El president de la Generalitat, Salvador Illa, va presentar el passat 19 de desembre des de Mataró la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029, i va anunciar els 20 municipis que rebran 232,71 milions de la llei de barris. L’anunci ha aixecat suspicàcies a Junts per Catalunya que vol saber si la tria de la ciutat de Mataró per fer l’anunci “respon a motivacions propagandístiques i electorals”. De fet, la capital de la comarca del Maresme rebrà 25 milions per al barri de Cerdanyola, però el que té a Junts amb la mosca darrere l’orella és la coincidència en l’espai temps de l’anunci i una intervenció del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, dos dies abans a TV Mataró on va deixar entreveure que el barri seria un dels beneficiats.
La formació de Carles Puigdemont ha presentat una pregunta per escrit per saber si “resulta pulcre institucionalment” que el conseller de la Presidència reveli dies abans a TV Mataró que era “molt optimista sobre que el barri de Cerdanyola sigui un dels projectes finalistes”, i que precisament “fos en aquest barri on el president de la Generalitat fes l’acte de presentació”. A més, Illa va fer una visita institucional a aquesta zona de la ciutat i es va reunir amb l’alcalde, el socialista David Bote. “La tria de Mataró per fer l’anunci respon a motivacions propagandístiques i electorals?”, demana explícitament la diputada juntaire Judith Toronjo, que firma la pregunta, a la qual ha tingut accés El Món. Fonts de Junts han recordat en declaracions a El Món que van donar suport a la llei i veuen “positiu” el Pla de Barris, però reclamen a l’executiu “ser pulcres” amb els anuncis que fa.
Toronjo també demana per què la resolució de la convocatòria de subvencions la va anunciar el president de la Generalitat en un acte a Mataró en lloc de fer-se pel canal oficial previst que, segons estableix la llei, és el Tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, reclama saber per quin motiu encara no s’ha fet efectiva “la publicació de la resolució de la convocatòria, tal com estableix l’article 21 del Decret 163/2025”. De fet, els municipis que s’han quedat fora tenen la possibilitat de presentar al·legacions i la resolució no serà definitiva fins al mes de gener.
Què diu la llei?
En l’exposició de motius de la pregunta per escrit, la diputada de Junts constata que l’article 21 del Decret 163/2025, de 29 de juliol, de desplegament de la Llei 11/2022, de 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles estableix que “la proposta de resolució provisional de concessió de les subvencions es notifica a les persones interessades mitjançant la seva publicació al Tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació substitueix la notificació individual i té els mateixos efectes”. Això, a més, també queda recollit en el punt 12 de l’annex de la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029.
D’altra banda, el mateix article 21 del decret també constata que la proposta de resolució provisional de concessió de les subvencions ha de contenir “la llista de les entitats sol·licitants proposades per ser entitats beneficiàries de les subvencions i de les que formen part de la llista de reserva, si n’hi ha, degudament prioritzada en funció de la puntuació obtinguda”. “En el supòsit que algun dels ens proposats per ser beneficiaris de la subvenció no l’accepti o desisteixi de la sol·licitud, es pot atorgar la subvenció a l’ens sol·licitant de la llista de reserva per ordre de puntuació”, conclou.
412 milions d’euros per a 20 municipis
El president de la Generalitat, acompanyat de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va explicar que la Generalitat i els municipis invertiran 412 milions d’euros per millorar la vida de 273.000 persones de 20 poblacions repartides en les 8 vegueries de Catalunya. D’aquesta quantitat, va detallar que la Generalitat aportaria 232,71 milions, una xifra superior a la prevista inicialment. Els 20 municipis d’aquesta primera convocatòria són: Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda, Mataró, Lleida, Tarragona, Reus, la Pobla de Segur, Manresa, Amposta, Torrelameu, Solsona, Figueres, Olot, Vic, Girona, la Seu d’Urgell, Calafell, Sant Joan Despí i Tortosa.
