El consell acadèmic sobre l’Acord de Claredat ha lliurat oficialment aquest dilluns a Pere Aragonès l’informe acadèmic sobre les vies per celebrar un referèndum. El document planteja cinc opcions de votació -dues a Catalunya, dues a tot l’Estat i una que inclou a les dues parts- així com “mecanismes anàlegs” al referèndum. Els experts també remarquen que qualsevol d’aquestes opcions ha de venir precedida d’un “acord polític” i descarten repetir una fórmula similar al referèndum de l’1-O perquè si és “vist com un instrument de part deixa de tenir força política”. “Existeixen solucions de part, però una resolució del conflicte que funcioni és una resolució en la qual totes les parts poden defensar la seva posició”, ha emfatitzat.
Així ho ha explicat el president del consell acadèmic, Marc Sanjaume, en una roda de premsa després de la reunió que els experts han mantingut amb el president de la Generalitat. L’informe planteja celebrar referèndums pactats a Catalunya o a tot l’Estat espanyol en què els ciutadans puguin votar bé sobre la independència, bé sobre l’encaix territorial de Catalunya dins de l’Estat i “amb algun tipus de quòrum”. També ha indicat que aquest tipus de consultes a la ciutadania es poden fer “en un moment inicial” per copsar les preferències de la ciutadania o en un moment “de tancament” per ratificar un acord traslladat a la ciutadania.
El president del consell acadèmic també ha deixat clar que en l’“acord polític” per resoldre el conflicte s’hauria de pactar les condicions del referèndum i els seus efectes, és a dir, com s’implementaran els resultats. En aquest sentit, ha subratllat que “l’acord hauria de tenir sempre en compte interessos legítims de la ciutadania de Catalunya, però també els del conjunt de l’Estat” perquè, segons ha explicat, el seu paper “és molt rellevant per tal de participar en aquesta solució acordada”. “La definició d’una proposta concreta de referèndum que permeti avançar cap a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya hauria de ser part de l’acord de claredat”, exposa l’informe.

Una de les vies que proposa el Consell Acadèmic és realitzar un referèndum “inicial” a Catalunya i, després, celebrar un segon referèndum “de ratificació o final” a l’estat espanyol. Aquí, el conflicte pot quedar “bloquejat” si la ciutadania catalana opta per una opció en el primer referèndum, però la societat espanyola n’escull l’oposada en el segon referèndum. Si això passés, segons Sanjaume, s’aplicaria una “tirania” de la majoria estatal per damunt de la minoria subestatal.
Pregunta clara, respostes breus i quòrums
L’informe del consell acadèmic estableix que la pregunta de qualsevol d’aquests cinc referèndums que proposa ha de ser “clara i concreta“, i també subratlla que les opcions de resposta també han de ser “clares i ben delimitades”. “És recomanable que la pregunta i les opcions de resposta siguin breus, simples, directes, comprensibles, neutrals i no ambigües”, conclou.
Un altre aspecte que tracta l’informe és si podrien establir quòrums de participació mínima “per garantir la significació dels resultats”, però els experts avisen que si s’estableix un percentatge massa elevat hi ha el risc que s’obri un “campanya a favor de l’abstenció”. També tracta l’opció d’establir llindars mínims de vot favorable amb l’objectiu d’”evitar l’arbitrarietat de majories espúries”. En aquest sentit, recomana que si es decideix establir un percentatge mínim de suport a l’opció favorable, “aquests han de comptar amb un consens polític previ”.

Mecanismes anàlegs
L’informe també fa referència a “mecanismes anàlegs” al referèndum per resoldre el conflicte: un acord polític entre institucions catalanes i espanyoles “amb protagonisme dels partits polític” o unes eleccions plebiscitàries, fórmula que -adverteixen- pot ser vista com “unes eleccions de part”. “Un avantatge d’aquest mecanisme comparat amb l’anterior és que durant la campanya d’unes eleccions referendàries es planteja el debat polític amb relativa claredat sobre una proposta de solució”, destaca el document.
Mediació internacional
Els experts també indiquen en l’informe que la mediació per a la resolució de conflictes de tota mena és “cada vegada més present” i creu que “podrien esdevenir, finalment, una mena d’àrbitres internacionals del conflicte”. En aquest sentit, ha apuntat que aquest rol el podria fer tant la mateixa Unió Europea com a personalitats reconegudes per les dues parts. Així mateix, ha remarcat que aquesta figura “és recomanable però no indispensable” i ha deixat clar que “l’únic que és indispensable és l’acord” entre les dues parts.