Una de les grans polèmiques del govern de Salvador Illa ha estat el desgavell del Departament d’Interior, en mans de la consellera Núria Parlon i del director de la Policia Josep Lluís Trapero, respecte a la competència policial en ports i aeroports. El fiasco de la Junta de Seguretat del passat 5 de desembre, amb la retirada de l’agenda del pacte per tal que els Mossos també fossin policia integral a dins els recintes dels ports i aeroports, afegida a l’entrada del CNP i la Guàrdia Civil al 112, va caure com un gerro d’aigua freda en bona part del cos. Principalment, en els responsables de l’anterior prefectura, amb Eduard Sallent al capdavant, la del mandat de Joan Ignasi Elena com a conseller d’Interior, que havia apostat per obrir nous espais per al cos.
La renúncia inesperada del duet Parlon-Trapero va obrir la caixa dels trons i va posar el focus sobre el pacte discret que s’havia fet aprofitant la Copa Amèrica. Una escletxa de l’acord de pla de seguretat de la competició que aclaria les funcions de la policia marítima dels Mossos, i va ser criticada sense complexos per Trapero i els comandaments més afins a ell i, sobretot, pels cossos i forces de seguretat de l’Estat. Aquell acord, al qual ha tingut accés El Món, va ser signat el 16 de juliol del 2024 per José Antonio Rodríguez, director general de coordinació i estudis del Ministeri de l’Interior, i Pere Ferrer, aleshores encara director general de la Policia, un càrrec d’on seria rellevat un mes i deu dies després, quan el govern d’Illa va nomenar Trapero en el seu lloc.
Els Mossos avancen cap a l’aeroport com una taca d’oli
El text delimitava i repartia les funcions que eren la base de l’acord de la Junta de Seguretat. Però no només hi havia un acord. Els Mossos ja s’estaven desplegant de facto a l’aeroport del Prat i a l’Àrea Bàsica Policial de la població, el Prat de Llobregat. Ho demostren les dades que el mateix Departament d’Interior ha fet arribar al portaveu del PP d’Interior al Parlament, el veterà Alberto Villagrasa. Unes xifres a les quals ha tingut accés El Món i que concreten l’increment dels efectius policials que s’ha produït en un any per afrontar una virtual nova etapa de competències de la policia de la Generalitat.
Tot plegat, seguint els criteris que el govern espanyol va aplicar amb el País Basc i que va reflectir el Ministeri de l’Interior en un document de l’octubre de 2024 al Congrés de Diputats. Finalment, després de la reculada del desembre, la pròxima Junta de Seguretat, que s’ha de celebrar a la tardor, ha d’oficialitzar aquest traspàs, coherent amb el pacte de Junts amb el PSOE sobre la immigració, que requerirà l’ampliació de competències dels Mossos.
Un 42,4% més d’efectius en un any
Segons les dades aportades per Parlon, tant a l’ABP del Prat de Llobregat com a l’Àrea Regional de Seguretat Aeroportuària (ARSA), que són els serveis policials dels Mossos que donen servei a l’aeroport, s’ha incrementat la plantilla en 98 efectius entre el desembre de 2023 i el desembre de 2024. En concret, la comissaria del Prat ha passat de 107 efectius a 134 i la comissaria de l’aeroport, de 124 a 195. D’un total de 231 efectius, en un any es va passar a 329, un 42,4% més. Un creixement absolutament extraordinari que s’explicava només per l’objectiu de prendre el control de l’aeroport.
L’increment va ser especialment d’agents, però també n’hi va haver de caporals, sergents i sostinspectors. En concret, l’ABP del Llobregat, al tancament de 2023 tenia 85 agents i a finals del 2024, 110. De caporals, van passar de 12 a 14; de sergents de 7 a 8; van mantenir els dos sotsinspectors i es va quedar sense l’inspector que tenien. Pel que fa, a la comissaria de l’aeroport, la diferència en un any ha estat de 107 a 174 agents, de 4 a 7 sergents, de 2 a 3 inspectors i s’han mantingut el nombre de caporals (10) i d’inspectors (1). A tot això, cal afegir, que a l’agost s’incorporaran encara 25 efectius més a l’ARSA i 20 més a l’ABP, coincidint amb la finalització del curs de la nova promoció policial.
Com una comissaria
L’informe de Parlon deixa clar que l’ARSA presenta “una estructura organitzativa similar a la d’una àrea bàsica policial”. És a dir, com una comissaria. Actualment, al capdavant de l’àrea hi ha un sotsinspector que exerceix les funcions de cap i un sotsinspector que assumeix les tasques de sotscap. L’àrea es compon de dues grans unitats. Per una banda, la Unitat de Seguretat Ciutadana (USC) i, per l’altra, la Unitat d’Investigació (UI).
La USC és dirigida per un sotsinspector com a cap d’unitat i compta amb un sergent al capdavant de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. La plantilla total de la USC inclou 178 membres, distribuïts entre agents, caporals i sergents. D’altra banda, la UI està liderada per un sergent com a cap d’unitat i compta amb un total de 10 efectius, entre caporals i agents.
A més, serveis especials
A més, Interior recorda que l’aeroport és “una infraestructura susceptible d’especial protecció antiterrorista”. Per tant, cal afegir a aquestes xifres serveis d’unitats especialitzades com l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) o la Brigada Mòbil (Brimo). Dues unitats especials d’ordre públic que, en aquest cas, a més d’efectuar el seu servei ordinari, disposen d’una partida d’hores extraordinàries per garantir la seva presència en aquells espais que ho requereixen.
També disposa d’altres serveis especialitzats, com ara la Unitat Canina, el TEDAX i Trànsit. El nombre d’hores extraordinàries que es van dedicar a reforçar l’aeroport del Prat durant els mesos d’estiu va ser d’un total de 144 hores dins del pla Ònix, que controla “l’arribada massiva de turistes”, 1.400 hores dins del pla Hèlios -pla especial d’estiu- i 8.000 hores dins del Pla Operatiu Específic Antiterrorista POE-A, a raó de 2.000 hores mensuals des del juny fins a l’octubre del 2024, segons les darreres dades.
Coordinació, sotmesa al Pla Nacional de Seguretat
El document de Parlon també fa referència a la coordinació entre Mossos, el Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Civil en les tasques de seguretat a l’aeroport. Per curar-se en salut, recorda que hi ha una instrucció estatal, batejada com a SA-1 del Programa Nacional de Seguretat, que obliga a tenir un Comitè Local de Seguretat. No és res més que un organisme de coordinació entre forces i cossos de seguretat i el gestor aeroportuari, que presideix la directora de l’aeroport i té com a secretari el responsable de la Divisió de Seguretat Aeroportuària de l’aeroport i com a vocals permanents els responsables dels tres cossos policials que hi treballen.
De fet, l’informe d’Interior admet que els Mossos consideren l’aeroport com una “infraestructura essencial” d’on “extreuen informació” amb diverses unitats. Una tasca, però que encara “s’inicia o finalitza en zones de competència de la Guàrdia Civil o que passa pel control d’estrangeria del CNP, on els diferents cossos policials, en coordinació i col·laboració amb el CME, participen de manera sistemàtica”.
En aquest sentit, Parlon remarca que en un any s’han portat a terme tres dispositius conjunts amb el CNP on els Mossos han estat els “responsables i titulars de la seguretat pública”. En tot cas, Interior assegura que s’han normalitzat els “equips conjunts de Mossos, CNP i Guàrdia Civil” per a la persecució de delictes habituals en una infraestructura com l’aeroport: delictes relacionats amb el patrimoni, delictes socioeconòmics, salut pública, tràfic d’éssers humans, blanqueig de capitals, així com altres delictes connexos o desarticulació d’organitzacions criminals.
Model basc
Curiosament, la Moncloa, menys de dos mesos abans de la Junta de Seguretat on Parlon i Trapero es van fer enrere amb les competències en ports i aeroports, justificava el traspàs de competències a l’Ertzaintza en una resposta per escrit del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, al portaveu del PP d’Interior al Congrés. D’entrada, Marlaska negava que aquest traspàs de competències fos una “cessió de competències”. L’operació s’ajustava al marc no només de l’Estatut basc sinó també a les competències contemplades a l’Estatut de Catalunya.
En el cas concret de l’Ertzaintza, Marlaska, en el document, al qual ha tingut accés El Món, insistia que la transferència s’havia fet en virtut de l’article 17 de l’Estatut d’Autonomia del País Basc. Un article que determina que “correspon a l’Ertzaintza, com a policia integral, la protecció de les persones i béns i el manteniment de l’ordre públic dins del territori autònom”. Això sí, “sense perjudici dels serveis policials supracomunitaris o extracomunitaris que mantenen el CNP o la Guàrdia Civil”.
Tot plegat dirigit a través d’una Junta de Seguretat formada, en nombre igual, per representants de l’Estat i de la comunitat autònoma. Així, recordava que el traspàs de “l’exercici de les funcions que correspon a cada cos policial” als ports i aeroports es va acordar en una Junta de Seguretat celebrada a Madrid, el 24 de juliol, presidida per Marlaska i pel conseller d’Interior basc, Bingen Zupiria. La resposta de Marlaska deixava clar que l’acord no suposava reduir les plantilles del CNP i la Guàrdia Civil als seus destacaments als aeroports i ports i que el traspàs es feia per “garantir una major eficàcia i eficiència en l’ús de les capacitats operatives disponibles i concurrents amb cada cos”. Igual que l’acord que va inspirar el pacte de la Copa Amèrica que servia per obrir el camí al fet que els Mossos fossin la policia integral de Catalunya també als aeroports i als ports.
