El Govern ha anunciat que presentarà una esmena al Projecte de Reial Decret de regularització extraordinària d’immigrants perquè el coneixement del català es tingui en compte en la primera renovació de la residència. La proposta estableix que les persones regularitzades disposaran d’un any, fins a la primera renovació del permís de residència, s’iniciïn en l’aprenentatge de les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes. L’objectiu, segons subratlla el Departament de Política Lingüística, és “reforçar la integració lingüística com a eina de cohesió social i consolidar el català com a llengua d’inclusió i de participació plena”.
Aquesta proposta s’ha anunciat en el marc de la reunió del 1r semestre del Pacte Nacional per la Llengua, celebrada a porta tancada amb els partits amb representació al Parlament i amb les principals entitats signants de l’acord. Encapçalada pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila i la directora general d’Accés al Coneixement i Impuls de l’Ús del Català, Vanessa Bretxa, la trobada ha servit per fer balanç del desplegament de les mesures previstes i anunciar l’esmena. Aquesta iniciativa presentada per l’executiu de Salvador Illa al decret del govern espanyol preveu que en la modificació del Reglament d’estrangeria es valori l’aprenentatge de les llengües oficials de totes les comunitats autònomes.
Així, cada comunitat autònoma podrà determinar com articula i acredita els coneixements lingüístics en el seu àmbit competencial. En el cas de Catalunya, el Departament de Política Lingüística s’integrarà als mecanismes de seguiment de la regularització per garantir una oferta adequada de cursos i materials d’aprenentatge de llengua. Vila ha dit en declaracions a l’ACN que amb l’esmena “volem posar èmfasi en el fet que l’aprenentatge de la llengua és una eina real d’integració”. L’objectiu, segons el conseller, és “incentivar, posar en marxa el motor de dir, sí, m’interessa aprendre el català, és una eina que em surt a compte”.
El Pacte Nacional per la Llengua evoluciona a “bon ritme”
D’altra banda, la reunió ha servit per fer el primer balanç semestral del Pacte Nacional per la Llengua. El Govern ha detallat l’estat de compliment de les mesures de cadascun dels nou horitzons de treball, i s’ha constatat que 71 mesures ja han estat completades i 124 més estan en procés d’execució. El conseller de Política Lingüística ha afirmat que aquestes xifres permeten considerar que el pacte evoluciona “a bon ritme”. De moment, el Pacte ha assolit el suport de 226 municipis, que representen el 62,41% de la població de Catalunya, corresponents a més de cinc milions d’habitants. Entre els municipis que donen suport al Pacte hi ha Barcelona, com a capital de Catalunya, ciutats importants com l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Tarragona, Mataró, Reus, Cornellà de Llobregat, Vic, Sant Boi de Llobregat, Rubí, Manresa o Sant Andreu de la Barca, i municipis més petits com La Pobla de Lillet, Xerta, Santa Margarida i els Monjos o La Selva del Camp.
