El Cercle d’Economia ha llegit les eleccions del 12-M com un volt de pàgina clar a Catalunya. En les esperances de les grans elits econòmiques barcelonines, reunides aquesta setmana a la 39a Reunió del club, la victòria en vots i escons del PSC de Salvador Illa als comicis al Parlament de Catalunya és la fi del que el president de l’entitat Jaume Guardiola titlla de “període estèril”: el Procés. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez -al contrari de la proposta del passat dijous del seu principal opositor, el president del PP Alberto Núñez Feijóo– ha recollit amb entusiasme el guant empresarial. Segons el cap de l’executiu de l’Estat, el resultat de les recents eleccions garanteix que “Catalunya s’impliqui en el progrés de l’Espanya plural”. A parer de Sánchez, l’electorat català ha rebutjat les postures dels partits independentistes; i el clam que el PSOE llegeix als recomptes de vots és un en favor de “convivència, acords i bona gestió”. Una demanda que, argumenta, escapa de l’acció de govern de Junts i Esquerra Republicana de Catalunya la darrera dècada. En la mateixa línia que els empresaris conxorxats al Palau de Congressos de Catalunya, grans valedors del primer secretari dels socialistes catalans -tal com han demostrat durant les seves jornades- Sánchez sentencia la investidura i, amb ella, el futur immediat del país: “Tots els camins passen per Illa; i tots els camins acaben en Illa”.
Durant la cloenda de les jornades, que ha ofert acompanyat de Guardiola, Sánchez ha enumerat les suposades conseqüències dels anys de “vertigen” del Procés. Conflictes com el de l’Agència Europea de Medicaments, o retrets dels organismes internacionals -amigues de la pau dels Estats- pel que fa a les valoracions macroeconòmiques del país com les que es van acumular el 2017 pertanyen, etziba Sánchez, a “uns altres temps”. En contraposició, fa mà de les bones previsions que l’agència de rating Moody’s va fer de la valoració del deute català i espanyol arran dels 42 escons socialistes. “Això s’anomena confiança. Catalunya, ara, inspira confiança”, continua el president del govern espanyol; enfrontant les lloances de les darreres setmanes amb l’agenda de l’independentisme. En aquest sentit, ha reivindicat el seu projecte de “retrobament”, que ha anat acompanyat amb noves inversions en infraestructures o el trasllat dels fons europeus darrere de projectes com el trànsit a l’electrificació de la planta de Seat a Martorell. S’ha compromès, a més, a mantenir i complir els acords tancats amb ERC i el Govern per a la seva investidura, com ara la condonació del deute FLA. Arran de les converses amb Calàbria que han fonamentat el seu retorn a Moncloa, Sánchez ha agraït “la feina” dels republicans, així com la seva “voluntat de diàleg”, malgrat les diferències de fons.
En endavant, aquesta pacificació de les relacions Catalunya-Espanya que ofereix Sánchez porta vinculats compromisos des de Madrid. Davant un Cercle d’Economia que ha centrat les seves demandes en la millora del finançament autonòmic i l’execució de les inversions en infraestructures, el cap de l’executiu espanyol ha reiterat algunes de les qüestions centrals de la campanya del PSC. Un dels pilars de la relació amb la Generalitat serà un “millor finançament en compliment de l’Estatut”; una de les polítiques estrella d’Illa en la campanya del 12-M, amb el desplegament del bescantat consorci tributari previst a la llei orgànica del 2006. La defensa del president, val a dir, ha esquivat qüestions clau plantejades pels empresaris, com ara el principi d’ordinalitat o el factor de les diferències territorials en el cost de la vida. Sosté, a més, la necessitat de “mantenir i impulsar” l’execució pressupostària en obres estratègiques, com ara el Corredor Mediterrani o Rodalies; un dels greuges històrics del país que el Cercle ha pres com a bandera en els darrers anys. En aquest punt, afanya a superar les “desinversions de la dècada anterior”, en clar batzac contra Mariano Rajoy. Més enllà de les qüestions econòmiques i competencials, i davant l’encès debat sobre la salut de la llengua, Sánchez ha reiterat que, durant el seu mandat, Moncloa “recolza i recolzarà” el català.
Polarització “asimètrica”
Guardiola ha reiterat, en el seu col·loqui de tancament, el prec de l’empresariat català per una política “menys crispada”; tot cridant a “transitar el centre” als dos grans partits espanyols. Davant un Feijóo que va rebutjar diametralment aquest pont -amb una ponència el passat dijous que en els passadissos de la Reunió ha deixat mal gust- Sánchez deixa la pilota a la teulada del PP. “Hi ha polarització, però és asimètrica: uns insulten i els altres som insultats”, reflexiona. En aquest sentit, ha lamentat la lògica de la dreta espanyola, basada en “la destrucció de l’adversari polític”; i no en l’acord que propugna el gran capital de Barcelona. Ha continuat titllant d’irracional l’actuació parlamentària del principal partit de l’oposició: “És racional votar en contra de la revalorització de les pensions? D’una reforma laboral acordada amb patronal i sindicats? No”, colpeja. Més enllà de la tasca legislativa, critica amb vehemència un discurs conservador que “deshumanitza als rivals”; i que, a més, elimina qualsevol possibilitat de pactes a través del passadís. El PP, en aquest sentit, “és ostatge i víctima del seu propi dogmatisme”: se situa a si mateix tan lluny dels socialistes que cancel·la tota conversa i entesa. L’origen d’aquestes tàctiques, analitza, és als primers 2000; quan José Maria Aznar “va importar moltes fórmules del Tea Party, que s’han exacerbat amb l’arribada de Donald Trump“.
L’extremisme europeu de Feijóo
Ja immers en la campanya electoral per a les europees del pròxim 9-J, Sánchez ha estat especialment crític amb les previsions de pactes del Partit Popular Europeu. Segons les enquestes, els tradicionals democristians serien el partit amb més presència a Estrasburg, però la seva cerca de majories trencaria l’espai clàssic de governança comunitària. L’actual majoria que fonamenta el mandat d’Ursula Von der Leyen -conservadors, socialdemòcrates, verds i liberals- Sembla fora del radar de l’EPP. La mateixa presidenta de la CE, així com Feijóo, s’han marcat com a més que possible aliat els Conservadors i Reformistes Europeus, el grup de la presidenta ultra italiana Giorgia Meloni, que també compta amb Vox o el reaccionari francès Èric Zemmour. El president espanyol, atès aquest pas a la dreta que amenaça les institucions europees, alerta els empresaris que els acords amb ECR comprometen també la seva agenda de negoci. “És difícil pactar una agenda de transició ecològica amb qui nega l’evidència científica, o una política exterior més componedora amb qui rebutja les grans potències”, avisa. En aquest sentit, crida a concentrar el vot a les famílies continentals que reivindiquen la mateixa “federalització dels béns públics europeus” que ha fet seva la burgesia barcelonina. Amb aquest moviment, Sánchez prova de tancar el debat obert per les declaracions de la seva candidata, la ministra de Transició Ecològica Teresa Ribera, que no van tancar del tot la porta a arribar a acords amb un grup que inclou els extremistes suecs o flamencs, entre altres. “Allò que no vam voler per a Espanya, no ho demanem per a Europa”, conclou.
