El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha justificat el discurs en castellà que va fer el president de la Generalitat, Salvador Illa, per donar la benvinguda als assistents al fòrum World in Progress, organitzat pel grup Prisa, el passat 20 d’octubre. En una resposta per escrit a la qual ha tingut accés El Món, Vila exposa que l’avaluació de les polítiques de promoció del català no pot fonamentar-se en l’escrutini de les intervencions del president de la Generalitat o els consellers sense tenir en compte el context en el qual s’inscriuen ni els destinataris a qui s’adrecen. “Una aproximació d’aquesta naturalesa no només redueix la mirada global a episodis aïllats que escapen de la norma o responen a situacions molt concretes, sinó que tampoc constitueix una via eficaç per avançar en l’objectiu compartit d’incrementar l’ús social del català”, defensa.
Aquesta resposta es produeix després que Junts demanés empara a la Mesa perquè Vila no havia fet cap valoració sobre el cas concret del president, que era el motiu de la pregunta, i va donar una resposta genèrica sobre l’ús del català en el si de l’executiu. En aquesta segona resposta, a la qual ha tingut accés aquest diari, el conseller també al·lega que el World in Progress Barcelona és un acte organitzat per una entitat privada “orientada essencialment al mercat hispanòfon”. “Tot i que se celebri a Barcelona, no s’adreça més que de manera tangencial a la societat catalana”, al·lega, i remarca que en la seva web deixen clar que “aquest esdeveniment no es limita a Europa o Espanya, sinó que incorpora perspectives de Llatinoamèrica, Amèrica del Nord, Àsia i Àfrica, creant un mosaic equivalent d’idees i solucions innovadores”.
Així mateix, Francesc Xavier Vila recorda que el Pacte Nacional per la Llengua estableix l’ús del català per defecte en l’àmbit de les comunicacions adreçades bàsicament a la societat catalana, però remarca que “cal distingir aquestes comunicacions de les comunicacions dirigides essencialment a l’exterior”. Tot i admetre la importància de donar visibilitat a la llengua catalana i garantir-ne la presència, i recordar que el president de la Generalitat també el va fer servir a l’inici de la seva intervenció, el titular de Política Lingüística manifesta que “és habitual —fins i tot per part de governs de comunitats amb grans llengües mundials— combinar l’ús de la llengua pròpia amb el d’altres llengües de comunicació internacional, d’acord amb el context i els destinataris”. En aquest sentit, recorda que en el marc de la Conferència de Seguretat celebrada a Múnic (Alemanya), tant el canceller alemany Friedrich Merz com el president francès Emmanuel Macron van intervenir en anglès.
La referència de Vila a Pujol, Mas i Puigdemont
I no només això, Francesc Xavier Vila també recorda que la distinció entre comunicacions internes i externes que exposa en la resposta és una pràctica que ha estat “aplicada històricament i amb normalitat pels diversos presidents de la Generalitat, amb independència de la seva adscripció política”. “Els mandats de Jordi Pujol, Artur Mas i Carles Puigdemont, entre d’altres, han incorporat en nombroses ocasions aquesta mateixa pràctica en l’àmbit de la projecció internacional”, ha afegit.
Finalment, Vila recorda que en l’anterior resposta reiterava de manera “clara i explícita” el compromís de l’executiu amb el català com a llengua d’ús normal en el conjunt de l’actuació governamental, administrativa i institucional tant oral com escrita, no només a Catalunya sinó també, en alguns casos, a escala europea i internacional, d’acord amb el que estableix el marc normatiu vigent i el Pacte Nacional per la Llengua. En aquella ocasió, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, també va respondre al discurs en castellà d’Illa i va defensar que “tot i que els organitzadors havien previst el desenvolupament de l’acte en castellà, el president va fer servir també el català amb la voluntat de donar visibilitat a la nostra llengua en un entorn internacional”.
