La Fiscalia ha demanat al Jutjat d’Instrucció 17 de Barcelona que insti el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a investigar l’exconsellera de Salut i ara vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, per suposadament endarrerir la vacunació contra la covid a policies i guàrdies civils destinats a Catalunya quan estava al capdavant del departament. El ministeri públic considera que arran de les proves practicades en el marc d’aquesta instrucció es desprèn que Vergés podria haver tingut responsabilitat en les decisions sobre el calendari de vacunació als agents dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat.
També ho han sol·licitat les associacions i sindicats de policies i guàrdies civils JUCIL, JUPOL, SPP i AEGC, que van ser els que van donar peu a la investigació en presentar una denúncia en què acusaven la Generalitat de paralitzar les vacunacions dels agents estatals fins i tot que, l’abril del 2021, el TSJC va donar un ultimàtum al Govern perquè els immunitzés de forma “immediata”.
En tant que aforada pel fet de ser diputada al Parlament per ERC, el TSJC és l’òrgan judicial competent per tirar endavant la causa contra Vergés. El cas l’instrueix el jutjat número 17 de Barcelona, després que el març passat el TSJC rebutgés investigar l’exconsellera perquè no va apreciar indicis de delicte, però ordenés a la justícia ordinària que investigués quines autoritats “van poder incomplir el deure d’actuar” segons les normes sanitàries.
Una nova prova involucra Vergés
De les declaracions dels imputats i d’una nova prova que ha sortit a la llum durant la instrucció del cas, segons ha informat EFE, se’n desprenen indicis que Vergés va poder tenir responsabilitat sobre el calendari d’immunització de policies nacionals i guàrdies civils destinats de Catalunya, cosa que la situa al punt de mira de la investigació, segons les mateixes fonts jurídiques.
En la causa han declarat fins ara com a investigats l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon, que era secretari general de Salut Pública durant la pandèmia, i l’exsecretari general del Departament, així com quatre càrrecs més de la conselleria durant la pandèmia que van negar que tinguessin competència per decidir quin grup o col·lectiu es vacunava a cada moment.
