Va ser en el rellevant debat electoral de TV3 quan el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, va treure la carta que amagava. Un roc a la faixa amb què creia que podria captar indecisos. Va ser l’anunci que el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, seria nomenat director general de Policia en cas que els socialistes obtinguessin la clau del Palau de la Generalitat. Un nomenament que completava el missatge d’atorgar a l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, la cartera de la sempre problemàtica Interior. De fet, l’alcaldessa ja havia ofert a Trapero ser intendent de la policia local de Santa Coloma, on també va néixer el major. Un càrrec que va rebutjar perquè, segons Parlon, “Trapero abans de policia és mosso”.
El fet que Trapero dirigeixi la policia (i policies locals) des d’un càrrec expressament polític suposa el seu segon retorn a la primera línia. De fet, Trapero va tornar a ser cap del cos amb fil directe amb l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Sàmper, quan era independentista del sector dur de Junts per Catalunya i que ara serà conseller d’Empresa i Ocupació en el Govern d’Illa. Sàmper el va restablir al capdavant de la Prefectura del Cos després que l’Audiència Nacional hagués decidit absoldre’l dels delictes de rebel·lió, sedició i desobediència en un dels judicis més polítics del Procés, arran del seu paper com a cap dels Mossos en el dispositiu policial del referèndum del Primer d’Octubre.
Un comandant entre comandaments
Una connexió que va permetre a Trapero tastar el que suposava comandar la policia des d’un despatx polític, perquè, precisament Trapero i Sàmper li “feien el pont” a Pere Ferrer, el llavors director general de la Policia, que ocupava el lloc des de la recuperació de l’autogovern després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. De fet, Ferrer és un cas gairebé únic a l’administració catalana, ja que ha aguantat diversos governs i diversos cap del cos. La crisi del cessament de Trapero i el seu relleu amb el comissari Josep Maria Estela, i posteriorment per l’actual cap del cos, Eduard Sallent, va despertar l’eterna guerra de gorres del cos i un malson per la direcció política del departament d’Interior, amb Joan Ignasi Elena al capdavant.
Ara, els comissaris i els comandaments intermedis desacomplexadament traperistes es freguen les mans i preparen la revenja; altres comandaments, més joves que els traperistes, entenen que hauran de passar la purga en aquesta nova etapa; altres que es van allunyar de la seva figura han fet conversions exprés en els darrers mesos i un bon gruix de membres del cos no esperen més que preservar la seva condició de funcionari i aconseguir l’eterna equiparació salarial amb els bombers. Tot plegat, com en qualsevol organització humana. La possibilitat que Trapero fos el director de la policia va fer arrufar el nas al sector junquerista d’ERC, que consideren que el testimoni del major en el judici del Tribunal Suprem va servir per articular la condemna als líders civils i polítics del Procés. Un fet que el mateix Joan Ignasi Elena no va voler valorar malgrat la insistència d’aquest diari.
Un càrrec històricament incòmode
El possible nomenament de Trapero com a director general de la Policia és una situació inèdita dels darrers anys, des que l’estructura d’Interior i de la policia va canviar. Trapero seurà en una cadira que ha estat incòmoda en els darrers governs. El darrer tripartit ja va ser un càrrec que sempre va estar festejant amb el cessament, amb Rafael Olmos, arran del desastre de la gestió de les manifestacions contra el pla Bolonya. Amb l’arribada d’Artur Mas a la presidència de la Generalitat, i amb Felip Puig de conseller, el triat va ser Manel Prat, que va haver de dimitir pel cas Esther Quintana i les polèmiques al voltant del cas Método 3.
Amb el segon govern del president Mas, el canvi va arribar amb l’actual conseller de Justícia, Ramon Espadaler, aleshores secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya. Mas va suar la cansalada per trobar un director general de la Policia, davant la negativa d’Andreu Nin, Francesc Sánchez o Ferran Falcó a substituir Manel Prat. L’escollit va ser Albert Batlle, actual tinent d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, ja des del segon mandat d’Ada Colau –en pacte amb el PSC– i ara amb Jaume Collboni. Batlle feia temps que s’havia desvinculat del PSC, tot i ser un dels seus fundadors, i havia dirigit les presons catalanes durant set anys de tripartit. La voràgine del Procés va fer que Unió fes implosió i Mas foragités del Govern els de Duran i Lleida, i l’escollit com a nou conseller d’Interior va ser Jordi Jané, que va mantenir Batlle.
L’operació Patrimoni engegada pel govern espanyol de Mariano Rajoy va complicar les coses a mesos del referèndum, amb una remodelació en profunditat de l’executiu de Carles Puigdemont. De fet, Puigdemont va ser qui va atorgar la categoria de major a Trapero, i va compartir amb ell fins i tot el famós arròs de Cadaqués a casa de Pilar Rahola, amb guitarra i camisa hawaiana inclosa. Puigdemont va cessar Jané i Batlle, i en el seu lloc va nomenar el conseller Quim Forn –que després seria condemnat a deu anys de presó per sedició i indultat quan en feia gairebé quatre que estava reclòs– i Pere Soler com a director de Policia, que també va seure amb Trapero al fred banc dels acusats de l’Audiència Nacional, en el mateix judici. Amb Quim Torra de president, Pere Ferrer va assolir la direcció de la Policia després d’un llarg període d’Andreu Joan Martínez, un històric del cos que va redreçar la posició, endreçar l’organització i va intentar centrar el cos en les seves funcions de policia governativa. Finalment, va plegar arran de les diferències internes i l’opinió sobre l’estratègia. De fet, Andreu Joan Martínez era i és un fidel seguidor del concepte de la Seguretat Pública. Ferrer no la deixarà, previsiblement, fins que Parlon ho decideixi.
Els ‘traperistes’, contents
Amb aquests historials, bona part dels comissaris consultats per El Món, que mantenen la seva discreció, no veuen malament la decisió de nomenar Trapero director general de la Policia. Tot després de gairebé tres anys com a responsable de la Divisió d’Avaluació de Serveis (DAS). Un lloc al qual va accedir després d’una duríssima batalla administrativa entre Ferrer i l’uniformat i que va obrir una escletxa que mai més es va tancar sinó que es va anar eixamplant, en part pel caràcter de tots dos. “Ara s’obre una nova etapa”, coincideixen dos dels comissaris veterans consultats per El Món, amb el benentès que “han passat moltes coses i Trapero està de tornada”.
“No té cap deute”, recorda un altre comissari. “Si no fa cas al polític, continua sent major i té el seu lloc de treball assegurat”, afegeix. “Suposo que ja han tingut en compte que no sempre farà al 100% tot el que li diguin…”, conclou. Un comissari que coincideix amb quatre més en l’expressió que “un director professional és el millor que pot tenir el cos”. De fet, amb Elena, l’exdirector del Cos d’Agents Rurals i després director de les Policies Locals era Marc Costa, un membre dels Mossos d’Esquadra amb plaça a Ripoll. Així mateix, molts recorden que la directora de l’Ertzaintza era un comandament de la policia basca.
“Que el director de Policia -primer responsable polític de la policia- sigui algú que tingui un bagatge policial és una bona notícia, és garantia que coneix la nostra organització, les nostres demandes, la nostra cultura organitzativa”, insisteix un comissari que ha picat pedra des de les primeres promocions del desplegament. “Espero que tornem a recuperar la il·lusió i tornem a tenir projecte”, addueix. “És una persona que coneix molt bé el cos i penso que des del càrrec de director, ens pot aportar molt i ens pot facilitar alguns processos, per exemple des de la subdirecció de Recursos Humans, que ens han complicat molt la vida, operativament parlant, els últims anys”, reclamen altres.
“Amb un armistici, ja faríem”
Altres membres de la Prefectura, però, s’estimen més mantenir el silenci, tot i admetre que un “Trapero director té moltes opinions i moltes cares, som molts a l’organització”. “No serà fàcil de gestionar al principi”, admet un dels comissaris amb més galons del cos en conversa amb El Món. “Es pot despertar de nou la guerra de gorres, aquestes dinàmiques sempre hi són i només cal que una decisió s’interpreti d’una manera o l’altra perquè tot torni a esclatar. Crec que seria hora d’arribar a un armistici, ja faríem, no demano més”, alerta un dels habituals a la Prefectura, tip de l’eterna batalla.
Altres ja veuen a venir un “joc de trons” en les diferents comissaries i fins i tot, un canvi d’estructura del cos que rebaixi les expectatives de nous comandaments que en els darrers anys han ostentat prou poder. Alguns veuen el risc de la revenja, com ara, la promoció immediata de l’intendent Toni Rodríguez, actual cap de l’ABP de Rubí i excap de la Divisió d’Investigació Criminal, i responsable de les investigacions contra els mossos més afins al Procés, com ara la persecució al sergent Lluís Escolà, condemnat per fer d’escorta al president Puigdemont i ara ja amnistiat.
La tesi dels indis
“Jo crec que hauríem de prendre nota del que feien els indis americans”, reflexiona un comandament amb moltes hores de guàrdia. “Els indis, quan un de la seva tribu era detingut pels ianquis, si tornava no se’l permetia tenir cap responsabilitat”, relata. En aquest sentit, la seva convicció és que “un procés judicial de tres anys no li permet fer amb independència la seva feina i oblidarà que els Mossos som una policia governativa, i, en canvi, Trapero només voldrà fer cas de les autoritats judicials, el ministre de l’Interior i dels seus amics del CNI”. “Un director de la policia ha de plantar cara als polítics, però també als jutges i als fiscals”, argüeix aquest comandament.
“El mal regust de boca que li ha quedat contra el Procés independentista i els seus responsables pesarà sobre les seves decisions, i pesarà en mal sentit”, indica un altre comandament que té les mateixes responsabilitats amb Sallent que amb Trapero. Com a mostra, recorda la seva intervenció al Parlament, com a cap de la DAS, en la comissió d’estudi sobre el model policial, on va menysprear els diputats, cosa que li va merèixer queixes d’algun portaveu en el plenari on es van aprovar les conclusions. El retorn de Trapero per la via política convertirà el major en el màxim responsable polític d’aquest concepte encara per desenvolupar de policia de Catalunya, és a dir, Mossos, policies locals i guàrdies urbanes. Una nova etapa amb els mateixos protagonistes.
