El ministre d’Economia del govern espanyol, Carlos Cuerpo, assumirà la vicepresidència primera de l’executiu que fins ara ocupava Maria Jesús Montero. Cuerpo, un dels valors polítics creixents dins el Consell de Ministres d’ençà que va agafar el testimoni de Nadia Calviño, prendrà el relleu com a mà dreta de Sánchez a la Moncloa a una Montero que salta a la política regional com a candidata socialista a les eleccions andaluses del 17 de maig. Per altra banda, l’economista valencià i secretari d’Estat de Política Territorial Arcadi España serà el nou ministre d’Hisenda. Nascut a la comarca de la Ribera Alta, ja havia ocupat la cartera fiscal a l’executiu de Ximo Puig; i havia pres una de les posicions més importants dins el ministeri territorial que dirigeix el canari Ángel Víctor Torres.
Cuerpo, cal recordar, va saltar a la cartera d’Economia, Indústria i Comerç a finals del 2023, quan la seva antecessora va ser nomenada presidenta del Banc Europeu d’Inversions. Era, val a dir, una de les persones de més confiança de Calviño, des de la direcció general d’Anàlisi Macroeconòmica del departament. Abans, havia treballat durant més de mitja dècada a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, a on va ocupar la subdirecció d’Endeutament Públic i la direcció de la Divisió d’Anàlisi Econòmica. Allà va coincidir, precisament, amb l’ara president del Banc d’Espanya José Luís Escrivá, primer líder de l’AIReF. Escrivá, que l’any 2023 ostentava la cartera de Seguretat Social, era precisament un dels noms que més havia sonat per agafar el relleu de Calviño abans del nomenament de Cuerpo.
Vist com un perfil eminentment tècnic, ha estat un dels homes forts de Sánchez en les conteses econòmiques que ha lliurat durant el mandat. Va ser, de fet, la veu més alta de l’executiu durant l’any i mig d’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell; quan va liderar l’oposició institucional a les ambicions del president del Banc de Bilbao, Carlos Torres, sobre l’entitat catalana. També ha protagonitzat diversos dels enfrontaments amb la meitat petita del govern espanyol de coalició; concretament, amb la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz -una tradició que també va heretar de Calviño, precursora en les escletxes internes al capítol econòmic de la Moncloa-. Cuerpo i Díaz han fet públiques en diverses ocasions les seves desavinences en qüestions com la reducció fallida de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, que li va valdre el qualificatiu de “mala persona” per part de la líder de Sumar. Els xocs amb els ministeris de Sumar li han garantit les lloes de les patronals, tant a Madrid com a Barcelona.
España, el nou pilot del finançament
Per la seva banda, España hereta les funcions d’Hisenda en un moment especialment conflictiu per al sistema fiscal espanyol. Només entrar al nou despatx, el valencià haurà de gestionar el nou model de finançament, amb l’oposició vehement dels barons del Partit Popular. Serà, així, l’interlocutor principal del Govern català per assolir les “singularitats” acordades entre el PSC i Esquerra Republicana de Catalunya, i que ha recordat en comissió parlamentària la consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero. En clau catalana, també enfrontarà la demanda del traspàs de la gestió de l’IRPF, central, fins fa ben poc, per al suport dels republicans al programa econòmic del president de la Generalitat, Salvador Illa.
