La simbologia no només serveix per alimentar les novel·les de Dan Brown. I més en un país avesat a la idolatria i als símbols com a nutrient de resistència i voluntat de ser. D’aquí que hagi sorprès la desaparició silenciosa del bust del president Francesc Macià del despatx de l’actual inquilí de la casa dels Canonges, el socialista Salvador Illa. De fet, encara genera més perplexitat la desaparició d’uns dels líders morals i polítics de qui ha lliurat les claus del Palau de la Generalitat, ERC.
El bust del president Macià, un dels pocs líders de l’independentisme que no ha estat vilipendiat, s’estava al despatx del president, just rere els sofàs on rebia les visites. De fet, era força visible en les fotografies que el mateix servei de premsa de Presidència subministrava a través dels canals de comunicació oficials i de les xarxes socials de la institució. Curiosament, el bust es va poder observar fins al passat 12 de setembre, en la trobada institucional que va celebrar amb el president José Montilla. Però tres dies més tard, ja no hi era.
Extremadura, el primer cas
Així ho acredita la fotografia de la visita institucional amb la presidenta de l’assemblea de la Junta d’Extremadura, Blanca Martin. Una imatge que s’ha repetit en la visita del president Jordi Pujol que aquest dimarts es va celebrar a Palau, i que el mateix Salvador Illa va difondre de manera entusiasta a les xarxes. La retirada del bust del president Macià, impulsor de l’Estatut de Núria i per molts l’avi de l’actual independentisme, podria ser un senyal de la mateixa identitat que la hissada de la bandera espanyola al despatx de la màxima sindicatura de l’autogovern català. Des de l’oficina del President, a petició d’aquest diari, han informat que el “bust es recol·locarà aviat”. “El canvi no està decidit perquè encara està reubicant els espais”, afegeixen.
El bust de Macià que fins ara lluïa al despatx presidencial va ser una Fundació Vila Casas de l’any 2019, amb Quim Torra de president, creada per l’escultor Mariano Andrés Vilella. De fet, Vilella va explicar en la cerimònia del seu lliurament que “es va pensar sempre que l’escultura s’ubiqués sempre en aquest edifici, la Generalitat, i després de 35 anys ha sorgit i està al seu lloc. Per a mi ha estat un orgull molt gran que acabi aquesta aventura”.
