La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha assegurat que el Govern acatarà la decisió que prengui el Tribunal Constitucional sobre la llei d’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’àmbit no universitari, que es va aprovar l’any 2022 al Parlament de Catalunya, amb el vot a favor dels socialistes. Niubó ha remarcat que l’executiu confia que l’alt tribunal avali la norma perquè, segons ella, “és plenament constitucional”, malgrat que algunes veus adverteixen de tot el contrari i avisen que la sentència serà “restrictiva i dura”. De fet, a banda de la llei, que va comptar amb l’aval dels socialistes, el TC també té sobre la taula el decret llei d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica, aprovat aquell mateix any i que, en aquest cas, no va tenir el suport del PSC, i que es va fer per respondre a la imposició del 25% de castellà als centres públics assumint la responsabilitat dels projectes lingüístics dels centres.
Niubó ha assegurat en una entrevista al programa Cafè d’Idees de La2 que a l’executiu de Salvador Illa “ens costa veure que aquesta norma es pugui declarar inconstitucional”. Tot i això, en ser preguntada sobre si el Govern acatarà la decisió del Constitucional si obliga a impartir el 25% de castellà a les aules, la consellera ha contestat que “qualsevol Govern respecta i acata sentències”, però ha insistit que esperen que la llei sigui “avalada” pel tribunal. La titular d’Educació considera que fixar un 25% de castellà lineal a les aules dels centres educatius de Catalunya té “poc sentit” perquè, segons ha remarcat, la realitat al territori és molt diversa. A més, ha subratllat que aquest percentatge no segueix cap criteri pedagògic.
☕ Esther Niubó acatarà la decisió del TC si obliga a impartir el 25% de castellà a les aules? | @eniubo @educaciocat
— Cafè d’idees (@cafedidees_rtve) May 20, 2025
🗣️ “La llei del 2022 és plenament constitucional. Qualsevol Govern ha respectat i acata sentències”
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/1QZF9VFoo7
La consellera ha defensat que “ningú pot dir que una llengua estigui exclosa” en el sistema educatiu català, i, en aquest sentit, ha destacat que el “centre de gravetat” és la llengua catalana. Per tot plegat, ha manifestat que treballen amb la hipòtesi que la llei “serà validada” i ha esperat poder desplegar-la. En canvi, no ha fet referència al decret llei, que també està sobre la taula de l’alt tribunal, i que per a entitats en defensa del català com Plataforma per la Llengua “era la part bona de la llei”. En declaracions a El Món, l’entitat va exposar que la llei no els agrada perquè hi veuen “molts perills”, ja que entenen que pot obrir la porta a fer més hores de castellà.
Niubó afirma que el Govern i Educació “compleixen la llei”
De fet, Niubó va assegurar ahir en seu parlamentària que tant el Govern com el seu Departament “compleixen la llei” i respecten les sentències judicials, també les que afecten l’àmbit lingüístic, i va reiterar que treballen dins del marc de la legalitat vigent. En aquest sentit, va detallar que l’any 2024 hi va haver dues sentències sobre la llengua a l’escola catalana i enguany una mesura cautelar i ha detallat que a finals del passat mes febrer aquestes sentències afectaven 34 alumnes, cosa que seria “una dotzena de famílies”. Amb tot, va afirmar que “judicialitzar la realitat lingüística de les escoles no ha aportat una gran solució, més aviat ha creat tensions i conflictes innecessaris”.
“A cap centre educatiu es vulneren els drets lingüístics de l’alumnat ni de les seves famílies”, va remarcar la titular d’Educació, i va lamentar que “en alguns casos, encara més greu, ha promogut una falsa imatge de conflicte no corresponent a la realitat”. “I en els casos puntuals que han estat objecte de queixa o preocupació, la inspecció educativa ha actuat seguint la normativa amb rigor i proporcionalitat, ara i també les últimes dècades”, va afirmar davant de la Comissió d’Educació i FP del Parlament de Catalunya. Niubó.
