La no aprovació aquest dimarts passat, per segona setmana seguida, del reial decret llei que ha de blindar l’embargament d’armes a Israel i prohibir la compravenda d’armes ha evidenciat la pugna que mantenen PSOE i Sumar. Els socis de coalició del govern espanyol pugnen per capitalitzar la qüestió políticament, i també electoralment, des que Pedro Sánchez va anunciar un paquet de nou mesures com a càstig al país hebreu pel “genocidi” a Gaza. Una situació que, a més, es produeix en ple viatge de la Flotilla de Gaza, amb Ada Colau a l’expedició, i després del daltabaix que va patir la formació de Yolanda Díaz amb el fracàs de lallei per a la reducció de la jornada laboral, proposta estrella de la vicepresidenta espanyola. Politòlegs consultats per El Món consideren que aquests moviments i les tensions que hi ha entre el PSOE i Sumar posen de manifest que s’acosten les eleccions i també la necessitat dels partits de marcar perfil propi dins de l’executiu quan ja s’ha superat l’equador de la legislatura.
Andreu Paneque, doctor en Ciències Polítiques i professor a la UOC, considera que les tensions entre els dos socis corresponen a “les lògiques de poder-contrapoder que pugui haver-hi dins de l’executiu”. És a dir, “marcar perfil” de cara a l’opinió pública, però també “mostrar una mica les dents” dins de l’executiu per fer-se respectar. I això, segons ell, val tant per a Sumar com per al PSOE, i exposa que és “comprensible” que hi hagi posicionaments i algunes topades en aquest sentit. Amb tot, deixa clar que “no s’ha d’oblidar que ens estem acostant a anys electorals”, i atribueix aquestes tensions a la “campanya permanent” que existeix en els partits. En aquest sentit, el professor de ciència política de la UB Jesús Palomar, que també remarca que s’acosten eleccions, considera que “més que una crisi entre els dos partits, hi ha la necessitat de començar a treure partit de l’obra de govern”. “Especialment, el PSOE, perquè, si no, la pròxima legislatura no governaran o tenen pocs números de governar”, subratlla, i creu que Sumar el que està intentant amb la pressió és “reforçar” el seu posicionament.
De fet, Toni Rodon, doctor europeu en ciències polítiques, professor a la UPF i investigador a la London School of Economics, remarca que al PSOE sempre han estat “més aviat pro statu quo”, però ara està ”més alineat últimament amb Sumar, i amb el món de les esquerres, del que ho havia estat tradicionalment”. Mesures com la de l’embargament d’armes, no participar a Eurovisió si no s’expulsa Israel o demanar la retirada d’Israel de les competicions esportives respon a una estratègia que, “encara que no es creguin la causa, han detectat que era una bona oportunitat per marcar perfil sense perdre vots o que no es produeixi un desgast”. “El PSOE i Sumar havien tingut més xocs amb aquest tema, però actualment sembla que estan més alineats del que sembla, sobretot de cara a Pedro Sánchez”, exposa.
Sumar vol salvar els mobles i Sánchez va a remolc
D’altra banda, Andreu Paneque considera que Sánchez va a remolc de Sumar en el conflicte amb Israel, però assenyala que no es pot passar per alt que el líder del PSOE ”sap que, en un moment en què la seva tendència electoral no és gaire bona, s’ha d’agafar alguns temes que li donin popularitat en determinats sectors“. “I crec que, malauradament, perquè estem parlant de vides humanes, Palestina, en aquest cas, dona una certa visió positiva en determinats sectors de la societat espanyola”, sentencia. És a dir, considera que Sánchez fa servir el pols amb Israel com una arma electoral, però també assenyala que “des de la dreta se’ls ha empès a fer-ho”.
“De la mateixa manera que el PSOE té una necessitat de marcar territori, Sumar té una mica també aquesta necessitat de collar en aquesta qüestió en què sap que pot treure molt més rendiment que el PSOE de cara al seu electorat”, assenyala Palomar, i afegeix que Sánchez ha proposat aquesta setmana, “una mica forçat”, que Israel no hauria de participar en competicions internacionals esportives quan ho podria fer “fa dues setmanes”. “Tot això segurament és una mica l’element de força que té Sumar, però molt de cara al seu propi electorat, que són la seva carta per poder governar i justificar un govern o coalició amb el PSOE”. A banda d’afirmar que Sánchez “va a remolc” de Sumar en aquest assumpte, Rodon exposa que hi ha una lectura estratègica perquè per molt que el PSOE pugui pujar en les enquestes del CIS “res ens fa pensar que no necessitarà Sumar, Podemos o el món d’esquerres”, per governar. És per aquesta raó, que, d’una manera o altra, “dona peixet” als socis.
No preveuen una sortida de Sumar de l’executiu, però no es descarta l’estratègia Collboni
Els experts consideren que és contradictori que Sumar formi part d’un govern que critiquen, però alhora el fan servir per fer-se propaganda per diferenciar-se del PSOE i intentar recuperar un mínim de prestigi. Això ho atribueixen a la “lògica parlamentària” espanyola en la qual Sumar i PSOE són rivals a les urnes i competeixen per un electorat concret. Amb tot, els politòlegs no creuen que això i les tensions que hi ha entre els socis pel conflicte Israel-Palestina acabi amb la sortida de la formació de Díaz de l’executiu. “No veig que els conflictes sobre Gaza puguin posar en perill cap dels pactes o aliances que s’han fet fins ara en la legislatura”, subratlla Paneque. Per la seva banda, Jesús Palomar no preveu que Sumar surti del govern quan s’aproximin les eleccions. “Seria poc comprensible i mot incoherent fer-ho”, exposa, sobretot si després de les eleccions s’ha de reeditar la coalició de govern. “No seria normal que sortíssim per tornar a entrar”, sentencia.
En canvi, Andreu Paneque no descarta que des de la formació de Yolanda Díaz s’adopti una estratègia similar a la que va fer l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, quan era tinent d’alcaldia de Colau i va abandonar el govern municipal abans dels comicis. “Va sortir ell sol per tenir les mans lliures i poder dir el que volgués”, remarca, i afegeix que “Sumar podria tenir alguna estratègia similar”. Per contra, Toni Rodon veu “poc probable” aquesta darrera per dos motius. El primer, segons diu, és que estar al govern d’Espanya, “malgrat que caiguis en contradiccions, et dona molta visibilitat” i té l’altaveu de les rodes de premsa posterior al Consell de Ministres. “Si vas a l’oposició, això no ho pots fer”, afegeix com a segon motiu, ja que l’oposició està “tan fragmentada que no et garanteix tenir més veu.”
