El Govern ha aprovat aquest dimarts l’Estratègia Ferroviària de Catalunya per a donar resposta als “reptes actuals i futurs” en l’àmbit del transport ferroviari i amb l’objectiu d’impulsar un “nou model ferroviari català” derivat de l’acord de traspàs “integral” de Rodalies que pensi en la Catalunya dels 8,1 milions, però també “per afrontar el repte dels 10 milions d’habitants”. El document aprovat en el Consell Executiu defineix unes línies d’actuacions i un conjunt de mesures a desenvolupar per plans, programes, normatives i actuacions de l’executiu en tres horitzons temporals: 2030 –marc temporal dels plans vigents–, 2040 –horitzó intermedi– i 2050. El pla dissenyat és una estratègia pensada per als pròxims 25 anys, i planteja, entre altres mesures, la construcció de tres noves estacions de l’AVE a Girona, Tarragona i a Vilafranca del Penedès.
Tot i això, el pla presentat per l’executiu no concreta la dotació pressupostària necessària per dur a terme l’estratègia dissenyada. De fet, el Govern encara té pendent presentar un projecte de llei de pressupostos i iniciar la negociació amb ERC i Comuns, els seus socis prioritaris. “Catalunya tindrà pressupostos quan es donin les condicions adequades”, s’ha limitat a dir la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, i ha recordat que les fonts de finançament en l’àmbit ferroviari “són diverses”. “No totes estan vinculades als pressupostos de la Generalitat i la meitat dels recursos provenen de l’executiu espanyol”, ha remarcat, però ha admès que “és bo que hi hagi uns pressupostos aprovats”.
Paneque ha detallat que el pla elaborat per l’executiu de Salvador Illa permet “fixar quina és l’estructura, les inversions, el material rodant que Catalunya necessita d’aquí fins al 2050”. Així, s’han fixat vuit objectius: posicionar el ferrocarril com el principal “transport massiu” en les polítiques de mobilitat sostenible, fomentar la cohesió social i territorial, assolir alts nivells de qualitat en la prestació del servei, planificar un sistema “competitiu i eficient” coordinant les diferents xarxes existents, incrementar la quota modal fins al 30% del transport de mercaderies, promoure l’ecosistema d’empreses catalanes vinculades al sector, potenciar la formació professional ferroviària i incrementar la inversió de “manera sostenible”.
La Generalitat com a “autoritat ferroviària”
Entre les 13 línies d’actuació i les 63 mesures que inclou el pla –24 ja es troben en marxa–, l’estratègia preveu la potenciació de la Generalitat com a “autoritat ferroviària” mitjançant, entre altres, la mesura de promoure una nova formulació de la Llei ferroviària per “donar resposta als canvis de normativa europea i governança del sistema”. Així mateix, inclou la constitució de la nova empresa operadora de Rodalies o la implantació de l’Agència Catalana de Seguretat Ferroviària, però també proposa infraestructures com l’eix transversal ferroviari o la línia orbital ferroviària.
Els instruments de planificació
A més, inclou instruments de planificació o de programació de serveis i d’infraestructures ferroviàries com el Pla de serveis ferroviaris de Catalunya, que ha de definir la configuració i el mode de funcionament òptims, a mitjà i llarg termini, dels serveis ferroviaris de Catalunya, la revisió del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, el Pla estratègic per al desenvolupament de terminals intermodals a Catalunya i les actualitzacions anuals de l’Agenda Catalana del Corredor de la Mediterrània, la programació de les actuacions del Pla de Rodalies en el quinquenni, 2026-2030, i la planificació de les actuacions i inversions estratègiques per a la conformació del sistema, com ara la construcció de tallers o l’adquisició de material rodant.
Atenció al client, seguretat i formació
El pla també se centra en l’atenció al client amb mesures per afavorir l’accessibilitat a la informació del servei habitual com quan es produeixen incidències o afectacions. També es contempla la millora de la senyalització, la formació del personal d’atenció a l’usuari o establir una plataforma integradora de planificació dels desplaçaments. Pel que fa a la seguretat, l’estratègia fixa dues prioritats: la circulació dels trens i la protecció de clients i estacions, però també proposa millorar la competitivitat dels serveis perquè puguin ser escollits com la primera i millor opció per efectuar desplaçaments de persones o transport de mercaderies. Finalment, es para atenció en la formació amb l’objectiu de “potenciar” el sector i s’inclou la concertació amb clústers, la creació de cicles formatius i impulsar la contractació social i la incorporació de la dona.
D’altra banda, L’estratègia aprovada pel Govern també planteja actuacions per facilitar la intermodalitat amb altres modes de transport, com intercanviadors entre serveis ferroviaris i amb les línies de bus interurbà, metropolità i urbà, afavorir els transbordaments i garantir uns temps d’enllaç raonables, i també amb la resta de mitjans de transport sostenibles. Així mateix, proposa zones d’estacionaments d’enllaç i de guarda segura de bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal.
