Al final, malgrat el que afirma un anunci d’una famosa targeta de crèdit, tot es pot comptar amb diners. Així ho va creure la Guàrdia Civil el 1934, que va reclamar més diners per haver sufocat els Fets del Sis d’Octubre, que dilluns compleixen 91 anys. Un document del govern de la Generalitat de Catalunya intervinguda després de la declaració de l’Estat català dins la República Federal Espanyola, del president Lluís Companys, mostra la reclamació de l’institut armat per cobrar uns honoraris especials.
El document, que guarda l’Arxiu Nacional de Catalunya i al qual ha tingut accés El Món, permet enllaçar aquell moment històric amb l’etapa post Primer d’octubre de 2017. En concret, perquè també va ser motiu de polèmica les condicions laborals amb què el ministeri de l’Interior i la Moncloa de Mariano Rajoy va escalfar els deu mil policies i guàrdies civils que es van mobilitzar a Catalunya per intentar, sense èxit, aturar el referèndum.
De fet, tal com va publicar El Món, els policies que van actuar per l’1-O i van garantir l’aplicació de l’article 155 van cobrar 21 milions d’euros. Una xifra en concepte de “plus productivitat Catalunya”. És a dir, el complement del sou que van percebre els policies d’antiavalots o informació destinats a terres catalanes per l’operació Copérnico. En el cas dels guàrdies civils del 6 d’octubre del 34, la quantitat va ser de 368.627 pessetes de l’època.
Un decret prou explícit
El document és un decret del Govern del 30 de març de 1935, registrat amb el número 1.796 del Butlletí de la Generalitat. La signatura és de l’aleshores president de la Generalitat –intervinguda des de Madrid– i governador general de Catalunya Manuel Portela Valladares. Segons el decret, “amb motiu de l’actuació i serveis extraordinaris prestats per les forces de l’institut de la Guàrdia Civil entre els dies 6 i 31 d’octubre”, s’habilita un crèdit extraordinari en el pressupost per atendre el pagament de les dietes i plusos acreditats. L’import, a la vista que no hi ha disposició de caixa, es fa a través de crèdit i es va enfilar a les 368.627 pessetes.
Curiosament, el plus no només el van cobrar els integrants “concentrats en l’ordre públics”, sinó tots els integrants del cos a la Cinquena regió de la Guàrdia Civil, és a dir, de tots els membres del cos destinats al Principat, encara que tinguessin condició “d’administratius”. Una decisió per no caure en la “desigualtat”. La perversió a més, és que el govern de la República va acordar aquest pagament, va habilitar un crèdit i el va traspassar a la Generalitat, perquè fos la institució catalana la que abonés els plusos i les dietes als guàrdies civils que van detenir els membres del Govern de Lluís Companys.
