Les administracions públiques de Catalunya afronten el gran repte de captar i retenir nou talent davant l’envelliment generalitzat de les plantilles, el qual evidencia la necessitat de garantir el relleu generacional a les empreses públiques catalanes. Un repte de futur que ha obligat el govern de la Generalitat a començar a prendre mesures per redissenyar el marc legal actual que regeix els treballadors de les administracions del país, ja que l’actual fa gairebé 30 anys que està vigent i ha quedat desfasat. El Govern aprovarà dimarts que ve l’avantprojecte de la Llei de l’Ocupació Pública Catalana, que farà el salt al Parlament de Catalunya. Segons asseguren fonts de l’executiu, aquesta llei està àmpliament “consensuada” amb els agents socials i els grups parlamentaris, motiu pel qual consideren que no se n’hauria de dilatar gaire l’aprovació a la cambra catalana: “Volem construir l’administració del futur”, argumenten des de la direcció general de Funció Pública, que penja del Departament de Presidència, dirigit pel conseller Albert Dalmau.
Des del Govern defensen que l’objectiu final d’aquesta nova llei és “oferir un marc jurídic estable que permeti afrontar reptes com la captació i retenció de talent, el relleu generacional i la mobilitat entre administracions”. És a dir, aquest nou marc jurídic s’aplicarà a tots els empleats públics, independentment de l’administració en què treballin. Segons indiquen, la nova normativa afectarà prop de 400.000 treballadors, ja que repercutirà en la Generalitat, però també en el personal dels 947 ajuntaments de Catalunya i de les set universitats públiques del país. Aquesta nova llei, encara com a avantprojecte, també suposa el desenvolupament de l’estatut bàsic dels treballadors públics, que es va aprovar l’any 2007 però que encara no s’ha acabat de desplegar. La nova normativa, doncs, suposa un pas necessari en la “professionalització” dels treballadors de les administracions catalanes. Per avançar en aquest camí, el Govern planteja “agilitzar els processos de selecció per captar nous perfils professionals” amb l’objectiu d’enfortir el “talent” de les administracions.
“Compartir el talent entre administracions”
El fet de crear un marc comú per a tots els empleats públics no només busca professionalitzar les administracions, sinó que també busca agilitzar la col·laboració entre elles. Amb aquest objectiu, es transformarà l’actual Consell Català de la Funció Pública, que passarà a ser el Consell de l’Ocupació Catalana: “La idea és que sigui com la gran patronal de les administracions”, argumenten des del Govern. Aquest organisme, que inclourà tots els treballadors públics del país, permetrà, segons apunten, “agilitzar” la mobilitat dels funcionaris per tal de “compartir el talent” entre administracions. De fet, gràcies a aquesta nova llei, es crearà un model de “mobilitat interadministrativa” que acreditarà l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). Tal com detallen, però, les administracions s’hi podran adherir voluntàriament amb un model de subscripció per conveni. És a dir, cada ajuntament, per exemple, podrà decidir si ofereix que els seus treballadors també puguin treballar per a altres ens locals o universitats.
Per retenir i compartir el “talent”, el Govern busca amb aquesta llei potenciar la “carrera professional” dels funcionaris. “Fins ara s’aplicava un model de carrera vertical, ara volem que sigui horitzontal”, argumenten des de Funció Pública. La nova normativa de l’Ocupació Pública de Catalunya promou una regulació que valori la trajectòria i la feina dels seus treballadors. En concret, aquesta regulació s’estructurarà en quatre trams de desenvolupament: inicial, consolidat, expert i referent. Seria equiparable a la categoria júnior i sènior de l’empresa privada. A mesura que se superin aquestes fases, el treballador tindrà dret a rebre un complement retributiu per la seva carrera professional, el qual consideren que serà un bon incentiu per retenir els empleats a l’administració.
Avaluar els empleats públics
Des del Govern ressalten que el creixement professional no només fa referència al temps de treball dins l’empresa, sinó que també fan referència al compliment dels objectius marcats pels seus superiors. De fet, s’avaluarà anualment la seva feina: “Es valorarà la seva feina per contribuir a la millora de la qualitat dels serveis públics”, argumenten des de la direcció general. En aquests moments, l’avaluació es feia a través de la percepció del complement de productivitat. Ara, els treballadors cobraran el complement de carrera professional només si compleixen els objectius marcats. Preguntats pels mètodes d’avaluació, des del Govern asseguren que encara s’han d’acabar de polir els ítems que s’analitzaran, però sí que deixen clar que no serà a partir de criteris “subjectius”: “No necessàriament tothom ha de cobrar per la carrera professional si no es compleixen els objectius”, argumenten. La llei, però, no estableix tampoc les conseqüències d’incomplir els objectius. D’entrada, només fan referència al fet que no es cobraran els complements, tal com ja funciona actualment.
Una plataforma única per a tots els treballadors
Aquesta nova llei també planteja la creació d’una plataforma única en què es bolquin totes les ofertes de treball que surten a les administracions, ja que d’aquesta manera concentren tota la informació en un sol espai, per facilitar la feina dels treballadors: “Si volem dissenyar un nou model d’empleat públic, hem de tenir les eines també per saber on hi ha places vacants”, argumenten des del Govern, que també consideren que amb aquest portal únic els treballadors podran “orientar” la seva carrera professional. En aquesta línia, per ordenar els llocs de treball de les administracions, també es crearan “comissions de serveis per execució de programes temporals” i s’atribuirà temporalment algunes funcions als treballadors perquè puguin dur a terme tasques concretes.
Un altre dels objectius d’ordenar els llocs de treball és facilitar els trasllats de personal cap a sectors més prioritaris de l’administració, els quals requereixin alguns perfils per a moments concrets, per tal de millorar la qualitat dels serveis públics. “És positiu per a la ciutadania”. La nova llei també planteja definir al peu de la lletra tota l’oferta d’ocupació pública per aprofitar tot el “talent” del país. En aquest sentit, la nova normativa també fa referència als treballadors amb alguna mena de discapacitat, ja que volen donar-los un “nou enfocament” dins l’administració: “El model d’accés específic exclusiu per a persones amb discapacitat intel·lectual consisteix en processos específics i independents, que conviu i és compatible amb el sistema ordinari d’accés”, argumenten. Per altra banda, aquesta nova llei també marca directrius específiques per introduir la perspectiva de gènere a les administracions: “La Generalitat ja està avançant en aquest sentit, però no totes les administracions ho estan fent”, afegeixen.
L’objectiu final de la llei, doncs, és reformular el model actual de treballador públic per retenir talent de cara a la gran onada de jubilacions que es produirà en els pròxims deu anys. El Govern l’aprovarà aquest dimarts al Consell Executiu, i el següent pas serà traslladar-la a la cambra catalana. Des de Funció Pública defensen que es tracta d’un projecte de llei molt consensuat, tant amb sindicats, altres agents socials com amb els ens locals -des de l’Ajuntament de Barcelona fins a la Federació de Municipis de Catalunya-, motiu pel qual confien que la normativa pugui tirar endavant aquest mateix any: “Ens hem reunit amb els diferents grups parlamentaris, i tothom coincideix que és una llei necessària”, conclouen des del Govern.
