El “finançament singular” pactat ara fa gairebé un any entre Esquerra i el PSC a canvi de la investidura de Salvador Illa hauria de començar a dibuixar-se aquest dilluns, a la reunió bilateral entre el govern català i l’espanyol, una trobada que se celebrarà al Palau de la Generalitat 14 dies després de la fi del termini establert en l’acord signat entre els dos partits. La reunió ha de servir per elevar l’acord a pacte “bilateral” entre els dos executius, tots dos socialistes. S’hi arriba després que aquesta setmana s’hagi acordat el full de ruta perquè Catalunya recapti tots els impostos de forma gradual. De fet, aquest acord, per una banda, es tancarà en la bilateral de dilluns. I a més, ERC i PSOE portaran una proposició de llei al Congrés per introduir canvis a la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) i certificar la delegació a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) de la recaptació de l’IRPF, però també d’altres impostos menors com el de l’IVA de les pimes o el de matriculació. Tot i això, aquest acord necessitarà rebre el vistiplau dels socis parlamentaris de l’executiu a la cambra baixa, una qüestió que a hores d’ara no està garantida perquè, per exemple, Més Compromís, que ara és al Grup Mixt, ja va advertir que no donaria suport a la reforma si no s’oferia al País Valencià un nou finançament.
El pacte, que s’està acabant d’enllestir, és la via que han trobat ambdós executius per materialitzar els acords sobre el nou finançament. A més, el text farà referència explícita al principi d’ordinalitat, una clàusula que ha de garantir que el reequilibri territorial no deixi les comunitats amb més recaptació per sota de les que recapten menys, com succeeix ara amb Catalunya. Actualment, hi ha comunitats com Extremadura, Astúries i La Rioja, entre altres, que estan sobrefinançades mentre que Catalunya pateix un dèficit fiscal crònic. De fet, l’ordinalitat era una de les línies vermelles marcades pels republicans en el nou model de finançament, que no serà equiparable al concert econòmic del País Basc i Navarra –tot i que ERC va fer servir aquest concepte quan va anunciar el preacord per a la investidura d’Illa– perquè l’acord entre ambdues formacions no contempla una sortida del règim comú.
Malgrat això, fonts del Govern i del Departament d’Economia mantenen silenci sobre les perspectives que tenen de cara a la reunió de dilluns, que hauria de servir per donar un impuls polític al nou finançament per a Catalunya. Ho fan, diuen, per prudència, però la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, es va mostrar dimarts “convençuda” que la reunió de dilluns servirà per tancar un acord que “donarà resposta” al pacte amb els republicans. En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, va assegurar que la proposta pactada entre l’Estat i la Generalitat “tindrà la base”, però no va voler donar més detalls sobre el contingut i el calendari per “prudència”. L’acord que es presenti dilluns haurà de passar pel sedàs d’ERC, que ja va advertir que “no validarem els continguts d’una Bilateral si no respon al que s’ha treballat i al que creiem que ha de marcar el futur del sistema financer de país”.
Un any d’equilibris amb la singularitat del nou model
Durant aquest any que ha passat des de l’acord entre el PSC i ERC fins a la reunió bilateral d’aquest dilluns, el tema principal de debat ha estat la singularitat del model amb disparitat d’opinions entre els actors implicats. Els republicans van anunciar a bombo i plateret un acord amb els socialistes per investir Salvador Illa a canvi d’un “concert econòmic solidari”, però aquest terme no es va recollir finalment en l’acord subscrit per les dues formacions. El document diu textualment que les dues formacions acorden “impulsar un sistema de finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal, basat en la relació bilateral amb l’Estat i la recaptació, gestió i liquidació de tots els impostos, amb l’objectiu de dotar les institucions catalanes dels recursos necessaris per fer front a les necessitats de la Catalunya dels 8 milions d’habitants”.
A partir d’aquí, s’han succeït un intercanvi d’opinions entre els actors implicats en l’acord, i amb el rebuig frontal de les onze comunitats governades pel Partit Popular, però també amb l’oposició de presidents autonòmics socialistes com Emiliano García Page, de Castella-la Manxa i Adrián Barbón, Astúries. Amb tot, recentment, la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que serà la candidata del PSOE per a presidir Andalusia, ha assegurat que la seva comunitat no perdrà recursos amb el canvi de model perquè, segons defensa, el nou sistema per a Catalunya es podrà extrapolar a totes les comunitats que així ho desitgin. És a dir, es reconeixerà la “singularitat” de Catalunya, però també de les comunitats que es vulguin sumar al nou sistema de finançament.
També s’ha pronunciat en aquest sentit el ministres de Justícia, Félix Bolaños, que aquest mateix divendres, en una entrevista radiofònica, va recordar que, al final, el model que tanquin amb la Generalitat es traduirà en una reforma del sistema de finançament de “totes les comunitats autònomes”, és a dir la LOFCA, que es debatrà i aprovarà al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), i, en aquest sentit, ha remarcat que haurà de tenir en compte “les singularitats de totes les comunitats autònomes”. “Dilluns hi ha una reunió entre governs i allà es parlarà de com millorar el finançament i de mots altres temes essent conscients que una reforma ha de passar per la millora del finançament del conjunt de les comunitats autònomes”, va avançar.
De fet, la posició que defensa el Govern és calcada a la de l’executiu espanyol. La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, va manifestar recentment que el nou sistema de finançament que surti de la bilateral estarà “basat en els principis de solidaritat i ordinalitat”, i que serà “generalitzable” també a altres territoris. “El model que posem a sobre de la taula és singular per a Catalunya perquè reconeix i finança adequadament les seves singularitats, però es pot estendre a qualsevol altra comunitat”, va afegir. Una posició que d’una manera o una altra també accepta Esquerra Republicana, que a través del seu vicesecretari de comunicació, Isaac Albert, va defensar que el model català serà “singular”, però va admetre que pot ser extrapolable a altres comunitats autònomes. “Que el model de finançament sigui extrapolable a altres comunitats no vol dir que no sigui singular” i va afegir que “tampoc vol dir que totes les comunitats l’abracin amb les mateixes ganes”.
Les aixecades de camisa amb el finançament del passat
Al llarg dels anys el debat sobre el model de finançament sempre ha estat amb major o menor intensitat sobre la taula. La millora de les finances de Catalunya va ser una de les prioritats dels successius governs de Jordi Pujol als anys 90, també el tripartit va intentar acostar-se al concert amb el nou Estatut i, posteriorment, Artur Mas va intentar, sense èxit, aconseguir negociar el “pacte fiscal” amb Mariano Rajoy a la Moncloa. Un debat que es va aparcar durant més d’una dècada perquè aquella trobada a Madrid, i el cop de porta del PP, que va significar el punt de partida del Procés que va culminar amb la consulta del Primer d’Octubre.
Durant tot aquest temps s’han repetit fins a l’avorriment eslògans com “el millor finançament de la història” o “un finançament estratosfèric”, que servien per definir la reforma de l’any 2009, amb Zapatero a la Moncloa. De fet, aquest és el model que està vigent en l’actualitat i pendent de revisió des de fa més d’una dècada. Amb model actual, l’estat espanyol és l’encarregat de recaptar el 91% dels impostos que es paguen a Catalunya i en transfereix una mica menys de la meitat, al voltant de 21.000 milions. Una situació que amb el pas dels anys ha provocat que Catalunya pateixi un dèficit fiscal crònic. Així, la Comissió d’Estudi sobre el Deute Històric de l’Estat amb Catalunya del Parlament va concloure que el “deute històric de l’Estat amb Catalunya” és d’uns 456.000 milions d’euros. Ara, queda per veure quina és la proposta que es presenta arran de l’acord per un “finançament singular”. El que és clar és que Catalunya romandrà en l’anomenat “règim comú” juntament amb 14 autonomies més, Ceuta i Melilla.
