Xoc entre el Partit Popular i Veneçuela. Aquest cap de setmana se celebren les eleccions veneçolanes en què Nicolás Maduro intenta aferrar-se al poder, tot i que l’oposició encapçalada per Edmundo González ha agafat molta força darrerament i té l’opció d’usurpar-li la presidència. Davant la possible gesta històrica, des de l’oposició han convidat a una comitiva de dirigents del PP -amb qui comparteixen qüestions ideològiques- per observar el final dels comicis. En arribar, però, els populars han vist com se’ls tancaven les portes i se’ls obligava a retornar a Espanya. Una situació que ha enfurismat al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, el qual considera que el fet de barrar-los el pas és un clar símptoma d’unes eleccions “sense garanties de transparència”.
El vicesecretari general dels populars, Esteban González Pons, també ha carregat contra el “règim de Maduro”, al qual culpa de no deixar-los entrar a Veneçuela: “Estimada María Corina [en referència a la guanyadora de les primàries de l’oposició i qui ha liderat la candidatura fins a quedar inhabilitada per la justícia]. La delegació parlamentària europea està a punt d’aterrar a Madrid. Zapatero ha tancat els ulls, l’ambaixador s’ha amagat, ens han humiliat i ens han deportat. Però hem anat a observar i observem una dictadura podrida que diumenge caurà”, ha reblat el dirigent popular.
Altres vetos a Veneçuela
La comitiva formada per diputats i eurodiputats de la formació popular no és l’única que no ha superat l’aeroport veneçolà. Tampoc han pogut entrar al país la exalcaldesa de Bogotà, Claudia López, la senadora colombiana Angélica Lozano Correa i els senadors xilens Felipe Kast i José Manuel Rojo. Mentrestant, el ministre d’Exteriors de Veneçuela, Yvan Gil, no s’ha pronunciat respecte d’aquestes denúncies que sí que ha fet referència a l’arribada d’altres representants internacionals com l’arribada de l’assessor per a Assumptes Internacionals del Brasil, Celso Amorín, i l’expresident hondureny, Manuel Zelaya.
