de Barcelona) i malgrat les seves accions segueixen sent els grans oblidats, a més de ser els darrers a ser legalitzats, el setembre de 1977.
Un llibre i presentacions
Aprofitant l’efemèride s’ha reeditat per Tigre de Paper el llibre de vivències de Jaume Martínez Vendrell. Una vida per Catalunya, Memòries (1939-1946) de Jaume Martínez Vendrell, que a avui en dia era una peça introbable. Una aposta de Tigre de Paper que es posarà de llarg divendres 19 de setembre en un acte a les set del vespre a l’Ateneu de la Colònia Güell, on va néixer Martínez Vendrell i que comptarà amb la presència de l’historiador Fermí Rubiralta. El llibre gaudirà de més presentacions entre setembre i octubre a Berga, Barcelona, Lleida, les Borges Blanques, Reus i Tarragona.
A més, el dilluns 22 de setembre a les 17h, es farà la ruta “Caminant per la Resistència: De l’albada independentista al Front Nacional de Catalunya” que sortirà de l’estant del punt d’informació de La Setmana (Arc del Triomf)i d’allà en una hora i mitja es visitaran els llocs emblemàtics que van recórrer els primers independentistes resistents antifeixistes del Front que acabarà al port de Barcelona, a la torre de Sant Sebastià, on la nit del 10 a l’11 de setembre de 1944, membres del FNC proveïts d’armes i vestits de pescadors, penjaren una gran bandera catalana als cables del telefèric que arribaven a aquesta torre.
