El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet un breu discurs de benvinguda al fòrum World in Progress, organitzat pel grup Prisa, i ha reduït la llengua catalana al mínim. Ha començat en català i, malgrat que l’acte es feia a Barcelona i que la retransmissió per internet comptava amb un traductor simultani, al cap d’un minut –de fet, 56 segons– ha passat al castellà, idioma que ha predominat durant la resta del discurs, que ha durat 7 minuts i 32 segons. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha fet servir la mateixa estratègia, i després d’una breu salutació en llengua catalana ha fet en castellà la seva intervenció, centrada en el dret a l’habitatge.
Illa només ha canviat al català per pronunciar alguna frase sobre la llengua, la pau i la Unió Europea enmig del seu discurs en castellà. El primer cop que ha passat del castellà al català ha sigut per dir: “Si s’aturen un instant escoltaran la musicalitat de la llengua catalana en la qual m’estic expressant ara mateix”. I immediatament ha privat els seus espectadors d’aquesta “musicalitat” i ha tornat a expressar-se en espanyol per dir: “Esto que nos puede parecer normal, no lo es. Es extraordinario. Es Catalunya. Es España. Es Europa”.
Illa ha destacat durant la seva intervenció que la pau “és molt més que l’absència de guerra”, ha destacat el paper d’Europa i ha advertit que “continuarà sent forta en la mesura que es mantingui fidel als valors fundacionals”. D’altra banda, ha assenyalat que “aquesta Europa no va néixer de l’atzar, va néixer de la valentia”. Aleshores ha assenyalat que ha arribat l’hora d’una “veritable unió federal perquè els nostres conciutadans sentin que Europa és seva, plural, amb els accents de totes les seves llengües”.
Una intervenció que contravé el Pacte Nacional per la Llengua
El president de la Generalitat i l’alcalde de Barcelona, ajuntament que ha subscrit el pacte, han contravingut el punt 1.1.3 del Pacte Nacional per la Llengua. El punt en qüestió estableix que cal “garantir que el català és la llengua habitual de comunicació interna i externa de l’Administració —en el marc de la normativa vigent— en les comunicacions orals, escrites, presencials i en línia”. Aquest és un dels objectius de l’Horitzó 3 del pacte, que fa referència a “una llengua plenament oficial de iure i de facto a les institucions públiques, a les empreses i als serveis”.
Aquest horitzó, en el 3.1.1 també vol garantir les institucions de la Generalitat i els seus representants “s’expressen sempre en català, com la llengua d’ús normal, en les comunicacions adreçades a la societat catalana”. I, així mateix, que “el personal de l’Administració i subcontractat té el coneixement adequat del català, dels drets lingüístics de la ciutadania i dels deures dels servidors públics a l’hora d’exercir les seves tasques”.
Altres casos recents
El cas d’avui se suma a altres casos recents com el de la trobada de les conselleres de Drets Socials i Inclusió i d’Universitats i Recerca, Mònica Martínez Bravo i Núria Montserrat respectivament, amb estudiants universitaris gitanos, on es va difondre un vídeo institucional amb les conselleres expressant-se en castellà. Davant aquesta situació. El Govern va al·legar aleshores que el castellà es va fer servir en “moments concrets en què alguns estudiants es van adreçar a les conselleres en aquesta llengua”. Això es va fer, segons la consellera Bravo, “sense basar-se en cap cas en pressupòsits al voltant de les capacitats lingüístiques dels estudiants o en estereotips vinculats al seu origen”.
Aquest episodi es va produir després que el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, justifiqués l’ús del castellà per part del director de la Unitat d’Innovació i Transformació Tecnològica d’ACCIÓ, Jordi Aguasca, en un acte empresarial organitzat per El Periódico i Prensa Ibérica “La persona representant d’ACCIÓ, com a part convidada, va adaptar-se als requisits que se li van fer in situ per part de l’organització”, va justificar el conseller, que va remarcar que la trobada es “va desenvolupar en l’idioma que va fixar l’organització”.
