Sorpresa en la documentació aportada pel Ministeri de l’Interior a la comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. En concret, de l’acta de la Junta de Seguretat que el ministeri i la conselleria d’Interior van celebrar a Barcelona, el 10 de juliol de 2017, un mes i una setmana abans dels atacs. Un document que reflecteix el “bon nivell de col·laboració entre els cossos i forces de Seguretat de l’Estat” en matèria antiterrorista. Així ho certifica el document entregat a la comissió per tal que els diputats de la comissió l’analitzin i al qual ha tingut accés El Món.
L’afirmació que consta en l’acta topa de front amb les acusacions, posteriors al 17-A, per manca de coordinació i de traspàs d’informació entre els serveis d’informació de la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia i els Mossos d’Esquadra, que van aixecar tota mena de suspicàcies. De fet, el mateix Josep Lluís Trapero, aleshores cap dels Mossos –i actual director general de la Policia– afirmava en la seva primera entrevista després de ser absolt de l’acusació sedició pels fets del Primer d’Octubre, concedida a La Vanguardia el 16 d’agost de 2022, que durant la crisi dels atemptats la resposta “més lleial” l’havia tinguda del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i no dels cossos estatals de policia.
Un dels fets que va aixecar més polseguera va ser la relació que havia tingut l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, i suposat cervell dels atemptats, amb la Guàrdia Civil, el CNI i el Cos Nacional de Policia, que va vigilar la seva estada a la capital ripollesa. Una informació que no s’hauria traspassat als responsables dels Mossos d’Esquadra a la població durant el temps que es va allargar la vigilància.
En la Junta de Seguretat del juliol, a més del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hi van participar el conseller d’Interior, Jordi Jané; el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido; el secretari d’Estat de seguretat, José Antonio Nieto; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; el secretari general d’Interior, Cèsar Puig; el secretari general tècnic del ministeri i futur conseller d’Interior de facto del 155, Juan Antonio Puigserver; el director del gabinet de Coordinació i Estudis del ministeri, el guàrdia civil Diego Pérez de los Cobos; el director general de la Policia de la Generalitat, Albert Batlle, i la cap de l’assessoria jurídica del departament, Marta Gordi.
Explicacions dels comandaments
El punt número tres de l’acta es titula Anàlisi de seguretat a Catalunya i constatació del bon nivell de col·laboració operativa en matèria de seguretat i en especial en la lluita contra el terrorisme jihadista. En aquest punt, el president de la Junta de Seguretat, Carles Puigdemont, va convidar el major i comandament en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, al Cap Superior del Cos Nacional de Policia, Sebastian Trapote, i el general en cap de la zona de Catalunya de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, a fer un “breu resum de l’evolució de la seguretat a Catalunya des de l’any 2009, el darrer any que es va celebrar una Junta de Seguretat”.
Després de la seva intervenció, segons el relat de l’acta, van intervenir els llavors ministre i el conseller del ram, José Ignacio Zoido i Jordi Jané, per fer una “breu anàlisi de la situació de l’amenaça terrorista”. “Ambdós coincideixen a destacar el bon nivell de col·laboració entre les Forces i Cossos de Seguretat i a valorar la importància del treball en comú i de la integració de la informació disponible per als cossos policials d’ambdues administracions sobre qualsevol tipus d’amenaça -en especial referència al terrorisme jihadista– per, mitjançant l’anàlisi compartida, incrementar l’eficàcia policial”, constata en l’acta.
De fet, en aquella reunió es va aprovar la integració dels Mossos al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). En aquest sentit, s’establia que la policia de la Generalitat podia aprofitar-se i participar de “les funcions assumides pel CITCO relacionades amb l’elaboració d’informes, el suport logístic i la formació, o derivades del seu caràcter de punt focal o de contacte nacional en matèries relacionades amb el terrorisme i el crim organitzat”. L’aprovació d’aquell dia suposava la integració del cos en plenes funcions abans d’un any. L’acord va arribar molt posteriorment, ja Fernando Grande-Marlaska com a ministre de l’Interior i Miquel Buch com a conseller.
