La limitació de les compres especulatives d’habitatge a Catalunya ha estat el principal tema en la negociació entre el Govern i els Comuns, que aquest dijous han rubricat un acord per aprovar els pressupostos. L’acord sobre l’habitatge no ha agradat a Junts per Catalunya, el principal grup de l’oposició al Parlament, perquè creu que “exporta el model Colau a Catalunya”, ni tampoc al sector immobiliari, que ha qualificat el pacte d'”extrema esquerra populista”. A més, el Cercle d’Economia també ha recelat de mesures “posin moltes restriccions a l’habitatge”. Per contra, l’acord tampoc ha agradat al Sindicat de Llogaters, que veu “limitacions serioses” en l’acord assolit pel grup de Jéssica Albiach i l’executiu de Salvador Illa perquè “està descafeïnat respecte a l’informe inicial”.
El portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés, ha acusat aquest dijous el Govern d’estar supeditat als Comuns i de voler “exportar el model Colau” a Catalunya després d’haver arribat a un acord per donar suport als Pressupostos d’aquest any. “El Govern està totalment supeditat als Comuns, que només tenen sis diputats, però marquen les polítiques del país. Es pretén exportar el model Colau de Barcelona a tot el país i això està als antípodes del nostre model”, ha advertit en roda de premsa. En espera de llegir la lletra petita de l’acord, Vergés ha reiterat que estan a favor de limitar la compra especulativa d’habitatge als “fons voltor, però no quan es tracta d’un petit propietari i les casuístiques que això comporta”.
“És important fixar bé i donar seguretat jurídica al que significa ser un gran tenidor”, ha afegit Vergés, i ha acusat els socialistes d’assumir propostes dels Comuns que no resolen el problema de l’habitatge. En tot cas, el diputat de Junts ha subratllat que totes les propostes que han plantejat els Comuns en matèria d’habitatge han “agreujat” la crisi i no han “atacat el problema de fons”, que, segons Junts, és la creació de més sòl i oferta, la reducció de la burocràcia i l’aposta per la col·laboració publicoprivada. Amb tot, ha deixat clar que les propostes dels Comuns que ha avalat el Govern són “invents que han comportat que el problema s’agreugi i que no ataquen el problema de fons”.
Crítiques del sector immobiliari, del Cercle d’Economia i el Sindicat de Llogaters
D’altra banda, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, ha opinat que es tracta d’un pacte “d’extrema esquerra populista” i ha advertit que la modificació de la llei d’urbanisme que plantegen els Comuns i el Govern pot tenir “problemes jurídics de constitucionalitat” perquè tracta competències de l’Estat espanyol. En la mateixa línia s’ha pronunciat la presidenta de l’Associació d’Agents Immobiliaris, Montserrat Junyent, que ha alertat que la mesura genera “inseguretat jurídica”. Amb tot, el sector immobiliari creu que la norma dificultarà la rehabilitació d’habitatges i, a més, afectarà especialment l’inversor “mitjà o patrimonial”.
Per la seva part, el Cercle d’Economia ha celebrat l’acord de pressupostos entre el Govern i els Comuns, però ha mostrat el seu recel per “posar moltes restriccions a l’habitatge”. L’entitat empresarial considera que limitar la compra especulativa, “a priori, no és el millor” per Catalunya. La presidenta del Cercle, Teresa García-Milà, ha manifestat que aquesta mesura “té una problemàtica d’oferta”, i ha reclamat polítiques “més proactives” per millorar aquest aspecte. Un altre actor que ha criticat la mesura ha estat el Sindicat de Llogaters, però perquè considera que la norma ha quedat “descafeïnada” del seu plantejament inicial perquè permet comprar habitatge per posar-lo a lloguer “en cas que ho facin arrendadors amb menys de cinc propietats” i reclamen que només es pugui comprar un pis “si és per viure-hi”.
Què diu la modificació de la llei d’urbanisme?
La modificació de la llei d’urbanisme acordada entre el Govern i els Comuns habilitaria els ajuntaments catalans a elaborar plans especials d’urbanisme que limitin la compra d’habitatge a persones físiques amb l’objectiu de residir-hi, amb algunes excepcions. Si s’aprova, s’aplicarà a zones de mercat tensionat i mentre tinguin aquesta condició, i l’objectiu és que els consistoris ho apliquin abans de les eleccions municipals del 2027, una iniciativa que podran traslladar als plens municipals també associacions privades i entitats perquè es debati. Els Comuns proposaven que els petits propietaris no poguessin adquirir més d’un habitatge, però, finalment, l’acord estableix que en podran adquirir fins a 4 habitatges al seu municipi de residència habitual. Això sempre que els lloguin segons l’índex de preus topat, o es destini per a residència habitual pròpia o de familiars fins a segon grau (pares, fills, germans, avis i nets).
En canvi, els grans propietaris no podrien adquirir pisos, només podrien comprar edificis sencers, amb l’obligació que el lloguer dels pisos sigui residencial i amb el preu topat. Hi haurà mecanismes perquè, en tot cas, es compri l’edifici sencer de cop (sota aquestes condicions de lloguer topat) i evitar que es compri pis a pis fins a quedar-se finalment amb tot l’edifici sencer. En canvi, la modificació de llei permet que es puguin adquirir segones en un altre municipi que no sigui el de residència habitual (tant per a petits com a grans propietaris), encara que no es podran posar de lloguer.
