L’agenda del govern espanyol en funcions no s’atura i és dispersa. La prova és la reunió que el primer dia de setembre es va celebrar al més alt nivell de la seguretat de l’Estat: la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb la direcció política i operativa del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els serveis secrets de l’Estat. Una trobada realitzada només tres dies abans de la reunió entre la vicepresidenta del govern Yolanda Díaz amb el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, que també es mantenia amb total discreció mentre es planificava, malgrat la foto difosa després. Ni una ni altra reunió són habituals en l’esfera política espanyola.
Segons les fonts oficials del ministeri de Defensa, la cimera de la ministra amb la directora i el secretari general del CNI, Esperanza Casteleiro i Arturo Relanzón, així com amb altres directius i càrrecs operatius del servei d’intel·ligència espanyol, es va allargar durant tot el matí. A l’ordre del dia, “l’esforç continuat i discret que fa el CNI a les principals regions que preocupen el govern d’Espanya i la Unió Europea”. Casualment, una d’aquestes preocupacions són les activitats dels serveis secrets russos a Espanya i a Europa. Una de les acusacions més recurrents de l’Estat, a través dels serveis d’informació de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia i també del CNI, és la trama suposada russa del Procés independentista. De fet, és una de les tesis de l’Operació Volhov seguida al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona i al jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional.
Rússia, Sahel, Níger i Gabon
El ministeri contextualitza la trobada com una conseqüència de la “reunió informal de ministre de Defensa i Exteriors” de la Unió Europea celebrada a Toledo, entre el 30 i el 31 d’agost. Una cimera que va servir per centrar els esforços de la seguretat en dues regions considerades “prioritàries”: Ucraïna i la seva àrea d’influència i el continent africà, en especial, els cops d’estat al Níger i Gabon. Però, la mateixa nota oficial de Defensa admet que ja “des d’abans d’esclatar el conflicte a Ucraïna, el CNI ha fet un seguiment especial, complementari a què sempre ha desenvolupat sobre les polítiques de Rússia al territori europeu”.
En aquesta línia, Defensa -el ministeri del qual depèn el CNI- insisteix que continuarà treballant en la “línia mantinguda els darrers anys” al Sahel, Així asseguren que continuen portant “un important esforç humà i tècnic d’obtenció d’informació per elaborar Intel·ligència sobre la regió del Sahel, on fa un treball de referència per a altres països europeus”. En tot cas, ara com ara, Robles assevera que la prioritat és la repercussió en intel·ligència que pot tenir per a Espanya i els Estats europeus l’evolució de la guerra d’Ucraïna amb les activitats d’espionatge rus.
I Yolanda Díaz?
Precisament, que aquesta reunió al CNI se celebrés a tres dies de la trobada a Brussel·les entre Yolanda Díaz i el president Carles Puigdemont, ha despertat totes les suspicàcies. Curiosament, ha estat Robles la ministra que amb més duresa ha qualificat la trobada i l’ha desvinculat de l’acció del govern espanyol. En una entrevista a Onda Cero, Robles es distanciava, desacomplexadament, de Díaz. “Hi ha molta distància entre la senyora Díaz i jo”, etzibava aquest dilluns al vespre.
En aquest context, Robles, assegurava que “el govern espanyol no té res a veure amb aquesta visita” tot i que admet que s’hi van destinar recursos públics pel càrrec de Díaz. “Totes les persones que tenen una responsabilitat pública han d’assumir i adonar ells dels seus actes”, va afirmar la ministra. La tesi de Robles és que la reunió amb Puigdemont i Toni Comín va ser “un acte de partit de Sumar i que “ella sabrà què fa”. Robles s’identifica amb el sector dur del PSOE i va ser una de les defensores de l’ús de Pegasus per part del CNI contra l’independentisme.
5
