El Govern es prepara per respondre a les ferides econòmiques previstes arran de la guerra a l’Orient Mitjà. Així ho ha anunciat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, després de la reunió entre l’executiu i els partits del Parlament per adreçar la mala maror generada pel conflicte a l’Iran. Segons ha detallat Dalmay, l’executiu que presideix Salvador Illa “desplegarà les mesures que siguin necessàriaes” de cara al teixit econòmic del Principat. Si bé el conseller no ha donat encara un calendari detallat per posar en marxa les mesures, ha assegurat que planegen activar-les “el més aviat possible”. Espera que sigui “en les pròximes setmanes”, després que les institucions comunitàries i el govern espanyol hagin anunciat les seves propostes econòmiques; les quals hauran de ser “complementàries” amb les catalanes.
“El nostre objectiu ha de ser sempre articular respostes de país”, ha declarat el conselelr, que s’ha compromès, en una atenció als mitjans després de la reunió amb els partits, a mobilitzar recursos durant “tot el temps que faci falta” per evitar que els greuges que pugui causar la guerra s’estenguin a Catalunya. Entre altres qüestions, el Govern ha posat en marxa un grup de treball permanent dirigit per la consellera d’Economia, Alicia Romero, amb els portaveus econòmics dels grups parlamentaris per fer un seguiment immediat dels efectes de la guerra. Consultat sobre les possibles rebaixes fiscals que ha reclamat el món econòmic en les darreres setmanes, el conseller no ha volgut entrar en detall; i ha remarcat que la Generalitat aplicarà la “resposta més eficient”.
Posicions divergents
Tot i això, les formacions parlamentàries no semblen trobar un objectiu comú pel que fa a quina mena de resposta hauria de desplegar el Govern. Mentre els Comuns i la CUP reclamen “mesures estructurals” per adreçar la potencial crisi, el PSC assegura que, amb el full de ruta econòmic que ja té sobre la taula l’executiu, es pot enfrontar el terrabastall econòmic que ve. El portaveu socialista a la cambra catalana, Ferran Pedret, ha negat que sigui necessari “alterar substancialment l’estructura fiscal del país” per activar les mesures adients. A ulls de Pedret, els pressupostos que ha aprovat el Consell Executiu haurien de permetre controlar la situació.
El portaveu del grup parlamentari de Junts, Salvador Vergés, ha celebrat la iniciativa d’establir un grup de treball permanent per fer seguiment de la situació; però ha reclamat mesures “concretes” a l’executiu. Unes mesures que, al seu parer, han faltat en la reunió amb els partits. Entre altres qüestions, els independentistes plantegen rebaixar l’IRPF a les rendes baixes i mitjanes; i han aprofitat la crisi per insistir a les bonificacions en els impostos de successions i de transmissions d’empreses familiars; així com en la donació del primer habitatge. També posen sobre la taula una moratòria de la taxa turística i incrementar la partida per al bo social energètic.
Per la seva banda, els Comuns reclamen establir un “escut social” català, en línia amb el paquet regulador que ha plantejat el govern espanyol. La presidenta del grup de la formació a la cambra catalana, Jéssica Albiach, ha exigit al Govern català que “no faci curt” en els recursos que dediqui a gestionar la crisi. Des dels Comuns plantegen mesures per protegir les petites i mitjanes empreses, sostenir les economies familiars, accelerar les energies renovables i garantir un habitatge digne. En concret, proposen bonificar el 50% del preu del menjador escolar a l’educació infantil, primària o secundària o prestacions complementàries per a persones amb fills a càrrec. Per la seva banda, la portaveu de la CUP, Laure Vega, ha exigit “mesures de caràcter estructural”; així com una “fiscalització absoluta de les ajudes a les grans empreses” que posin en marxa les administracions.
