La Generalitat haurà de treballar aquest 2024 amb els pressupostos prorrogats després que el Parlament tombés ahir el projecte de llei dels comptes de la Generalitat, una decisió que va portar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a convocar eleccions anticipades per al pròxim 12 de maig. El daltabaix del Govern amb els comptes del 2024 implica, a la pràctica, la pròrroga dels comptes del 2023, que, de fet, està vigent des del passat 1 de gener.
La pròrroga pressupostària deixa molt poc marge de maniobra per aprovar nova despesa es redueix i complica l’actualització del sou dels funcionaris. De fet, alguns Departaments ja han anunciat que estan estudiant quins projectes prioritzar i aquells que es quedaran en un calaix perquè no hi ha suficient pressupost per afrontar-los tots. De fet, el Departament d’Educació, que contemplava un pressupost de 7.508 milions d’euros, un creixement del 10% del seu pressupost, ja ha anunciat que estudiarà quins projectes podrà mantenir en el marc dels pressupostos prorrogats.
Així, la consellera d’Educació, Anna Simó, comunicarà pròximament les prioritats educatives per al curs vinent a la Junta Central de Direccions. En declaracions als periodistes en el marc del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia, no ha concretat quins projectes decauran, però s’ha compromès a “mantenir el màxim que puguem”. “Estem veient què podem fer i el que no podem fer”, ha deixat clar Simó, que ha dit que el Departament i el Govern necessiten uns dies per estudiar “quines són les prioritats”.
Decauran projectes contra la sequera
D’altra banda, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha reconegut que aquesta pròrroga impedirà executar projectes pensats i programats per fer front a la sequera. “En tema de modernització de regadius, al pressupost de 2024 hi havia més diners i no podrem fer totes les actuacions previstes: farem les que teníem compromeses fins ara, però no en podrem engegar de noves”, ha detallat el conseller. A més, ha reconegut que la pròrroga també farà més complexa la tramitació de mesures sobre la regeneració o perforació de pous nous: “no deixarem de fer-les, però serà més difícil fer-les amb la mateixa diligència”. També ha apuntat que també tindrà efectes sobre els possibles ajuts al sector primari en el cas que continuï la sequera.
També decau la “flexibilització del règim sancionador” per als ajuntaments que incompleixin els límits màxims de consum amb les restriccions en vigor. Una flexibilització que estava inclosa dins de la llei de mesures d’acompanyament dels comptes, però ha deixat clar que, de moment, com que “no hi ha llei de mesures, no podrà haver-hi flexibilització”. Dins de la mateixa llei, també es contemplava una modificació del cànon de l’ACA que evitaria als consumidors pagar els 6 metres cúbics cada trimestre, si no en funció del que consumeixen, però aquesta tampoc es podrà aprovar.
Salut manté les millores acordades, però renuncia a obres
Un altre departament que també es veurà afectat per la pròrroga és el de Salut, que preveu complir les millores salarials, complements i altres accions que va pactar a finals de l’any passat en el conveni de l’Institut Català de la Salut (ICS). Segons explica l’ACN, la falta de més recursos tampoc no afectarà el desplegament del conveni de la xarxa concertada del sistema sanitari públic (Siscat), que en aquest cas es va acordar a finals del 2022, però sí que repercutirà a les teràpies avançades, que comptaven amb una partida de 146 milions d’euros i ara part d’aquest pressupost no es podrà executar. Les obres d’equipaments que estan en marxa continuaran, però perillen aquelles inversions pressupostades als comptes del 2024.
