El ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, s’ha reunit amb el seu homòleg polonès, Radoslaw Sikorski, per tractar la qüestió. Fonts oficials d’Exteriors asseguren que han acordat fer “un pas més” i els seus respectius secretaris d’Estat de la UE es reuniran “pròximament”. En una atenció als mitjans des de Brussel·les, Albares ha assegurat que els tràmits avancen a nivell “tècnic” després que països com Suècia o Finlàndia hagin expressat dubtes legals i logístics sobre incorporar tres noves llengües oficials a la UE. Albares no ha volgut avançar quan podria estar llest l’informe que la Comissió Europea prepara sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec i que diversos estats membres havien reclamat abans de continuar amb les negociacions. S’ha limitat a dir que esperen que sigui “tan aviat com sigui possible”.
La reunió amb Polònia arriba pocs dies després que el govern espanyol hagués demanat a Varsóvia, que tindrà la presidència rotatòria del Consell de la UE durant el primer semestre del 2025, que torni a incloure l’oficialitat del català en les pròximes reunions. La Moncloa, en plena crisi amb Junts pels incompliments dels acords d’investidura de Sánchez, ha accelerat els contactes en els últims dies per intentar aplacar l’enuig dels de Puigdemont, que amenacen de deixar la legislatura en via morta si no hi ha progressos.
La setmana passada, Albares va enviar una carta al seu homòleg polonès, Radoslaw Sikorski, que exercirà la presidència de torn del Consell de la UE fins a l’estiu, que l’oficialitat del català és un assumpte prioritari del govern de Pedro Sánchez. La petició va arribar l’endemà que el govern polonès assegurés que l’oficialitat del català no estava a l’agenda de treball de Varsòvia perquè no havien rebut cap proposta oficial. Amb tot, la delegació polonesa es mostrava oberta a fer-li un forat si hi havia “voluntat” d’avançar en les negociacions, que estan encallades des de fa un any.
Negociacions en punt mort
L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea va entrar a l’agenda del Consell durant la presidència de torn d’Espanya, en el segon semestre del 2023. Després d’incloure la qüestió en l’ordre del dia durant diversos mesos consecutius, finalment va decaure de l’agenda perquè diversos països van mostrar reticències sobre la mesura. Els països nòrdics, amb Suècia i Finlàndia al capdavant, estan preocupats per la despesa addicional que pot suposar incorporar tres noves llengües de treball a la UE, mentre que els països bàltics van mostrar la seva inquietud pel precedent que podia establir-se de cara a altres llengües minoritàries com el rus, molt parlat a Estònia, Letònia i Lituània.
En el primer cas, el govern espanyol es va oferir a pagar el cost de les traduccions —tot i que no hi ha una xifra, les primeres estimacions parlen d’uns 132 milions—, malgrat que encara hi ha moltes incògnites sobre quin serà el mecanisme i com s’evitarà, per exemple, que el PP es carregui la partida si algun dia torna a la Moncloa. Respecte de l’efecte crida, la Moncloa ha elaborat un informe jurídic per blindar el cas espanyol i evitar que es pugui replicar a altres estats.
