El govern espanyol ha tornat a jugar la carta del català a la Unió Europa per intentar rebaixar la tensió amb Junts per la falta d’avenços en els pactes d’investidura. En aquest cas, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha anunciat que aquest dimecres es reunirà a Brussel·les amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per desencallar la votació que ha de permetre l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra. I ho fa dies abans que el president de Junts, Carles Puigdemont, faci una roda de premsa per avaluar l’estat dels acords signats amb el PSOE per investir Pedro Sánchez.
Segons fonts parlamentàries consultades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el grup de treball que porta l’ús del català al Parlament Europeu està a l’espera de l’informe dels serveis tècnics de la cambra. Tot i això, Albares ha assumit personalment les gestions oficials del govern espanyol i s’ha volgut reunir igualment amb Metsola per intensificar els esforços per aconseguir un acord aviat. El passat mes de setembre, el ministre d’Exteriors ja va enviar una carta a Metsola per reactivar la batalla pel català a Europa. La reunió estava prevista per principis de novembre, però la crisi de la DANA al País Valencià va obligar a posposar-la.
El llarg camí fins a la votació
Arran del primer contacte d’Albares, Metsola va demanar un informe al grup de treball de Llengües dels Ciutadans de la cambra —del qual en són membres els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López— per explorar la viabilitat convertir el català, el basc i el gallec en llengües d’ús al Parlament Europeu. El grup va decidir deriva l’informe als serveis tècnics, que encara analitzen el cost de la mesura. Fonts parlamentàries expliquen que l’informe encara no s’ha presentat. Quan s’hagi enllestit, el grup de treball el debatrà i farà una proposta per la Mesa del Parlament Europeu, on s’acabarà votant si Metsola l’inclou en l’ordre del dia.
Encara que Metsola cedeixi i accepti sotmetre l’ús del català a la cambra, la mesura no té garantit l’èxit. Durant la passada legislatura, un dels obstacles que van frenar la tramitació és que no hi havia una majoria favorable a la Mesa. Els socialistes europeus només tenien quatre de les 14 vicepresidències i únicament els Verds i l’Esquerra, amb un representant cadascun, estaven clarament a favor. Els populars i els liberals, marcats de prop per Ciutadans, s’hi oposaven. Ara els socialistes tenen cinc vicepresidències de la Mesa i són una mica més optimistes, però tot depèn de la voluntat dels conservadors, que no està clar que estiguin disposats a votar-hi a favor.
L’oficialitat del català a la UE, congelada
L’altra gran carpeta del govern espanyol és l’oficialitat del català a la Unió Europea, un dels compromisos que Junts va arrencar al PSOE per investir Pedro Sánchez. Durant la presidència espanyola del Consell de la UE la qüestió va estar sobre la taula dels presidents i caps d’estat durant diverses reunions, però les reticències d’alguns estats –influïts en aquest cas pel PP– van fer impossible l’acord. La qüestió no s’ha tornat a debatre de principis del 2024, quan la presidència belga va plantejar-ho a instàncies del govern espanyol. Espanya va arribar a comprometre’s a assumir el cost de les traduccions i va elaborar un informe per evitar que el català, el basc i el gallec siguin un precedent per a altres llengües com el rus.
