L’exsubdirector del poderós Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS) d’Espanya, el general de Brigada d’Infanteria Juan Bautista Sánchez Gamboa, considera que Catalunya ja és com Afganistan, on Espanya hauria perdut el control del territori en favor dels Mossos d’Esquadra i “organitzacions radicals”. De fet, considera que per fer el pas definitiu, als independentistes només caldria que “desarmessin dues unitats militars” que hi ha a Catalunya i “tancar les vies de comunicació”.
Així ho escriu en un fascinant article al Nuevo Diario, del passat 29 de setembre, que es pot llegir ja en obert, titulat Kabul, El Prat, on el general i excap de la Subdirecció d’Intel·ligència del CIFAS fa un paral·lelisme entre la “taula de diàleg” del govern espanyol amb la Generalitat i les converses que van tenir els presidents nord-americans com Barack Obama amb part dels talibans a Doha per estabilitzar Afganistan i la retirada de les tropes nord-americanes, o el conflicte de Bòsnia-Hertzegobina. “Entre les canonades dels talibans destruint els budes de Bamiyan i la voladura del darrer toro d’Osborne a Catalunya, hi ha certes similituds; entre la taula de diàleg govern-Generalitat i les negociacions de Doha, també n’hi ha. Espero no trobar-les entre els aeroports de Kabul i el Prat“, conclou el general.
En concret, Sánchez Gamboa situa l’anàlisi de la situació en les funcions dels serveis d’intel·ligència com no només “generar escenaris” sinó “contemplar entre aquests el pitjor de tots”. Així, en base a aquestes anàlisis és l’autoritat qui, en darrera instància, pren una decisió o una altra. D’aquí arriba a la reunió del president espanyol Pedro Sánchez amb el president Pere Aragonès, “on es negocia entre el govern de la nació i el govern regional”. “D’uns sabem què volen: autodeterminació i amnistia. Dels altres gairebé no sabem sobre què volen dialogar”, critica. I així es pregunta socràticament: “Volen retirar-se de Catalunya i estan disposats a pagar per això?“. I es respon: “Reduir-ho tot al curt termini del suport a uns pressupostos o al mitjà termini de dos anys de legislatura no sembla raonable…”
D’aquí que l’exsubdirector dels serveis d’intel·ligència militars espanyols faci una rocambolesca comparativa analítica. “Resulta dur, i fins i tot forçat, comparar les negociacions a Doha, entre els talibans i el govern dels Estats Units, amb les actuals a Espanya entre els separatistes catalans i el govern, però tenen alguna similitud: a Doha, els talibans només representen a una part de la societat afganesa, igual que aquí els independentistes no representen més que part de la societat catalana; a Doha els talibans exigien la retirada de les forces americanes i aquí es vol la retirada de l’Estat espanyol; a Doha s’asseuen radicals integristes en un costat i demòcrates en un altre, aquí també”, descriu.
En aquest sentit, apunta que la Moncloa “s’asseu a la taula de negociació en condicions de franca inferioritat perquè no té clars els seus objectius i la relació de forces sobre el terreny està totalment desequilibrada”. D’aquí conclou, i alerta, que “el control del territori, clau per exercir el poder, està en mans independentistes“. “El control territorial és exercit per les forces policials, però cal tenir present els grups radicals i organitzacions nacionalistes extremes, algunes de les quals tenen formació paramilitar segons hem vist al seu modus operandi: són mobilitzades amb eficàcia i actuen gairebé amb total impunitat a les ordres de moviments polítics radicals, amb el vistiplau dels altres“, afirma en referència a suposats membres de Comitès de Defensa de la República que haurien rebut entrenament militar.
Per reforçar la seva tesi, recull una expressió de l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, que va emfatitzar que “tindrem mossos a terra, mar i aire”. D’aquí que elucubri amb la pèrdua de la sobirania espanyola sobre Catalunya. “Si el control terrestre està, de facto, ja assegurat, ara s’està iniciant el del mar, amb l’intent d’assumir les competències de la Guàrdia Civil i només falta l’espai aeri“. I el general arriba a un punt sense retorn: “Per tancar el cercle, només restaria desarmar les dues petites unitats militars amb guarnició a Catalunya, tancar les vies de comunicació i hissar la bandera estrellada al palau de Sant Jaume i probablement Rússia, potser el Vaticà i alguns altres petits estats reconeixeran immediatament la nova República“. “L’escenari caòtic està així esbossat”, indica.
No obstant, el general de brigada està “segur” que “els serveis d’intel·ligència espanyols tenen perfectament definit i treballen des de fa temps sobre la hipòtesi del pitjor dels escenaris, que podria ser més tràgic del que acabo de descriure“. Així, diu que “confia” que Pedro Sánchez “prengui responsablement les seves decisions pel bé d’Espanya i dels milions d’espanyols –en particular els catalans– que no combreguin amb els dogmes independentistes”. “Espero que no hagi de recórrer a l’excusa habitual i lamentable de la decisió dels serveis d’intel·ligència”, suplica.
