El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va espiar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan aquest ostentava el càrrec de vicepresident. El CNI al·legava que Aragonès dirigia els Comitès de Defensa de la República (CDR). La destitució de Paz Esteban al capdavant de l’òrgan d’intel·ligència de l’Estat espanyol va causar un autèntic terratrèmol a l’interior dels serveis secrets espanyols i se segueixen filtrant detalls del cas Pegasus.
En mig de tot aquest rebombori el PSOE segueix fent de les seves i es renta les mans de l’espionatge a Pere Aragonès, ja que com recull l’Agència Catalana de Notícies, el Govern socialista de l’Estat espanyol ha volgut recordar que quan el CNI espiava Aragonès els socialistes no formaven part del Govern espanyol.
El PSOE ha volgut recordar que ni el CNI ni el Tribunal Suprem tenen l’obligació d’informar a l’executiu espanyol, i donen valor a la seva posició, ja que diuen que el Govern espanyol socialista ha decidit col·laborar amb la justícia i desclassificar la informació a petició d’un jutge, “sempre amb el límit de la seguretat nacional”.
No com el PP
Els socialistes han volgut desmarcar-se dels populars, Govern espanyol que sí que va organitzar un entramat contra l’independentisme utilitzant jutges, cossos de seguretat i altres estaments de la societat de l’Estat espanyol tal com està quedant demostrat en el sumari de la Operació Catalunya i que El Món us ha anat informant. El PSOE ha volgut posar èmfasi en el fet que la informació “demostra” que “ara funciona l’Estat de Dret i s’actua amb transparència”. Els socialistes destaquen la diferència amb el seu gran rival polític a l’Estat espanyol, el PP, i afegeixen que la situació actual no té “res a veure amb la policia paral·lela i la guerra bruta de l’etapa del PP”.
Retrets d’ERC cap al govern espanyol
La documentació que s’ha desclassificat és “totalment insuficient” segons expliquen fonts de Presidència a l’ACN. La crítica també s’ha fet pública a través del diputat republicà, Francesc-Marc Álvaro, qui va recriminar a la ministra de Defensa, Margarita Robles, que “creés expectatives” sobre la desclassificació d’aquests documents.
