El ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica en funcions, Félix Bolaños, ha comparegut en roda de premsa minuts després que el PSOE ha registrat en solitari al Congrés la “Llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya” i ha defensat que el text és “plenament constitucional“; tant en el contingut com en la seva finalitat, “sense cap mena de dubtes”.
En roda de premsa al Congrés, el ministre en funcions ha comparegut per informar dels “detalls” de la llei que el PSOE ha consensuat amb els grups que donaran suport a la investidura de Pedro Sánchez, especialment amb Junts i Esquerra, i ha defensat que “durant les negociacions i les converses som discrets, però quan arribem a un acord som absolutament transparents”.
En aquest sentit, ha detallat que “la llei amnistiarà entre l’1 gener de 2012 i avui dia 13 de novembre de 2023” els actes “comesos pels líders sobiranistes” i també “persones que no han tingut cap protagonisme públic” en el procés com “directors d’escoles, funcionaris, bombers i policies”. D’altra banda, ha assenyalat que queden exclosos aquells casos que “vulneren drets humans”.
Félix Bolaños ha relatat que l’amnistia és “un instrument polític reconegut al dret internacional” i ha revisat les últimes normes aprovades en altres països europeus. “És una llei que ha registrat el grup socialista i s’ha elaborat de forma impecable des del punt de vista constitucional” alhora que ha afegit que és “un pas de gegant per a la convivència i el retrobament a Catalunya”.
Defensa la “majoria parlamentària” malgrat registrar-la en solitari
Malgrat que el PSOE ha registrat sol el text, el ministre en funcions ha dit que la proposició de llei “compta amb una gran majoria parlamentària“, però no ha volgut dir res més sobre per què ho han fet en solitari: “Respecte a la posició de les altres forces polítiques ells podran respondre millor que jo”. Així mateix, ha deixat clar que l’objectiu és que la llei s’aprovi “amb la màxima brevetat possible tant al Congrés com al Senat”, però ha evitat donar dates concretes. D’altra banda, també diu que “hauran de ser els tribunals” qui decideixi en quins casos concrets s’haurà d’aplicar la llei, sense donar més detalls sobre si afectaria casos com el de Laura Borràs o el de Gonzalo Boye.
